lunes, 20 de abril de 2020

94-Notes Històriques

"Mangonejats i despreciats pel regim franquiste, que mai va perdonar que Valéncia fora l´última capital de la República Espanyola, el Regne de Valéncia es vorà abocat a una despersonalisacio absoluta recolzada per les classes socials miges i altes que menysprearan el fet de ser valencians i de parlar un idioma propi. I a pesar d´això la consciència valenciana es va mantindre viva."

Font: Llibre "Consens per al futur". Document Marc consensuat en la Convenció Valencianista V2012 (Castelló, 2012). Editat per Edicions Mosseguello.

Si esteu interessats en comprar el llibre podeu trobar-lo en el següent enllaç:


*Esta publicació arreplega el Document Marc consensuat de manera totalment democràtica, transparent i participativa pels més de 150 participants de la Convenció Valencianista V2012 celebrada en abril de 2012 en Valéncia ciutat.


viernes, 17 de abril de 2020

177-Cites i Resenyes

"Si no fóreu ingrats a la llet que haveu mamat i a la Pátria a on sou naixcuts, no deixaríeu que als vostres classics valencians els catalans se´ls vullgueren aplicar...."

Font: Onofre Almudéver, 1561, en lo seu pròlec de "Lo proces de les olives" de Bernat Fenollar.

* Onofre Almudéver, de llinage aragonés (de la vila d´Almudéver), fon un autor transcendental al reeditar l´obra d´autors com Jaume Roig, Jaume Gassull i Bernat Fenollar, just en un moment en que la lliteratura en Valencià començava a ser desplaçada per la lliteratura en Castellà i a ser adoptada pels catalans. En este sentit, és especialment eloqüent el pròlec, en defensa del Valencià, de la compilació que feu en 1561 de "Lo Procés de les Olives", "Lo somni de Joan Joan" i "La brama dels llauradors"; puix explica l´orige dels principals mals que hui patix el Valencià. [Nota treta de l´Enciclopèdia lliure en valencià-Uiquipèdia].

Foto: "Lo somni de Joan Joan", Biblioteca Valenciana.

lunes, 13 de abril de 2020

93-Notes Històriques

"Así pues este hecho cierto de que en 1238, cuando Valencia fue conquistada, e incluso cien años más tarde, Lérida y Tortosa eran tan de Aragón como Zaragoza y no de Cataluña, no debe ser nunca olvidado por los que escriben o hablan de la historia, porque al hacerse el cómputo de repobladores, el número abundante de leridanos y tortosinos que vino a poblar nuestro Reino de Valencia hay que computarlo como aragoneses siempre, y nunca como catalanes. Y si así lo hacemos, que es en definitiva computar datos ciertos y verídicos, veremos que el porcentaje de los que vinieron de la "Marca Hispánica" o condados catalanes es muchísimo más reducido de lo que nos quieren hacer creer quienes nunca juegan con la verdad. Y nunca dicen la verdad porque la odian, ya que ésta les está diciendo a voz en grito que están falseando la historia y engañando al pueblo."


Font: "La verdad que hay que decir", per Vicent Giner Boira.

* Vicent Giner Boira (Valéncia, 1910-1997). Llicenciat en Dret, escritor i articuliste. Lletrat assessor del Tribunal de les Aigües de la Vega de Valéncia quasi mig sigle i del Sindicat de Regulació de les Aigües del Túria. Fundador de l´Associació Internacional del Dret de les Aigües. Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Vicent Giner i Boira

viernes, 10 de abril de 2020

92-Notes Històriques

"El Archivo de la Corona de Aragón estuvo controlado durante todo el siglo XIX por la familia Bofarull. Uno de sus más insignes miembros, Próspero de Bofarull, publicó a mediados de siglo una serie de documentos inéditos entre los que figuraban una nueva versión del Llibre dels Repartiments.

Durante la reconquista del Reino de Valencia, Jaime I prometió una porción de tierra y una casa a todo aquel que le ayudase en la guerra; en este Llibre dels Repartiments figuran las promesas que efectuó Jaime I a los distintos soldados. En teoría, este documento acreditaría la repoblación catalana de Valencia (si bien este extremo ya fue refutado por el propio Ubieto al demostrar que el Llibre dels Repartiments sólo contiene las promesas efectuadas por el Rey, pero no el nombre de quienes realmente se quedaron en Valencia)

El caso es que en la traducción de Bofarull aparecen numerosos nombres tachados u omitidos con respecto al original; casualmente, se trataba de nombres de aragoneses y de navarros. Esto permitió hablar de una repoblación netamente catalana de Valencia."

