Gayata prové del llatí posterior o vulgar “cāiatus, -a, -um” (bastó de pastors), i “cāiatus” prové de l'acurtament de “bacŭlus cāiatus” (bastó en forma de garrot).
Cites de “Gayata”:
- "aquella mateixa gayata" (Corella, Roiç de: Obres, 354, c. 1490)
- "atre li prenia la gayata" (Galiana: Rondalla de rondalles, 1768, p. 41)
- "en una gayata" (Guinot: Capolls, 1899)
- "gayata" (Marti Gadea: Voc. 1909)
- "dos tamborinaes a la porta en la gayata" (Canyisaes, Monòver, 1910, p. 139)
- "coixo te vaig a deixar yo d'una gayatá" (Sendin: Tonica la del llunar, 1926, p. 4)
Definició de la RACV:
- Bastó o vara en l’extrem superior encorbat.
- Cadafal portàtil sobre el qual es fa un montage artístic en allumenament i que ix en processó el primer dia de les festes de la Magdalena de Castelló.
Breu història de les Gayates:
El tercer dumenge de Quaresma, la ciutat de Castelló celebra les Festes de la Magdalena, unes festes fundacionals que rememoren el trasllat dels antics pobladors del Castell Vell o Castell de Fadrell (situat en el tossal de la Magdalena, a on es troba l'actual ermitori de Santa Mª Magdalena) fins al pla per a arribar a terra fèrtil i repoblar les alqueries que ocupaven els moros, lloc conegut com el Palmeral de Burriana, a on abundava el palmito o margalló, i a on es trobava l'alqueria de Benàrabe o Benirabe. El croniste, José Sánchez Adell, diu que l'historiador, Manuel Betí, comenta que l'alqueria de Benirabe fon el lloc escollit per a fundar la nova Vila de Castelló de la Plana.
Els pobladors del Castell Vell es traslladaren ajudant-se de canyes, gayatos i farols per a vore´s durant el camí, poder tantejar el terreny, evitar fanguers i poder defendre´s de les alimanyes. Les famílies anaven encapçalades pel pare i les tancava la mare, nugant als fills menuts ad eixos gayatos com una familiar provessó.
 |
| Primeres Gayates |
 |
| Primeres Gayates |
L´archiver Lluís Revest, trobà el document a on es relata la primera peregrinació, fon de caràcter religiosa i penitencial, l'any 1375, a l'ermitori de la Santa el tercer dissabte de Quaresma – despuix el dumenge, a partir de l'any 1793 per orde del bisbe, Antonio Salinas -, convertint-se en pràctica anual des de l´any 1572
"Anar a la Romeria no és tan sols ‘Anar de Festa’, és deure que manifesta orgull de genealogia". (Pregó. Bernat Artola)
El trasllat fon concedit per privilegi real de Jaume I, l'any 1251, autorisant a Ximén Pérez d'Arenós, el seu lloctinent en el Regne de Valéncia, a traslladar la Vila de Castelló al lloc més adequat. La nova vila començà a alçar-se l'any 1252. Jaume I és exaltat durant les festes no només com a conquistador sino com a fundador de la ciutat de Castelló.
La Gayata és el símbol més important de les festes de Castelló, representa a les canyes, gayatos, farols i la seua llum, utilisats pels antics pobladors per a la baixada al pla. Sent el símbol festiu més antic del nostre Regne de Valéncia.
La gayata és una obra d'art, feta ab materials nobles i treballada a mà. Podem dir que l'orige de la gayata siga el fòc, com la majoria de festes valencianes, i la seua llum, pero no la seua finalitat és el fòc.
"Un esclat de llum sense foc ni fum" (Antoni Pasqual Felip)
Font: "Els origens de la festa i el seu monument" per Xavier Gimeno i Alonso.
¡Magdalena!
¡Vítol!
