viernes, 9 de septiembre de 2016

26-Notes històriques

"Tot poble que no ame la seua llar, que no delere pels gloriosos recórds de sa propia i peculiar historia, i que facilment se dexe borrar les linies que marquen son geni, son carácter i les condicions privatives de sa raça, no es digne ni de llibertat, ni d´independencia… este poble será sempre un poble mort, dispost a servir de materia conquistable a atres pobles mes mascles o mes ambiciosos."

* Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

Gaetà Huguet Breva

miércoles, 7 de septiembre de 2016

Discursos en el nomenament de "Honoris Causa" d'En Vicente Blasco Ibáñez per la RACV

Breu història de la RACV:

    Fins 1978, l'Estat Espanyol estava caracterisat per una organisació centralista, seguint la tradició iniciada en 1700 en l'instauració de la dinastia dels Borbons, en un model absolutiste imperant en la major part dels Estats europeus.

    En el sigle XIX es consolidà este procés centralisador, en la Revolució Francesa, imponent-se el proyecte d'Estat-Nació. En Espanya este concepte Estat-Nació continuà tot el sigle XIX en el desenroll de l'Estat Lliberal.

    No obstant, apareix un moviment fonamentalment cultural i lliterari en un principi, que té com a característica principal la recuperació de l'identitat pròpia, fet que es produïx en aquelles nacionalitats que disponen d'idioma autòcton diferent al castellà o espanyol. En este sentit, els valencians són els primers dins de l'Estat Espanyol en iniciar este procés d'autoafirmació cultural i inclús política que comença en terres valencianes en el sigle XIX, conegut en el nom de Renaixença, que en els orígens tenia el seu centre neuràlgic en la centenària associació Lo Rat Penat.

    La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige hem de buscar-lo en 1915, quan esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença Valenciana.

    Fon el 15 de giner de 1915 quan, de la mà del llavors President de la Diputació de Valéncia, José Martínez Aloy i del diputat Juan Pérez Lucia, es fundà el que en aquell temps rebé la denominació de Centre de Cultura Valenciana.

    A pesar del seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada. D'esta manera i ya en 1917, la corporació municipal colaborà en la cessió, per a lloc social, del Saló del Consulat de Mar de La Llonja de la Seda de Valéncia, joya única del gòtic civil valencià i edifici declarat Patrimoni de l'Humanitat. En este saló es fan a hores d'ara els actes més solemnes de l'entitat acadèmica, envoltats per la sobrietat d'un entorn carregat d'història.

Nomenament Honoris Causa, Vicente Blasco Ibáñez:

El 16 de maig de 1921 es celebra el nomenament de Director Honoris Causa de Vicente Blasco Ibáñez.

N'hi hagueren dos dircursos, el primer fet pel Dr En Pedro Gómez Martí:
  • Llicenciat en Medicina i Cirugia
  • Doctor en Medicina
  • Especialisat en enfermetats dels chiquets i mentals.
  • Durant sa vida fon nomenat:
    • Professor agregat de l'Institut de Medicina Llegal, Toxicologia i Siquiatria de Madrit.
    • Professor de Sicologia de la Facultat de Medicina de Valéncia.
    • Professor en l'Institut d'Estudis Penals de la Facultat de Dret de Valéncia.
    • Professor de l'Institució per a l'Ensenyança de la Dòna.
  • Llicenciat en Filosofia i Lletres.
  • Investigador.
  • Conferenciant.
  • Publiciste.
  • Director del Centre de Cultura Valenciana (hui en dia Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
  • Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia.
  • Conseller de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat.
  • Soci fundador i president de la Societat Filharmónica de Valéncia.
  • Càrrecs en diverses entitats benèfiques de Valéncia:
    • Asil de Sant Joan Batiste.
    • Sanatori de la Malvarrosa.
    • Tribunal Tutelar de Menors.
    • Mege director en l'Escola de Reforma de Burjassot.
    • Professor en l'Escola d'artesans, etc...
  • Perfeccionà el Laboratori de Sicotècnia de la colònia reformatori de Sant Vicent Ferrer.
  • Director de la revista "La Medicina Valenciana" a la mort de son pare.
  • Escriu estudis sobre Siquiatria i Sicologia, alguns d'ells analisant la particularitat dels Valencians:
    • "Los tipos  psicológicos del pueblo valenciano y su representación en el teatro de Escalante".
    • "Psicología del pueblo valenciano según las novelas de Blasco Ibáñez".
  • Crea la Fundació Ciutat Jardí Nostra Senyora dels Desamparats.
Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):

El segon discurs fet per En Vicente Blasco Ibáñez:
  • Naixqué en Valéncia el 29 de giner de 1867 i morí en Menton (França) el 28 de giner de 1928.
  • Advocat.
  • Escritor.
  • Periodiste.
  • Polític valencià.
  • Entusiasta de Don Miguel de Cervantes entorn de l'història i la lliteratura espanyoles.
  • Fundador del dirari "El Pueblo" en 1893.
  • Obtingué un escany en el Congrés dels Diputats pel partit republicà Unió Republicana entre els anys 1898 i 1907.
Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):
En Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 5 de septiembre de 2016

25-Notes històriques

"... Una tercera opción fue la del Dr. Galmés de Fuentes, eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del Dr. Penyarroja, reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.

