lunes, 10 de febrero de 2020

84-Notes històriques

"La Confederación Catalano-aragonesa no existió nunca, eso es un invento de la historiografía del siglo pasado, con Bofarull." Los Reinos de la Corona de Aragón estaban separados, con parlamento propio. Ese tipo de denominaciones, anteponer lo catalán, la confederación, a la realidad Corona de Aragón, no responden a la realidad histórica y llevan a la confusión." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas

viernes, 7 de febrero de 2020

172-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'A Pere Joan Porcar (1560-1629?) se debe el libro 'Coses evengudes en la ciutat y Regne de Valencia', conocido por el nombre de Dietari 1589-1628. De la lectura del libro se percibe su valencianismo, sobre todo al narrar determinados acontecimientos como por ejemplo, las alusiones a las Cortes de Monzón, celebradas en 1626, en las que se ponían sobre el tapete los intentos reformistas del conde-duque de Olivares.

El 25 de abril de 1612 moría Francés Jeroni Simó, ejemplar y virtuoso sacerdote. P. J. Porcar le evoca con respeto dedicándole una canción con este título: 'Cançó en alabança de mossén Francés Jeroni Simó en totes les llengües'. Las lenguas que figuran son las siguientes: Valencià, castellà, aragonés, català, mallorquí, portugués, biscaí, francés, negre, morisco. La alabanza cristaliza en tres versos en cada lengua.'

Font: ‘Pere Joan Porcar y la Lengua Valenciana. Libertad lingüística.’, per Lucio Izquierdo Izquierdo (Catedratic), (Las Provincias, 3.4.1990).

* Pere Joan Porcar (Valencia, 1560-1629). Religios i escritor. Capellà de Sant Martí. El Dietari es conserva en manuscrit en la Biblioteca Nacional d´Espanya.

Dietari 1589-1628
per Pere Joan Porcar

lunes, 3 de febrero de 2020

83-Notes històriques

"Desde cualquier punto de vista que se vea, Valencia tuvo una identidad sumamente profunda, consolidada, que es lo que le permitió, y a pesar de la Guerra de Sucesión que abolió el régimen foral, que existiera una conciencia de comunidad. El reino, la denominación regne, que aún se conserva, hizo conservar esa realidad propia de Valencia. 
[...]
El término país es un galicismo, mal traducido, que en origen aplica sólo el hecho geográfico, montes, valles, ríos, pero no referido a una comunidad cultural, social, política o económica. Es falso, como el silogismo de hablamos una misma lengua, tenemos una cultura en común luego somos una misma nación. Es un silogismo forzado." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas

viernes, 31 de enero de 2020

171-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero."

1928. Alemany. Acadèmic que contestà a Fullana en el seu ingrés en la RAE, en representació de la Llengua Valenciana. Discurs de contestació a Fullana, 1928.

* José Alemany i Bolufer (Cullera, 1866-Madrit, 1934). Filòlec. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la RAE. Publicà diversos llibres.

José Alemany i Bolufer

martes, 28 de enero de 2020

En Vicente Blasco Ibáñez, simplement

En Vicente Blasco Ibáñez, poc hi ha que contar d'este home tan sumament peculiar.

Hui, 28 de giner de 2020 fa 92 anys que l'ànima d'este gran home mamprengué el seu vol a l'eterna llibertat.

Fon un "poquet" rebel, tant quan era un chicon com en la seua época jove, de fet mai deixà de ser-lo fins que li aplegà el dia en el qual s'anà a descansar sa ànima allà a on cada u es guanya el lloc pel pas d'esta vida.

Des de molt jovenet ya sabé com era una presó, també conegué que és ser perseguit per dir lo que u pensa sense tindre que estar acollit a lo que manen els de dalt, tot açò i el seu caràcter feu que fora l'home que tant l'admiraven en el seu temps com ara mateix i per sempre. Hi ha persones que no moren mai, En Vicente, és una d'elles.

Orgullosos estem els que amem esta terra per haver tingut com a germà al nostre benvolgut Vicente. Esta terra, este Regne, no seria lo mateix sense ell.

