78-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Llengua polida (la Llengua Valenciana), dolça i bonica" de la que diu Menéndez i Pidal: "Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España", i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim Cervantes: 'Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable".

Font: "El Crit de la Llengua" per Josep Alminyana i Vallés.

* Ramón Menéndez Pidal (La Coruña, 1869-Madrid, 1968). Filòlec, historiadori escritor. Fon membre de la RAE.

Ramón Menéndez Pidal

77-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Mai la llengua catalana fruí d´un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d´Or."

"Nunca la lengua catalana gozó de un prestigio literario tan grande como el que llegó a tener la lengua valenciana en su siglo de Oro."

1949. Enrique Tierno Galván.

* Enrique Tierno Galván (Madrit, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Enrique Tierno Galván

23- Notes històriques

En Vicent Blasco Ibáñez escrigué sobre la guerra de Cuba en son diari "El Pueblo", en un artícul de tants que es titulava "La guerra" digué:

"La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç, deprén a governar-se per sí mateixa"

Font: "Artículos contra la Guerra de Cuba" de J.L. León Roca (1978).

Vicente Blasco Ibáñez

76-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

El llibre del Consolat de Mar, recollia les lleis marítimes dictades pel Tribunal Marítim del Regne de Valéncia, i varen ser fetes en romanç valencià.

Nota: El text original és del S. XIII, datat en l'any 1283.

Consolat de Mar

75-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX."

Font: Conferència titulada: "Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?", per Mª Teresa Puerto.

* Vicente Blasco Ibáñez (Valéncia, 1867-Menton, França, 1928). Escritor, periodiste i polític.

Vicente Blasco Ibáñez

74-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

1412. L´acta del Compromís de Casp (6 de juny de 1412), està escrita en "ydiomate valentino".

1478. La Biblia valenciana de Bonifaci Ferrer, està traduïda de "llengua llatina a la nostra valenciana".

Nota: Foto treta del blog de Juan García Sentandreu.

Acta i Bíblia

22-Notes històriques

Hemeroteca. Excelent artícul de Pere Martí i Martínez: "Fent memòria" (DV, 26.12.2005).

Fent memòria

73-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En la Lengua Valenciana se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüísticos resultantes de una larga convivencia de dos culturas: la ibero-latina valenciana y la árabe."

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Lingüíste. Catedràtic de l´Universitat Complutense de Madrit.

Mourelle de Lema

72-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L´idioma és del poble." 

* Antonio Tovar Llorente (Valladolid, 1911-Madrid, 1985). Filòlec, llingüíste i historiador.

Antonio Tovar Llorente

71-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Les evidències històriques desmentixen completament que l´idioma Valencià siga conseqüència d´una repoblació de catalans. 

"La conclusió és clara: el 16,8 % d´una minoria repobladora no podia impondre, en tal situació, son dialecte català occidental. I esta tendència se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions més populoses del Regne, com ara Xàtiva, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les úniques dades històriques comprovables, la Filologia científica no se´n pot desentendre d´elles. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d´una repoblació catalana no és històricament demostrable. Es una opinió, no un coneiximent científic.'

Font: 'De l´orige de la nostra llengua', per Lleopolt Peñarroja.

* Lleopolt Peñarroja Torrejón (Vall d´Uxó, 1954), és llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la RACV. Es membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

Lleopolt Peñarroja Torrejón

21-Notes històriques

"Climent lleva viviendo de la sopa boba del catalanismo desde su más tierna juventud, si su aparato propagandístico de 'El Temps', Edicions del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga, Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Acció Cultural del País Valencià y algunas más tuvieran que competir en un mercado libre, estarían todas en quiebra, en su momento fue el representante político de Convergència i Unió en Valencia ahora sin solución de continuidad lo es de Esquerra Republicana de Cataluña, que en los tres años que ha permanecido en el tripartito le ha dado algo más de cuatro millones de euros para que continúe haciendo apostolado del catalán en la Comunitat. La verdad es que con los magros resultados obtenidos por la escasa conversión del personal a las ideas y tradiciones del catalanismo le deberían retirar del asunto por inútil. Anda ahora el bueno (sic) de Eliseu empeñado en que Esquerra Unida, el Bloc y Els Verds se presenten unidos en las próximas elecciones autonómicas para tratar de superar el famoso 5% que los nacionalistas no consiguen rebasar..."