La última opción es la del Catedrático de Filología Griega y Latina de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia, Dr. Xaverio Balllester, que desde su profundo conocimiento de la Lengua Ibérica, la primera lengua conocida del Pueblo Valenciano, que no los encuentra en el catalán por supuesto, tal y como se verá en el libro que se publicará en breve en la Serie de Lenguas y Epigrafía Antigua de la Sección de Estudios Ibéricos de la Real Academia de Cultura Valenciana..."

* "Lengua valenciana: resistencia" (LP, 20.5.2010), per José Aparicio Pérez.

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctor en Història per l´Universitat de Valéncia.

José Aparicio Pérez

viernes, 2 de septiembre de 2016

24-Notes històriques

Sobre la valenciania d´Àusias March, el nostre gran poeta, que escrigué la seua poesia en nostra Llengua Valenciana:

"Por Felipe Perles, cronista de Gandia, sabemos que Ausias March era valenciano, oriundo de Gandia, Pere March I (Ausias March fue su tataranieto); su hijo Pere March II; su hijo Jaime I que hereda las posesiones valencianas (su hermano Pere March III murió sin sucesión y Jaime I lo heredó); su hijo Pere March IV que hereda propiedades en Valencia y la Safor (su hermano Jaime II heredó la Aramprunyà). Pere March IV fue el padre de Ausias March y su madre Elionor Ripoll, hija de Francesc Joan Ripoll, señor de Genovés."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991), de Francisco Lliso i Genovés.

Àusias March

lunes, 29 de agosto de 2016

78-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Llengua polida (la Llengua Valenciana), dolça i bonica" de la que diu Menéndez i Pidal: "Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España", i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim Cervantes: 'Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable".

Font: "El Crit de la Llengua" per Josep Alminyana i Vallés.

* Ramón Menéndez Pidal (La Coruña, 1869-Madrid, 1968). Filòlec, historiadori escritor. Fon membre de la RAE.

Ramón Menéndez Pidal

viernes, 26 de agosto de 2016

77-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Mai la llengua catalana fruí d´un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d´Or."

"Nunca la lengua catalana gozó de un prestigio literario tan grande como el que llegó a tener la lengua valenciana en su siglo de Oro."

1949. Enrique Tierno Galván.

* Enrique Tierno Galván (Madrit, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Enrique Tierno Galván

jueves, 25 de agosto de 2016

23- Notes històriques

En Vicent Blasco Ibáñez escrigué sobre la guerra de Cuba en son diari "El Pueblo", en un artícul de tants que es titulava "La guerra" digué:

"La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç, deprén a governar-se per sí mateixa"

Font: "Artículos contra la Guerra de Cuba" de J.L. León Roca (1978).

Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 22 de agosto de 2016

76-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

El llibre del Consolat de Mar, recollia les lleis marítimes dictades pel Tribunal Marítim del Regne de Valéncia, i varen ser fetes en romanç valencià.

Nota: El text original és del S. XIII, datat en l'any 1283.

Consolat de Mar

viernes, 19 de agosto de 2016

75-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX."

Font: Conferència titulada: "Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?", per Mª Teresa Puerto.

* Vicente Blasco Ibáñez (Valéncia, 1867-Menton, França, 1928). Escritor, periodiste i polític.

Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 15 de agosto de 2016

74-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

1412. L´acta del Compromís de Casp (6 de juny de 1412), està escrita en "ydiomate valentino".

1478. La Biblia valenciana de Bonifaci Ferrer, està traduïda de "llengua llatina a la nostra valenciana".

Nota: Foto treta del blog de Juan García Sentandreu.

Acta i Bíblia

viernes, 12 de agosto de 2016

22-Notes històriques

Hemeroteca. Excelent artícul de Pere Martí i Martínez: "Fent memòria" (DV, 26.12.2005).

Fent memòria

lunes, 8 de agosto de 2016

73-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En la Lengua Valenciana se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüísticos resultantes de una larga convivencia de dos culturas: la ibero-latina valenciana y la árabe."

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Lingüíste. Catedràtic de l´Universitat Complutense de Madrit.

Mourelle de Lema

viernes, 5 de agosto de 2016

72-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L´idioma és del poble." 

* Antonio Tovar Llorente (Valladolid, 1911-Madrid, 1985). Filòlec, llingüíste i historiador.

Antonio Tovar Llorente

lunes, 1 de agosto de 2016

71-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Les evidències històriques desmentixen completament que l´idioma Valencià siga conseqüència d´una repoblació de catalans. 