Volem agrair-li tot lo que feu i inclús ara, encara, que sin haver-lo conegut el recordem i el trobem a faltar com si fora eixe familar, eixe amic, eixe germà que fa uns dies nos deixà, encara nos servix como eixemple a seguir i a deprendre a defendre esta nostra terra.

Moltes gràcies Vicente.

"Vullc descansar en el més modest cementeri valencià,
junt al "mare nostrum" que omplí d'ideal el meu esperit;
vullc que el meu cos es confonga en esta terra de Valéncia,
que és l'amor de tots els meus amors."

Discurs pronunciat en el Cabanyal (Valéncia) el 17 de maig de 1921

Retrat d'En Vicente Blasco Ibáñez pintat per J. Sorolla
The Hispanic Society of America. New York
Font de la foto: "Vicente Blasco Ibáñez" de J. L. Leon Roca (1967)

lunes, 27 de enero de 2020

82-Notes històriques

"En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner ningún encuestado dijo hablar catalán"

"En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita."

Font: Entrevista a Lleopolt Peñarroja feta per Pepe Gozalvez (Las Provincias, 28.11.1985). 

* Lleopolt Peñarroja i Torrejón (Vall d´Uxó, 1954). Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la RACV. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

Lleopolt Peñarroja i Torrejón

viernes, 24 de enero de 2020

170-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No perque nostra Llengua Valenciana està hui arrimada, puix a penes s´escriu en ella, ham de pensar que es roïn. Pero com ho conten els documents, mai el poble valencià, en sa gran majoria ha deixat de parlar el seu idioma. Donem ara una ràpida ullada al document, per a coneixer l´estat de la llengua per aquells dies..."

Font: 'Tratat de adages y refranys valencians y practica pera escriure ab perfeccio la llengua valenciana', per Carles Ros, 1736.

*  Carles Ros i Hebrera (Valéncia, 1703 - 1773) fon un notari que es dedicà a defendre i promoure la llengua valenciana. Està considerat com un dels precursors del renaiximent lliterari valencià, la Renaixença valenciana.

"Tractat de Adages y refranys valencians"
per Carles Ros i Hebrera

lunes, 20 de enero de 2020

81-Notes històriques

"Se ha venido aceptando que Jaime I -en una apacible reunión que tuviera en Alcañiz con Hugo de Fullalquer y don Blasco de Aragón- se avino a las sugerencias de ambos en bajar a la conquista de las tierras del sayyid almohade de Valencia Abu Sa´id pero admitimos que si, para algunos, en aquel momento, el monarca no tenía idea cabal del destino de las nuevas tierras que pudiera conquistar, es bien cierto que nos debe constar que jamás pensó incorporarlas al reino de Aragón o al Condado de Barcelona."

Font: 'Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana', per Francisco A. Roca Traver (Valencia, 2008).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Francisco A. Roca Traver

lunes, 30 de diciembre de 2019

80-Notes històriques

"Ciertamente los elementos étnicos que integraban la población valenciana en la época anterior y posterior a Jaime I eran muy heterogéneos. En efecto, había moros -utilizamos este vocablo en su acepción amplia apuntando aquellos que profesaban la fe musulmana-; había descendientes de los pobladores hispano-romano-visigodos que se habían convertido al mahometismo, y que son conocidos por muladíes; había judíos fieles a su fe; otros, que eran descendientes de la población premusulmana que habían conservado su religión cristiana, conocidos por mozárabes. Y tras la conquista se mezclaron con las razas precedentes los aragones..., catalanes..., y otros pueblos hispanos. De entre los conquistadores, los aragoneses fueron los que en mayor número se quedaron en Valencia."

Font: 'Los pobladores del Regnum Valentiae', per Juan Ferrando Badía (Las Provincias, 12.9.1987).

* Juan Ferrando Badía (Foyos, 1926-Valéncia, 2007). Catedràtic Emèrit de Dret Constitucional i Ciència Política. Universitat 'Rey Juan Carlos' (Madrit). Doctor Honoris Causa.

