viernes, 4 de noviembre de 2016

83-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No perque nostra llengua valenciana esta hui arrimada, puix a penes s´escriu en ella, ham de pensar que es roin."

Font: "Tratat de adages y refrans valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana" (1736).

Per a descarregar-se'ls: http://llibres-valencia.blogspot.com.es/2014/09/tractat-dadages.html

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Tratat de Adages

martes, 1 de noviembre de 2016

A mi Valencia

Luís Linares Becerra, escrigué el 16 de maig de 1909 un poema en “El Pueblo, diario republicano de Valencia” titulat
“A mi Valencia”

Retall del diari
"El Pueblo. Diario republicano de Valencia"
16 de maig de 1909

Luís Linares Becerra, (Madrit 1887-Madrit 16 d'octubre de 1931).
  • Llicenciat en Lletres. Doctor en Dret
  • Aficionat a la lliteratura s'involucrà en el gènero del teatre, obtenint diversos èxits. Estrenà sainets, comèdies i sarsueles. També escrigué obres policíaques i formà companyies.
  • Compaginà el teatre i el periodisme.
  • Mostrà el seu talent com a periodiste en el “Diario Universal”.
  • Fundà junt a Alejandro Miquis la revista “Teatro de Arte” de la qual fon secretari.
  • Fon inspector de l'Ensenyança en Madrit.
  • Junt a Andrés González Blanco treballà colze a colze en el diari “La Jornada”.
  • Fon gerent de la Societat d'Autors.
  • Presidí la Societat Protectora d'Animal i Plantes, fent una gran llabor.
Algunes de les seues obres:
  • Los dos cienos (drama)
  • El castillo de las águilas (drama líric)
  • El amigo de la casa (sainet)
  • El buen amor (comedia)

lunes, 31 de octubre de 2016

35-Notes històriques

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Font: Julián Marías. "Consideración sobre Cataluña" (Barcelona, 1966).

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofia.

Julián Marías

viernes, 28 de octubre de 2016

82-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Una lengua, en buena parte, también es literatura, éste es un hecho universalmente admitido. Lo cierto es que la gran literatura de la época de oro, siglos XIV y XV, se desarrolla en la Valencia clásica y no en otro sitio. La literatura en catalán se produjo en una época más tardía..."

Font: Gustavo Villapalos (LP, 10.12.1987).

* Gustavo Villapalos Salas (Madrid, 1949). Catedrático de Historia del Derecho y de las Instituciones. Rector de la Universidad Complutense de Madrid.

Gustavo Villapalos

miércoles, 26 de octubre de 2016

Ànima valenciana, per En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, publicà en l'any 1904 en Alma Española "Ànima valenciana" que descrivia la vida valenciana de les seues gents.

L'autor és capaç de pintar un quadro excepcional utilisant a soles les paraules com a pincell. Esta característica pertany a la classe dels grans artistes i En Vicente  pertanyia ad eixa classe.

Enllaç en valencià:


_______________________________________

Don Vicente Blasco Ibáñez, publicó en el año 1904 en Alma Española "Alma valenciana" que describía la vida valenciana de sus gentes.

El autor es capaz de pintar un cuadro excepcional utilizando sólo las palabras como pincel. Esta característica pertenece a la clase de los grandes artistas y Don Vicente pertenecía a esta clase.

Enlace en español:


Redes de pesca
(Joaquín Sorolla)

lunes, 24 de octubre de 2016

81-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Es autor d´obres com:

- 'Cualidades y blasones de la lengua valenciana' (1752).
- 'Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano' (1732).
- 'Diccionario valenciano-castellano' (1733), entre atres.
- 'Epítome del origen y grandezas del Idioma Valenciano' (1734).
- 'Breve diccionario valenciano-castellano' (1764).

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Notari i escritor.

Lo Libre de les dones

viernes, 21 de octubre de 2016

80-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El prestigi i història del valencià és motiu suficient com per a considerar-lo un idioma."

"El prestigio e historia del valenciano es motivo suficiente para considerarlo un idioma."

* Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Tierno Galván

viernes, 14 de octubre de 2016

34-Notes històriques

"Joan Reglà, Catedràtic d´Història, català per a més senyes, diu sobre la repoblació posterior a la reconquista: 

"els pioners aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima",

coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d´Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblació cristiana del Regne de Valéncia va haver prevalència d´un fondo indígena. Esta corrent històrica és estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Penyarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcétera."

Foto: Donya Ampar Cabanes junt a D. Josep Mª Guinot.

Ampar Cabanes i Pare Guinot

miércoles, 12 de octubre de 2016

Centenari de Ribera en Valéncia

El 12 de giner de 1888 se li fa un homenage en el Cap i Casal a José de Ribera més conegut com el Spagnoletto.





















En Vicente Blasco Ibáñez se fa resó i publica en "La ilustración Ibérica" el 4 de febrer de 1888, un artícul de l'homenage que se li rendí tant en Valéncia com en el seu poble de naiximent, Xàtiva.

Artícul en valencià:

Artícul en espanyol:

José de Ribera i Cucó naixqué en Xàtiva (Valéncia) el 12 de giner de 1591 i mor en Nàpols (Itàlia) el 2 de setembre de 1652.


Fon un pintor del sigle XVII molt destacat en l'escola espanyola, el qual podem situar-lo cronológicament el primer dels grans mestres valencians a nivell espanyol sorgits a mitan del sigle XVII.

Conseguí ser una de les figures més importants de la pintura, tant en Espanya com en tota Europa.

Algunes de les seues obres:

lunes, 10 de octubre de 2016

33-Notes històriques

"El testament de Don Jaume [Jaume I] repartia sos estats, pero no mutilava la Corona d´Aragó, perqué, l´essència de la qual la constituïen Aragó, Valéncia i Catalunya, legalment Barcelona. Recorde´s que per això son els unics estats que concorrien a les Corts Generals; els unics als que afectà el privilegi de Jaume II, d´unió indisoluble de la Corona d´Aragó; els unics que constituïren i decidiren el Compromís de Casp. I el testament de Don Jaume no mutilava tampòc Catalunya al deixar les terres ultrapirinenques a l´Infant Don Jaume. Perqué el territori ultrapirinénc no estava consideràt com a Catalunya. Per això - açò ho amaguen els catalans tot lo que poden - Ramón Berenguér III, el comte al que els catalans li diuen El Gran, a mes de repartir també sos estats, com després faria Don Jaume, separà igualment de Catalunya les terres ultrapirinenques. I recorde´s també que el comtàt del Rosselló tenia Generalitat pròpia i independent de la de Catalunya, lo qual tambe procuren amagar els catalans." 

Font: "L´espirit juridic del rei Don Jaume" (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert. 

* Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Testament Jaume I

viernes, 7 de octubre de 2016

32-Notes històriques

"L'espirit juridic de Don Jaume [Jaume I] respecte a la constitució del Regne de Valéncia i a la promulgació dels Furs no es limita a eixes constitució i promulgació, sinó que es proyecta a cóm foren. Defraudades les ilusions aragoneses per la constitució del Regne de Valéncia, este quedava com un estàt mes de la Corona d´Aragó; i dotàt d´una organisació jurídica-política en la qual, des dels primers moments, predominaven els ciutadants front als nobles i eclesiastics.

Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen. 

Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'."

Font: 'L´espirit juridic del rei Don Jaume' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert.

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Jaume I


martes, 4 de octubre de 2016

"A Maria", sonet d'En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, escrigué el 22 de giner de 1887 un sonet, A Maria, publicat pel diari "La Ilustración Ibérica".

Enllaç per a abaixar-se'l traduït al valencià: https://es.scribd.com/document/323635743/A-Maria-val?secret_password=JkKutgvsLdJJ46VROomD


lunes, 3 de octubre de 2016

31-Notes històriques

Per als nostres amics mallorquins (balears) i companyers de lluita:

En el Congreso de Lenguas Románicas celebrado en Palma de Mallorca en el año 1980 (del 7 al 12 de abril), 'XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas', al que acudieron 800 especialistas en filología románica, representando a 33 países, 760 de los asistentes se pronunciaron en favor de la denominación mallorquín-balear para la lengua en uso en Baleares.