Font: "Tradición manipuladora", per Juan Ramón Rallo.

* Juan Ramón Rallo i Julián (Benicarló, 1984). Doctor en Economia i Llicenciat en Dret, abdós, en premi extraordinari de final de carrera. Màster en Economia de l´Escola Austriaca per l´Universitat "Rey Juan Carlos" de Madrit. Actualment és professor de dita universitat i en els centres d´estudis OMMA i Isead. Director de l´Institut Juan de Mariana. Ha publicat diversos llibres.

Juan Ramón Rallo i Julián

lunes, 6 de abril de 2020

91- Notes Històriques

Recordem...

1941

El falangiste Dionisio Ridruejo -jefe de la propaganda franquista en Barcelona- començà a organisar "amb l´ajuda d´alguns artistes i intel.lectuals catalans, una cultura de signe feixista vehiculada en català" (Espalder, A.: Historia. Barcelona, 1993, pág. 261). El proyecte fabrià de la "unitat de la llengua" anava inclòs en el paquet.

1946

Josep Romeu funda la Societat Catalana d´Estudis Històrics, braç armat cultural de la burguesia feixista catalana per a la "reinterpretació" de l´història. Als seus colaboradors, Miguel Dolç i Guillem Colom els obsessionava una idea: estendre el "normalitzat" (dialecte barceloní) en lo Regne de Valéncia.

1951

Es produïx l´infiltració oficial del català en giner, en el primer número de la nomenada "Revista Valenciana de Filologia", editada per la Diputació franquista i en la que publicaven les seues soflames colonialistes els "gurús" de la burguesia nacional-feixista catalana: Martí de Riquer, Badía i Margarit, Turell, Casacuberta, etc...'

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní?'. Mª Teresa Puerto (Valéncia, 2005). Catedràtica de Llengua Anglesa i filòloga anglo-romànica.

* Josep Romeu i Figueras (Òdena, 1917-Barcelona, 2004). Poeta i crític lliterari.

 Josep Romeu i Figueras

viernes, 3 de abril de 2020

176 Cites i resenyes

"... insistixc en la confusió que en moltes persones existix sobre una suposta identitat entre els idiomes català i valencià, o millor dit, una absorció del segon pel primer."

"...insisto en la confusión de que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero."

Font: J. Alemany, 1928. Boletín de la Real Academia Española (RAE). Diciembre 1928, página 689. Discurs de contestació a Fullana, 1928, com a membre de la RAE en representació de la Llengua Valenciana.

* José Alemany i Bolufer (Cullera, 1866-Madrit, 1934). Filòlec. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la RAE. Publicà diversos llibres.

José Alemany i Bolufer

viernes, 13 de marzo de 2020

90-Notes històriques

"La resistencia que el pueblo valenciano opone al proceso de catalanización a que está sometido, es prueba incontrovertible de su condición de lengua, si no lo fuera, no opondría resistencia. Esto debería hacer pensar un poco a los 'científicos' que de ello se ocupan. Es la única lengua en Europa que desde la etapa Hitleriana y su secuela yugoslava está sometida a un proceso de absorción que tiene además muy definidas tonalidades de uso externo. Me refiero claro está a la identificación lengua-cultura y sus implicaciones políticas... La literatura valenciana la crean unos hombres arraigados en su tierra y con plena consciencia de su valencianidad, y la crean con su propio idioma, con el que hablan en sus relaciones mercantiles y amorosas, en el diario bregar o en la vida entrañable de la familia y en la oficial con sus autoridades... Es una literatura que sale del vivir y del sentir inalienable de los valencianos y es, por tanto, se especule cuanto se quiera, incontrovertible y clamorosamente valenciana."

* Josep Àngels Castelló (Valéncia, 1930-2011). Doctor de l´Universitat de Valéncia. Fon 18 anys professor en diverses universitats dels Estats Units, Cap del departament d´Estudis Hispànics de l´Universitat de Florida (EE.UU.). Autor del llibre: 'Fundamentación metodológica de la Lengua Valenciana'.
En Josep Àngels Castelló

lunes, 9 de marzo de 2020

175-Cites i resenyes de nostra llengua valenciana.