Juan Ferrando Badía

viernes, 27 de diciembre de 2019

169-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El catalán y el valenciano son idiomas hermanos pero distintos... Cada uno representa la cultura de dos pueblos diferentes... Cataluña no es la madre de Valencia."

Font: Luis Racionero (Las Provincias, 28.8.1987). Entrevistat per Jesús S. Carrascosa. 

* Luis Racionero i Grau (Lleida, 1940). Intelectual, urbaniste, escritor i periodiste. Estudià Ingenieria i Ciències Econòmiques. Ha publicat diversos llibres.

Luis Racionero i Grau

lunes, 23 de diciembre de 2019

79-Notes històriques

"En las rimas de éste... hay unas pocas en catalán. En catalán, ¿eh?, no en valenciano; en el catalán literario que restauraron Aribau y Rubio y Orts, no en el valenciano que se hablaba en la Valencia de Querol, no en la lengua de la casa de éste, no en aquella lengua de que el mismo poeta, en una de sus mejores poesías, en que canta a su Valencia, decía: Canción de amor en el materno idioma (...) Cuando Querol quiso cantar al amor... lo hizo en castellano y no en valenciano, y mucho menos en catalán (...) Cuando Cambó, el 'leader catalanista', fue a Valencia a una sociedad popular y se puso a hablar en ella en catalán, le silbaron sin dejarle continuar. No les hablaba en valenciano, sino en catalán."

Font: Unamuno, 1922. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano', per Ricart Garcia Moya (Valencia, 2003). 

* Miguel de Unamuno Jugo (Bilbao, 1864-Salamanca, 1936). Escritor, filòsof i polític.
Zona de los archivos adjuntos

Miguel de Unamuno Jugo

viernes, 20 de diciembre de 2019

168-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Vos presentem un llibre que considerem que és una joya. El llibre en qüestió es titula 'Nostre Idioma' i és un llibre de dibuixets, tipo còmic, a on explica de forma didàctica per als escolars l´història de la nostra llengua. M´imagine que la seua finalitat era ensenyar als escolars quina és la llengua que tenim i l´importància històrica de la mateixa, en temps en que la Llengua Valenciana encara era oficial.

Llibre: 'Nostre Idioma', per Pere Aguilar i Pascual (Valéncia, 1984).
Direcció i coordinació: Pilar Fuster i Matosas i Pere Aguilar i Pascual. Text i guió: Carles Recio i Alfaro. Assessor filològic: Emili Miedes i Bisbal. Dibuixos: Enric Calvo i Dolç. Coloració i maquetage: Tomas Ruiz i Olivares.

"Nostre Idioma"
per Pere Aguilar i Pascual

lunes, 16 de diciembre de 2019

78-Notes històriques

"Estudis i treballs sobre clàssics valencians, teories sobre ciència i idioma o documents fonamentals sobre la nostra història són ignorats o amagats per qui més hauria de mostrar-los - Generalitat, Universitats, Mijos de comunicació... -. Em referixc a publicacions d´Artur Ahuir, Voro López, Alícia Palazón, Joan Costa, Enric Pallàs, Gómez Bayarri, Toni Fontelles, Lleopolt Penyarroja... tractant d´Ausias March, Roïç de Corella, la Bíblia valenciana, Joanot Martorell... ¿Fins a quan i quan mane qui?"

Font: 'Brots', per Aureli López (Valéncia, 2003). 

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana per Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´associació Cardona Vives de Castelló.

Aureli López i Muñoz

viernes, 13 de diciembre de 2019

167-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"... Cataluña entonces era sólo Marca Hispánica y hablaba provenzal, del que desciende el catalán. A diferencia del valenciano que viene de la lengua romance y una buena muestra es el libro de San Pedro Pascual, escrito en romance, y que se conserva en el Escorial: San Pedro Pascual nació en 1227, once años antes de la Reconquista de Valencia, y era hijo de padres mozárabes..."

Font: 'España y el idioma español en sus primeros tiempos' (Pag. 86), per Menéndez Pidal.

* Ramón Menéndez Pidal (La Corunya, 1869-Madrit, 1968). Filòlec i historiador. Membre de la RAE.