Font: Del llibre "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" (Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto.


viernes, 30 de septiembre de 2016

30-Notes històriques

"Aprovechando el acontecimiento [75 años de las 'Normes de Castelló o del 32'] el Levante-El Mercantil Valenciano del 17 de diciembre de 2007 publicó una entrevista al octogenario lingüísta de Castellón, Germán Colón, donde vierte una serie de opiniones que hieren la sensibilidad de muchos valencianos y se posiciona por la unidad de la lengua. [...]
El Dr. G. Colón achaca a los 'grupos blaveros' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, copia de las 'Normes de l´Institut d´Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer. [...]
Arremete contra el Pare Fullana y asevera que el Fullana de 1932, académico de la RAE no era el Fullana catalanista de 1906, y alude a un lingüísta alemán, Bernnarhd Schädel, para afirmar que 'Fullana ignoraba todo de la ciencia filológica y que prefirió ser cabeza de ratón que cola de león'.
El ególatra Germán Colón se vanagloria de no estar enterado de lo que hace la AVL, dando a entender que no le interesa el tema lingüístico valenciano y dice taxativamente: 'desde el principio vi que todo era una maniobra política, que a dedo se designaba ciertos señores con el pomposo título de académicos, los cuales estaban ayunos de filología'. [...]
Cuando el periodista le interroga que dé su opinión sobre ciertos personajes valencianos pontifica que Joan Fuster fue el referente fundamental del despertar y lo eleva a los altares; sobre Sanchis Guarner dice que le hicieron la vida imposible, e ignora soberanamente a Xavier Casp, sobre el que prefiere no pronunciarse.
El autor entrevistado publicó la obra 'El léxico catalán en la Romanía' (Madrid, 1976) y lo hizo en lengua castellana, para que según su deseo tuviera más difusión; obra reeditada posteriormente dentro de la 'Col.lecció Biblioteca Lingüística Catalana' (Valencia, 1993), traducida por el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València'. Nos interrogamos, ¿cuáles fueron los motivos por los que se la tradujeron? ¿Que su autor no sabe redactar en la lengua de los valencianos, que tanto desprecia?"

Font: "Un apologista del catalán: Germán Colón", per José Vicente Gómez Bayarri (VH, 8.1.2008).

* Germà Colón i Domènech (Castelló, 1928).

Germà Colón

miércoles, 28 de septiembre de 2016

Venjança moruna, per En Vicente Blasco Ibáñez

Anteriorment documentàrem de com el títul de "Venjanza moruna" fon amprat per a més tart per a fer un conte, ya que este fon el naiximent de l'obra magna d'En Vicente Blasco Ibáñez, "La Barraca".

Ací vos deixem l'enllaç del conte traduït al valencià per a que pugau llegir-lo i abaixar-se'l

Venjança moruna: https://es.scribd.com/document/325149152/Venjanca-Moruna-val?secret_password=9zbeS7eySFSs9e7AxUrg

També el podeu trobar en espanyol:

Venganza moruna: https://es.scribd.com/document/325212942/Venjanza-moruna-esp?secret_password=sabpBJ38rQ8CoVLrLJo7

Foto: Historia de trenes

lunes, 26 de septiembre de 2016

79-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Els Furs del Regne de Valéncia, que es troben en la vitrina d´honor del Saló Foral de l´Ajuntament de Valéncia, varen ser escrits originariament en llati. Despuix, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.

Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:

“...Istum forum romansavit dominus rex...” (Fur XXV), o “...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...” (Fur XXVIII), o “...enmendavit in romantio dominus rex...” (Fur XXXII).

* Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l´any 1547. Biblioteca Valenciana.