De les harges al romanç valencià.

Els primers indicis del romanç valencià s´evidencien en les Harges [Jarchas] del sigle XI, per eixemple les del senyor de Morvedre datades en el 1085, les de Ibn Al-Dani de Denia o les datades en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairent. Els mossaraps usaren el llati en els llibres i escrits; pero en l´us diari parlaven una llengua romanç que no s´escrivia pero era d´us general en els sigles IX i X, no sols entre mossaraps i judeus, sino entre musulmans de totes las classes socials. Un dels testimonis mes clarificadors fon el de Ibn Sida, mort en Denia en el 1066, que nos deixà plasmada la situacio llingüistica de sa epoca, el sigle XI, en un par de frases:

'¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l´arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?'

SIGLE XI

[1100] Ibn al-Labbana de Denia compon harges [Jarchas] en romanç valencià i diu: ‘yâ qoragonî ke keres bon amar, mio al-furâr …’.

[1100] Abadía Ben Abderraham, naixcut en Valencia, fon l´escritor mes ilustre i de mes talent, s´expresava en romanç [romance].

[1106] Ibn Buclarix en la seua obra “Almostaini” (diccionari romanç valencià-romanç saragossà) diferencia els dos romanç : ‘parthal’ (pardal), ‘letuga’ (lletuga), ‘lop’ (llop), ‘formache’ (formage), ‘lebre’ (llebre), ...

[1121] Abu Bakú Mamad de Bocairent recollix la seua harja en romanç: ‘No me tanques, no, cara danyosa,¡basta!, a tot home refuse’.

[1121] Abu Bakr Mamad de Bocairent, qui al parlar de les “Harges”, diu utilisar la ‘llengua cristiana (romanç valencià)’ que es el seu mig d´expressio: ‘Ke fareyo’o ke serad de mibe? Non te tolagas de mibe’.

[1133] Abadía Ben Soliman, escritor universal valencià, nos deixà en romanç: “Anals Valencians”.

[1149] Document firmat per Ibn Mardanis, (el famos Rei Llop, d´orige mossarap, naixcut en Peníscola en 1124 que aplegà a ser rei de tota la zona oriental del al-Andalus), en el que firma un tractat en romanç pla ab les republiques de Pisa i Génova en el que oferia als ciutadans de dites republiques bany gratuit i un almodi per al comerç.

[1150] Ibn Lubbun, senyor de Morvedre compon la seua harja en romanç valencià: '¡Ay mamá, meu al habib, vay-se e no més tornarad. Gar, ¿qué faré yo, mamá?'

[1198] Aben Al Abbar, historiador i escritor naixcut en Valéncia, autor de diccionaris bibliografics continguts en els codics Escurialenses nº 1649, 1670, 1673, 1725,… trobem entre atres, les següents paraules del romanç valencià que parlava: ‘Boyathella’ (Boatella), ‘Bunyol’ (Bunyol), ‘monastir’ (monestir), ‘Alpwont’ (Alpont),…

Foto de Mª Teresa Puerto


viernes, 6 de marzo de 2020

89-Notes històriques.

"Sent el Consell Valencià de Cultura una entitat de caracter politic, els seus membres son nomenats pels partits politics, caria i carix d´atribucions per a dictaminar de llingüistica, puix les seues decisions estaran sempre contaminades del sectarisme politic. Per lo tant, qualsevol de les seues intervencions, estaran sempre qüestionades per falta de credibilitat.

Les universitats mes punteres del mon avançat (al contrari de la nostra) no gosen 'emitir dogmatics dictamens', ni posen anquilosats corses obsolets a les llengües modernes. El seu paper es investigar i elaborar bons diccionaris que incloguen el lexic del poble, la 'parla del poble', que evoluciona, envellix i es renova a la velocitat dels temps.

La moderna llingüistica transformacional, encapçalada pel guru americà Noam Chomsky, va en la direccio que marca tan prestigios sabi:

"La llengua no depen ni dels llingüistes ni dels politics, sino de la gent que l´usa"... "La diferència entre Llengua i dialecte està en que, darrere d´una llengua hi ha un eixercit i darrere d´un dialecte no".