Ramón Menéndez Pidal

lunes, 9 de diciembre de 2019

77-Notes històriques

Al menos, a lo largo de los muchos siglos post-conquista, en esta tierra, aún autóctona y autónoma, singular y propia legalmente hasta la fecha, siempre se ha hablado de Corona de Aragón, no de Corona Catalano-Aragonesa, ni de conquista Catalano-Aragonesa, ni de Reyes Catalanes, como ahora predican los de la moda.

La noticia está ahí y debe alegrar a todos los que buscan la verdad histórica. Hay que investigarla y confirmarla, no descalificarla 'a priori'. Nadie tiene por qué ponerse nervioso, no hay que temer la verdad. Algunos se han puesto nerviosos, sobre todo los que defienden la paternidad catalana de Valencia, los que creen, poco menos, que aquí eramos sordomudos y tontitos cuando llegaron los caballeros catalanes a quitarnos las plumas de indios."

Font: 'Sobre la Valencia musulmana. Las 'sospechas' y el 'tocar de oido'', per Baltasar Bueno (Las Provincias, 6.12.1988).

Nota: Baltasar Bueno, comenta un artículo del profesor de Estudios Arabes e Islámicos de la Universidad de Valencia, Mikel Epalza, titulado 'Sospechosos textos árabes sobre Valencia'.

* Baltasar Bueno Tárrega (Foyos, 1949). Diplomat universitari de Relacions Laborals. Escritor i periodiste. Columniste de diversos diaris valencians.


Baltasar Bueno Tárrega

viernes, 29 de noviembre de 2019

166-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Este és el gran fenòmen llingüístic que cal estudiar. La llengua llatina vulgar dels conquistadors romans del Regne de Valéncia és la mare de la nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà 'romànica' per procedir de la romana vulgar, la qual anà conseguint a poc a poc en estes terres nostres una transformació natural i ben llògica, tal com els passà a totes les llengües vives, d´acort en el caràcter, condicions, costums i les demés circumstàncies dels seus habitants."

Font: Pròlec de l´autor del llibre 'El Crit de la llengua', Josep Alminyana i Vallés (Valéncia, 2006, 3ª Ed.).

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Religiós i escritor. Estudià Filosofia i Teologia. Fon professor de Teologia. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha traduit al valencià els quatre evangelis i el missal romà, també ha fet un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

El Crit de la llengua

lunes, 25 de noviembre de 2019

76-Notes històriques

"El Congreso de Vexilología terminó en polémica. Un investigador alicantino tuvo que defender nuestra bandera.

El investigador Ricardo García Moya, profesor en el Instituto de San Juan protagonizó el pasado fin de semana un curioso incidente durante el Congreso Nacional de Vexilología, al ser la única persona que definió la historia y tradición de la 'senyera' valenciana frente a los ataques de un ponente catalán, pese a que no había sido invitado al citado congreso. El alcalde de Alicante, nombrado presidente honorífico del congreso, abandonó la sesión rápidamente para no verse envuelto en el conflicto. 

Según relató ayer a Informacion Ricardo García Moya, 'Durante la intervención de un congresista catalán, titulada 'Valencia: una tradición infundada', se dijo que la actual bandera valenciana carece de tradición, que es un invento reciente y que su composición se debe a un arreglo político, pero que en realidad se trata de una copia de la bandera catalana, a la que se le ha añadido un poco de azul para diferenciarla, concluyendo su conferencia con unos términos un tanto despectivos hacia mí, simplemente porque quería rebatir en público sus afirmaciones'.

Del mismo modo, el investigador alicantino señala que cuando intentó con documentación convencer al conferenciante catalán de sus errores, éste no mostró el menor interés, 'lo que dice muy poco del carácter científico de un congreso nacional que intenta avanzar en el estudio de las banderas nacionales'. Incluso, en una conversación que se encuentra grabada, el conferenciante duda de la documentación histórica que podría rebatir sus argumentos, poniendo como ejemplo que porque en todos los libros se hable de Dios, él no tenía porqué creerlo, ya que nunca le había visto.