Font: 'Eliseu Climent, un vividor del catalanismo', per Eduardo Alcalde (LP, 29.5.2006).

* Eliseu Climent i Corberà (Llombay, 1940).

Eliseu Climent i Corberà

70-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No hablaba más que valenciano, dulce y lacónico [...] dijo Nelet - adelantat y espéranos en la font, al peu del mont. Arreplega llenya y fes una bona fogata. Pren estes provisions, y si pots conseguir criailles, fetnos un bon guisado."

Font: Benito Pérez Galdós. 'Episodios nacionales. La campaña del Maestrazgo'. 1908. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano' (Valéncia, 2003), per Ricart García Moya.

* Benito María de los Dolores Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843-Madrid, 1920). Noveliste, dramaturc i croniste. El major representant de la novela realista del sigle XIX en Espanya i un dels millors escritors en castellà.

Benito Mª de los Dolores Pérez Galdós

69-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana es la primera de les d´Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l´Edat seua d´Or."

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1943-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Teologia. Membre de diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar Amunt el Cor i Lo Rat Penat. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat en Llengua Valenciana, entre atres obres religioses, el Missal Romà i els quatre Evangelis. 

Foto: Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana per Mossén Alminyana.

Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana
per Mossén Alminyana

20-Notes històriques

El movimient polític-cultural català, nomenat “la Renaixença”, va fer seua l´idea d´Enric Prat de la Riba (1870-1917):

"… hagamos como los ingleses con su Gran Bretaña, flor de imperio que está a punto de surgir; hablemos de la Cataluña grande, que no es el Principado solamente, ni Mallorca, ni el Rossellón, ni Valencia, sinó Valencia y Mallorca y el Principado y el Rossellón y todos a una. Todos somos unos, todos somos catalanes. [...] y para llevar a cabo esta filosofía, hay que dominar por la fuerza de la cultura, servida y sostenida por la fuerza material; es el imperialismo moderno, el imperialismo integral, el de las grandes razas fuertes de ahora."

Font: 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa'. Michael Braveheart.

68-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'."

Font: 'Valencia y su reino' (Valencia, 2004). Francisco Almela y Vives.

* Francisco Almela y Vives (Vinaròs, 1901-Valéncia, 1967). Llicenciat en Filosofia i Lletres en l´especialitat d´Història. Investigador, poeta i publiciste. President de l´entitat 'La Nostra Parla'. Fundador de la revista lliteraria 'Taula de Lletres Valencianes'. Membre de les acadèmies: RAE, de l´Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l´Hispanic Society de Nova York. Archiver de l´Archiu Municipal de Valéncia i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres.

Foto: Todocoleccion.

Valencia y su reinoFrancisco Almela y Vives

67-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l´Academia de Cultura Valenciana. 

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l´Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l´Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat "Documentacio formal de l´ortografia de la llengua valenciana" publicat en 1981, van rebre l´adhesio d´un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981. 

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s´adheriren a l´Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello. 

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d´amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'." 

Font: 'Les normes de Castello de 1932', per Josep Mª Guinot.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

D. Josep Mª Guinot i Galàn

66-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que´l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera…"

Font: 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (RACV) i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i el nacionalisme valencià.

Faustí Barberà i Martí

65-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.

Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.

Segona: sempre ab u en, mai amb.

Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.

Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.

I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."

Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

José Aparicio Pérez

19-Notes històriques

"Una posible respuesta", per Ferrer Molina (El Mundo, 13.3.2008).

65-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.

Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.

Segona: sempre ab u en, mai amb.

Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.

Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.

I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."

Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

José Aparicio Pérez