No obstant, en contra dels criteris marcats per la Llingüistica Moderna, el 13 de juliol de 1998 el Consell Valencià de Cultura emet un dictamen sobre lo que se coneix com a 'el conflicte llingüistic valencià' i que fon aprovat en el vot favorable dels consellers proposts pel PP i PSOE.

El dictamen del CVC era l´anticip de la creacio del corset politic per a la Llengua Valenciana, dissenyat per a la seua assimilacio pel fabrià dialecte barceloni (catala modern). Un dialecte convertit en llengua pel seu poderos eixercit d´editors."

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005).

Foto: Logo CVC.

viernes, 28 de febrero de 2020

"Màscara" poesia d'En Bernat Artola.

Un poquet de poesia del poeta de Castelló, Bernat Artola, un gran mestre.

Màscara

La filla del carboner
diu que festeja a un soldat
i és veritat,
puix n´he vist un pel carrer
tot mascarat.
Es veu que això del carbó
dóna prou per fer-se ric
i tenta el xic
aprofitar l´ocassió
per a un pessic.
Mes, com qui molt vol guanyar
fa sempre negoci brut,
s´ha convençut
de que s´ha de mascarar
o està perdut.
Puix mai no podrà l´Amor
fer negoci clar i net.
Com és xiquet
millor va per la brutor
si va nuet.

Font: 'A l´ombra del Campanar' poemes populars per Bernat Artola (Castelló, 1945).

* Bernat Artola i Tomàs (Castelló, 1904-Madrit, 1958), mestre, dibuixant, escritor i poeta.

Nota: Artola utilisa la Xe en xic i xiquet per les 'Bases ortografiques del 32' que eliminaren l'autèntica CH valenciana.

En Bernat Artola i Tomàs

lunes, 24 de febrero de 2020

86-Notes històriques

"Y es que, efectivamente, el problema de la Lengua Valenciana no es una cuestión científica, ni histórica, ni filológica, sino exclusivamente política. Nadie hasta hace cuatro días, se ha cuestionado la identidad de nuestro idioma valenciano, así lo reconocieron nuestros clásicos, lo ratificaron personajes como: Cervantes, Quevedo, Lope de Vega, Juan de Valdés, etc., y catalanes que tuvieron que escribir sus obras en lengua valenciana, porque era la más culta de su época, ya que el catalán se debatía en la nada: Eximenis, Bonlabi, Amiguet u Onofre Pou, por ejemplo.

Es una pena que la actual RAE trabaje al servicio de la mentira y de la manipulación. Pero más pena que tengamos que sufragar con los impuestos de todos los valencianos a la AVL, cuando hasta nuestro presidente Camps, sabe que es el auténtico Caballo de Troya de la lengua valenciana y la sustenta."

Font: 'Las tribulaciones de la RAE' per Joan Ignaci Culla.


* Joan Ignaci Culla Hernández (Valéncia, 1959) Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Joan Ignaci Culla Hernández

viernes, 21 de febrero de 2020

174-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

El Valencià no sols és llengua ara, sino que ho ha segut sempre, en totes les époques, des dels temps més antics, se prova pel testimoni no sols dels antics escritors valencians, que sabien molt be en quina llengua escrivien, sino per testimonis forasters de la màxima autoritat."

Font: 'En torn a la Llengua Valenciana', per D. Josep Mª Guinot i Galan, conferència oferida al Grup d´Acció Valencianista (GAV).

* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.
Zona de los archivos adjuntos

Josep Mª Guinot i Galan

lunes, 17 de febrero de 2020

85-Notes històriques

Recordem...

'1982. Gran polemica en el Parlament de Madrit entre el Senador catala Joan Benet i el Senador valencià Manuel Broseta contra la feroç obstinacio catalanista d´impondre en l´Estatut d´Autonomia Valencià del terme 'catala' a la llengua parlada en el territori valencià. Broseta impedi la vergonyosa humillacio de sometre la Llengua Valenciana a l´infecte dialecte barceloní.
[...]
El Senador Broseta afirmà que el seu partit (UCD) aceptava en tristea, el nom de Comunitat Valenciana perque la que històricament nos corresponia era la de Regne de Valéncia. No obstant, el Senador socialiste alacantí Beviá seguí insultant als valencians utilisant el terme geogràfic de 'país valencià', barbarisme històric, inexistent en el repertori històric de Valéncia. 