Hace unos meses, Ricardo García Moya descubrió en la Biblioteca Nacional de París un pergamino del siglo XV en el que aparece la senyera del Reyno de Valencia, con el azul y la corona como bandera de Estado. 

En la actualidad, el investigador alicantino prepara un libro sobre todas estas cuestiones que aparecerá dentro de unos meses."

Font: Diario Información, 9.12.1987. Citat en el llibre 'Judes Valentins', per J.P. Valencianos (Valencia, 1991, 3ª Ed.).

Nota: En 1993, Ricardo García Moya (Alacant, 1942), publica el "Tratado de la Real Señera. Señeras Valencianas y Pendones catalanes", libro que trata sobre la vexilología del Reino de Valencia y Condado de Cataluña.

Foto. Todocolección

Tratado de la Real Señera

viernes, 22 de noviembre de 2019

165-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Negamos que la lengua valenciana sea catalán. Negamos el concepto de unidad de la lengua. Negamos y nos oponemos al monolitismo científico. Es evidente que entre el idioma catalán y el idioma valenciano existen elementos profundos comunes, pero es evidente que en la Comunidad Valenciana corresponde el derecho a recoger del pueblo y conformar su propia lengua. Me permito aconsejar la lectura atenta de las normas de Castelló, que se reconocen, asimismo, como provisionales en su contenido. De ellas se han separado instituciones culturales, lingüísticas, científicas de Cataluña y Valencia, y es perfectamente político y científicamente admisible, que una comunidad intente adecuar su ortografía y su fonética."

1982. Senador Broseta. La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació 'Llengua Valenciana', tal i com consta en l´Estatut d'Autonomia Valencià.

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.

Manuel Broseta i Pont

lunes, 18 de noviembre de 2019

164-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"Las lenguas valenciana y balear/mallorquina, son más de 300 años más antiguas que la catalana."

Font: Dámaso Alonso, 1981, president de la RAE (Las Provincias, 18.7.1981)

* Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas (Madrit, 1898-1990). Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Catedràtic de Llengua i Lliteratura espanyola i Catedràtic de Filologia Romànica. Acadèmic de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

Dámaso Alonso y Fernández de las Redondas

jueves, 14 de noviembre de 2019

163-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana

"El poble valencià no mereix tindre esta classe de polítics tan despreciables per inofensius, inoperants i descastats, que segurament, per no seguir la doctrina de Jesús, són incapaços de llançar als nous mercaders que estan malbaratant la nostra llengua, història i cultura en el "Temple" d´Espanya. 

Puix la llengua valenciana, que és oficial com la castellana, en el nostre Estatut d´Autonomia, en les demés autonomies i institucions nacionals l´han desterrat i, com un insult més, desapareix del mapa. Clar, que tot açò té un principi com totes les coses del món. ¿Quants catedràtics valencians han hagut en les universitats catalanes? Yo crec que cap. En canvi, en els anys 50/60, en l´Universitat de Valéncia hi havia cinc catedràtics catalans! A saber: Reglà, Tarradell, Giralt, Dolç i Ernest Lluch. Ells foren els que deixaren el camp sembrat i abonat, i gràcies als indolents, incapacitats i abandonats polítics valencians no els falta la collita de Bromera, Tres i Quatre i la Conselleria d´Educació, Cultura i Deport o l´Institució Alfons el Magnànim... 

I el poble seguix callant i contemplant la destrossa. Perque el càncer catalaniste, ya ha entrat també en les falles. Per això yo acuse, als militants de l´Opus del Govern, d´incúria, apatia, negligència, perea i falta de patriotisme. I, com yo no soc sant, no perdonaré mai la seua falsetat i sa total falta d'amor a sa mare Valéncia i a son maltractat poble."

Font: 'Yo acuse', per Anfós Ramon (Las Provincias, 12.9.2008).

* Anfós Ramon i Garcia (Valéncia, 1924-2014). Escritor, periodiste i poeta. Ha segut guardonat en molts premis, ha obtingut el Premi Nacional de Poesia. Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Ha publicat diverses obres.

Anfós Ramon i Garcia