"La conclusió és clara: el 16,8 % d´una minoria repobladora no podia impondre, en tal situació, son dialecte català occidental. I esta tendència se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions més populoses del Regne, com ara Xàtiva, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les úniques dades històriques comprovables, la Filologia científica no se´n pot desentendre d´elles. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d´una repoblació catalana no és històricament demostrable. Es una opinió, no un coneiximent científic.'

Font: 'De l´orige de la nostra llengua', per Lleopolt Peñarroja.

* Lleopolt Peñarroja Torrejón (Vall d´Uxó, 1954), és llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la RACV. Es membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

Lleopolt Peñarroja Torrejón

viernes, 29 de julio de 2016

21-Notes històriques

"Climent lleva viviendo de la sopa boba del catalanismo desde su más tierna juventud, si su aparato propagandístico de 'El Temps', Edicions del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga, Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Acció Cultural del País Valencià y algunas más tuvieran que competir en un mercado libre, estarían todas en quiebra, en su momento fue el representante político de Convergència i Unió en Valencia ahora sin solución de continuidad lo es de Esquerra Republicana de Cataluña, que en los tres años que ha permanecido en el tripartito le ha dado algo más de cuatro millones de euros para que continúe haciendo apostolado del catalán en la Comunitat. La verdad es que con los magros resultados obtenidos por la escasa conversión del personal a las ideas y tradiciones del catalanismo le deberían retirar del asunto por inútil. Anda ahora el bueno (sic) de Eliseu empeñado en que Esquerra Unida, el Bloc y Els Verds se presenten unidos en las próximas elecciones autonómicas para tratar de superar el famoso 5% que los nacionalistas no consiguen rebasar..."

Font: 'Eliseu Climent, un vividor del catalanismo', per Eduardo Alcalde (LP, 29.5.2006).

* Eliseu Climent i Corberà (Llombay, 1940).

Eliseu Climent i Corberà

lunes, 25 de julio de 2016

70-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No hablaba más que valenciano, dulce y lacónico [...] dijo Nelet - adelantat y espéranos en la font, al peu del mont. Arreplega llenya y fes una bona fogata. Pren estes provisions, y si pots conseguir criailles, fetnos un bon guisado."

Font: Benito Pérez Galdós. 'Episodios nacionales. La campaña del Maestrazgo'. 1908. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano' (Valéncia, 2003), per Ricart García Moya.

* Benito María de los Dolores Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843-Madrid, 1920). Noveliste, dramaturc i croniste. El major representant de la novela realista del sigle XIX en Espanya i un dels millors escritors en castellà.

Benito Mª de los Dolores Pérez Galdós

viernes, 22 de julio de 2016

69-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana es la primera de les d´Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l´Edat seua d´Or."

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1943-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Teologia. Membre de diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar Amunt el Cor i Lo Rat Penat. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat en Llengua Valenciana, entre atres obres religioses, el Missal Romà i els quatre Evangelis. 

Foto: Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana per Mossén Alminyana.

Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana
per Mossén Alminyana

lunes, 18 de julio de 2016

20-Notes històriques

El movimient polític-cultural català, nomenat “la Renaixença”, va fer seua l´idea d´Enric Prat de la Riba (1870-1917):

"… hagamos como los ingleses con su Gran Bretaña, flor de imperio que está a punto de surgir; hablemos de la Cataluña grande, que no es el Principado solamente, ni Mallorca, ni el Rossellón, ni Valencia, sinó Valencia y Mallorca y el Principado y el Rossellón y todos a una. Todos somos unos, todos somos catalanes. [...] y para llevar a cabo esta filosofía, hay que dominar por la fuerza de la cultura, servida y sostenida por la fuerza material; es el imperialismo moderno, el imperialismo integral, el de las grandes razas fuertes de ahora."

Font: 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa'. Michael Braveheart.



viernes, 15 de julio de 2016

68-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'."

Font: 'Valencia y su reino' (Valencia, 2004). Francisco Almela y Vives.

* Francisco Almela y Vives (Vinaròs, 1901-Valéncia, 1967). Llicenciat en Filosofia i Lletres en l´especialitat d´Història. Investigador, poeta i publiciste. President de l´entitat 'La Nostra Parla'. Fundador de la revista lliteraria 'Taula de Lletres Valencianes'. Membre de les acadèmies: RAE, de l´Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l´Hispanic Society de Nova York. Archiver de l´Archiu Municipal de Valéncia i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres.

Foto: Todocoleccion.

Valencia y su reinoFrancisco Almela y Vives

lunes, 11 de julio de 2016

67-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l´Academia de Cultura Valenciana. 

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l´Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l´Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat "Documentacio formal de l´ortografia de la llengua valenciana" publicat en 1981, van rebre l´adhesio d´un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981. 

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s´adheriren a l´Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello. 

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d´amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'." 

Font: 'Les normes de Castello de 1932', per Josep Mª Guinot.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

D. Josep Mª Guinot i Galàn