La Comissió Constitucional del Senat dictaminà en favor de la denominació "Llengua Valenciana", tal i com consta en l´Estatut Valencià.' 

Font: '¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatalà). La suplantació d´una llengua. Segles XIX y XX.', per Mª Teresa Puerto Ferrre (Valéncia, 2005). 

* Manuel Broseta i Pont (Banyeres de Mariola, 1932-Valéncia, 1992). Catedràtic de Dret Mercantil i polític.
Manuel Broseta i Pont

viernes, 14 de febrero de 2020

173-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

Hemeroteca

Carta al Director publicada en el periòdic "ABC", del dijous 7.2.1988, per Carmen Nacher de Valéncia. 

Lengua Valenciana.

Señor director: Acabo de hojear un libro de literatura que en el espacio dedicado a Jaime Roig dice: 'Escritor catalán, n. y m. en Valencia (1401-1478)... Es autor de una obra, escrita en catalán, que se considera de capital importancia: 'L´espill de les dones' o 'Llibre de les dones'.

No debía extrañarme nada en lo que a libros de texto se refiere, no obstante me ha causado asombro que en tan poco espacio haya tantos disparates:

Primero. Los nacidos en Valencia somos valencianos y nos sentimos orgullosos de ello y en la época de Jaime Roig el llamarse valenciano era timbre de gloria y respeto. 

Segundo. Espill, castellano espejo, catalán mirall. ¿Cómo iba el autor a titular su libro precisamente con una palabra de lengua valenciana si estaba escrito en catalán?

Tercero. Según datos históricos este libro fue denunciado a la Inquisición en 1792 y el Tribunal en junio de 1793 va dictaminando: Folio 2... adjunto libro impreso en idioma valenciano intitulado 'Llibre de les dones'. Folio 5... Remito a vuestra reverencia el adjunto libro impreso en idioma valenciano'.

Y finalmente... 'atendiendo, sin embargo, a que por su elevación de estilo y rareza es entendido y anda este libro en manos de muy pocos, se deja por ahora correr tanto por su antigüedad y alta estimación que goza entre los literatos, como para conservación del idioma valenciano'.

Foto: L´espill o Llibre de les dones de Jaume Roig (Valencia, principis del s. XV-Benimàmet, 1478). Mege i escritor.

Jaume Roig
Lo Libre de les Dones
















lunes, 10 de febrero de 2020

84-Notes històriques

"La Confederación Catalano-aragonesa no existió nunca, eso es un invento de la historiografía del siglo pasado, con Bofarull." Los Reinos de la Corona de Aragón estaban separados, con parlamento propio. Ese tipo de denominaciones, anteponer lo catalán, la confederación, a la realidad Corona de Aragón, no responden a la realidad histórica y llevan a la confusión." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas

viernes, 7 de febrero de 2020

172-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'A Pere Joan Porcar (1560-1629?) se debe el libro 'Coses evengudes en la ciutat y Regne de Valencia', conocido por el nombre de Dietari 1589-1628. De la lectura del libro se percibe su valencianismo, sobre todo al narrar determinados acontecimientos como por ejemplo, las alusiones a las Cortes de Monzón, celebradas en 1626, en las que se ponían sobre el tapete los intentos reformistas del conde-duque de Olivares.

El 25 de abril de 1612 moría Francés Jeroni Simó, ejemplar y virtuoso sacerdote. P. J. Porcar le evoca con respeto dedicándole una canción con este título: 'Cançó en alabança de mossén Francés Jeroni Simó en totes les llengües'. Las lenguas que figuran son las siguientes: Valencià, castellà, aragonés, català, mallorquí, portugués, biscaí, francés, negre, morisco. La alabanza cristaliza en tres versos en cada lengua.'

Font: ‘Pere Joan Porcar y la Lengua Valenciana. Libertad lingüística.’, per Lucio Izquierdo Izquierdo (Catedratic), (Las Provincias, 3.4.1990).

* Pere Joan Porcar (Valencia, 1560-1629). Religios i escritor. Capellà de Sant Martí. El Dietari es conserva en manuscrit en la Biblioteca Nacional d´Espanya.