Furs

viernes, 23 de septiembre de 2016

29-Notes històriques

"Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia:

1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.
2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.
3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.
4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.
5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.
6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.
7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.
8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.
9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.
10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.
11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441.
Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano Arnaldo de Vilanova e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.
12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.
13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474."

Font: "Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana", per  Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valéncia, 2008)

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Catedràtic de Geografia i Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Croniste oficial i Fill Predilecte de Torreblanca.

Francisco Roca Traver

lunes, 19 de septiembre de 2016

28-Notes històriques

Publiquem un dels articuls d´Agustí Galbis, investigador alacantí, que creguem que no te gens de desperdici. Els seus artículs solen ser molt aclaridors i estan molt ben documentats. 

  * "La consciència de poble diferenciat", per Agustí Galbis (VH, 22.7.2007).

La consciència de poble diferenciat

viernes, 16 de septiembre de 2016

27-Notes històriques

Extracte d'un artícul que parla sobre la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements -sic- del Valencià) i el llenguage que ha de deprendre el poble valencià:

"[...] Portem molt de temps soportant l'introducció de l'idioma català en les nostres cases, en les nostres terres, en les nostres vides. Massa anys portem soportant estoicament l'insult continuat de fer-nos creure als valencians, a tots els valenciaparlants que integrem esta 'Comunitat', que no sabem parlar ni escriure en la nostra antiga i bella llengua materna, comunicada oralment de pares a fills de generació en generació, transmesa espontàneament en les nostres núcleus familiars, veïnals, d'interrelació personal i modificada gradualment segons les necessitats dels propis usuaris i de la pròpia evolució natural que comporta tota llengua. [...]

La normativa que oficialment es vol impondre actualment per a codificar el valencià, continua sent la mateixa que s'aplicava des d'abans d'estar constituïda i en ple funcionament la "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és dir; s'està aplicant des de fa, per eixemple... quinze anys, la de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC). [...]

La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és un ent que permet que la catalanisació de Valéncia continue. La "Conselleria de Cultura, Educació i Esports", no ha modificat pràcticament un àpiç la seua llínia educativa en quant al contingut dels llibres de text. [...]

La "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", inserida en l'àrea de Cultura de dita Conselleria, martafalla a qui gose presentar-se a les proves de "valencià" en infinitat de catalanismes, grafies impossibles, flexions verbals desconegudes en valencià, lèxic foràneu o arcaisat, expressions ignotes en terres valencianes i demés... segons ells, "cultismes" per a depurar el valencià de vulgarismes i "castellanismes" impropis, en l´unic fi d´eliminar les diferències llingüístiques que ho separen del català i fan del valencià lo que és: una llengua romànica independent. Creant i inventant aquelles que ho unixquen al català per a anexionar-ho a la seua tutela tot poderosa, omnímoda, omnipotent, omniscient, i omnipresent. [...]."

  Font: "La vergonya de la "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", per Pere Martí i Martínez (VH, 7.11.2007).


lunes, 12 de septiembre de 2016

Naiximent de la novela La barraca d'En Vicente Blasco Ibáñez

L'obra més coneguda d'En Vicente Blasco Ibáñez al voltant de tot lo món fon, és i serà:

La barraca
Vicente Blasco Ibáñez
Esta novela no naixqué com les atres que escrigué, esta novela té una història molt particular i molt dura darrere d'ella.

Lo que tot començà sent un escrit per a que el pas lent de les hores no pesaren tant, més tart se convertiria, sense que el propi autor aplegara ni a imaginar mentrimentres l'escrivia baix un atre nom, en l'obra per la qual sempre aniria vinculat el seu nom, en l'obra per la qual el reconeixerien, en l'obra magna d'En Vicent Blasco Ibáñez.

Ací teniu dos enllaços, un en valencià i l'atre en espanyol:

Enllaç en valencià: https://es.scribd.com/document/323522955/Naiximent-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-val?secret_password=hCHlwDY24HetvSAsVK7i

Enlace en español: https://es.scribd.com/document/323522953/Nacimiento-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-esp?secret_password=QMGjGZyRypxPqPbDAvDX