Dietari 1589-1628
per Pere Joan Porcar

lunes, 3 de febrero de 2020

83-Notes històriques

"Desde cualquier punto de vista que se vea, Valencia tuvo una identidad sumamente profunda, consolidada, que es lo que le permitió, y a pesar de la Guerra de Sucesión que abolió el régimen foral, que existiera una conciencia de comunidad. El reino, la denominación regne, que aún se conserva, hizo conservar esa realidad propia de Valencia. 
[...]
El término país es un galicismo, mal traducido, que en origen aplica sólo el hecho geográfico, montes, valles, ríos, pero no referido a una comunidad cultural, social, política o económica. Es falso, como el silogismo de hablamos una misma lengua, tenemos una cultura en común luego somos una misma nación. Es un silogismo forzado." 

Font: 1987. Gustavo Villapalos (Las Provincias, 10.12.1987). Entrevista feta per Baltasar Bueno.

* Gustavo Villapalos Salas (Madrit, 1949). Catedràtic d´Història del Dret i de les Institucions. Rector de l´Universitat Complutense de Madrit.

Gustavo Villapalos Salas

viernes, 31 de enero de 2020

171-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Insisto en la confusión que en muchas personas existe acerca de una supuesta identidad entre los idiomas catalán y valenciano, o mejor dicho, una absorción del segundo por el primero."

1928. Alemany. Acadèmic que contestà a Fullana en el seu ingrés en la RAE, en representació de la Llengua Valenciana. Discurs de contestació a Fullana, 1928.

* José Alemany i Bolufer (Cullera, 1866-Madrit, 1934). Filòlec. Doctor en Filosofia i Lletres. Professor i Catedràtic de Grec. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la RAE. Publicà diversos llibres.

José Alemany i Bolufer

martes, 28 de enero de 2020

En Vicente Blasco Ibáñez, simplement

En Vicente Blasco Ibáñez, poc hi ha que contar d'este home tan sumament peculiar.

Hui, 28 de giner de 2020 fa 92 anys que l'ànima d'este gran home mamprengué el seu vol a l'eterna llibertat.

Fon un "poquet" rebel, tant quan era un chicon com en la seua época jove, de fet mai deixà de ser-lo fins que li aplegà el dia en el qual s'anà a descansar sa ànima allà a on cada u es guanya el lloc pel pas d'esta vida.

Des de molt jovenet ya sabé com era una presó, també conegué que és ser perseguit per dir lo que u pensa sense tindre que estar acollit a lo que manen els de dalt, tot açò i el seu caràcter feu que fora l'home que tant l'admiraven en el seu temps com ara mateix i per sempre. Hi ha persones que no moren mai, En Vicente, és una d'elles.

Orgullosos estem els que amem esta terra per haver tingut com a germà al nostre benvolgut Vicente. Esta terra, este Regne, no seria lo mateix sense ell.

Volem agrair-li tot lo que feu i inclús ara, encara, que sin haver-lo conegut el recordem i el trobem a faltar com si fora eixe familar, eixe amic, eixe germà que fa uns dies nos deixà, encara nos servix como eixemple a seguir i a deprendre a defendre esta nostra terra.

Moltes gràcies Vicente.

"Vullc descansar en el més modest cementeri valencià,
junt al "mare nostrum" que omplí d'ideal el meu esperit;
vullc que el meu cos es confonga en esta terra de Valéncia,
que és l'amor de tots els meus amors."

Discurs pronunciat en el Cabanyal (Valéncia) el 17 de maig de 1921

Retrat d'En Vicente Blasco Ibáñez pintat per J. Sorolla
The Hispanic Society of America. New York
Font de la foto: "Vicente Blasco Ibáñez" de J. L. Leon Roca (1967)

lunes, 27 de enero de 2020

82-Notes històriques

"En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner ningún encuestado dijo hablar catalán"

"En el Atlas lingüístico de Sanchis Guarner, todos los encuestados al sur del Cenia contestaron que hablaban valenciano, ninguno dijo que hablaba catalán. Entre el catalán y el valenciano existen zonas de tránsito, tierras de nadie y una de estas zonas es Vinaroz. Un hablante medio e incontaminado de Vinaroz le dirá que habla valenciano, aunque lo que dice se parezca mucho a la forma de hablar de San Carlos de la Rápita."

Font: Entrevista a Lleopolt Peñarroja feta per Pepe Gozalvez (Las Provincias, 28.11.1985). 

* Lleopolt Peñarroja i Torrejón (Vall d´Uxó, 1954). Llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la RACV. És membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

Lleopolt Peñarroja i Torrejón