lunes, 28 de noviembre de 2016

88-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe...."

Font: 'Los almorávides, el idioma romance y los valencianos'. (Temas valencianos, 29; pags. 7, 11 y 14. Año 1978). Antonio Ubieto. 

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.

Ubieto

viernes, 25 de noviembre de 2016

37-Notes històriques.

"¿Por que 'País' y no 'Reino'? El valenciano sabe que la denominación que se pretende imponer, 'País Valencià', no es indiferente ni ingenua. La palabra 'Reino' estorba al proyecto 'pancatalanista' por la simple razón de que un 'Reino' no puede englobarse en un principado. Un 'país', en cambio, sí puede 'añadirse' a un mapa de 'paísos'. Pero, como hace pocos días declaraba Julián Marías: 'Eso de 'país' es algo artificial, que no procede del uso, que no aporta nada real; un calco de la denominación 'País Vasco', que, a su vez, es traducción del francés 'Pays Basque'. Y hay algo sorprendente: los que favorecen la denominación de 'países catalanes', ¿por qué nunca le llaman 'país' a Cataluña? Es raro que, además, lo propongan sólo 'en plural'...'
El valenciano sabe que, desde 'don Jaume el Conquistador', hace setecientos años ya, Valencia es Reino, diferenciado e independiente del Reino de Aragón y del Principado catalán."

* Pilar Urbano Casaña (Valencia, 1940). Periodista y escritora.

Font: (Las Provincias, 23.1.1982). Citat en el llibre: 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Pilar Urbano

lunes, 21 de noviembre de 2016

87-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Una volta mes direm que no hi ha normativa mes ajustada a la parla viva i culta que l´estudiada, publicada i documentada per la seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV (Normes d´El Puig), pero son molts anys de lluita fraticida i en “l´hora del compromis” (¡ara, mare!) pense que tots hem de cedir en algunes coses si el resultat es una normativa de consens per a la Llengua Valenciana in-de-pen-dent."

Font: Revista Cresolet d´AELLVA. Bolletí nº 18, octubre 2002. Aureli López. Associació d´Escritors en Llengua Valenciana.

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´Associació Cardona Vives de Castelló.

Aureli López

viernes, 18 de noviembre de 2016

86-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No volem passar per muts, ni mancos, els escritors valencians de la AELLVA, deixant sense resposta un destarifo més, entre tants dels que s´encadenen, per a confondre als parlants de la llengua valenciana i ara estan duent al corralet anexioniste la bona fe dels que lligen i pronuncien tal qual veuen escrit.
Açò fa referència a l´accent greu sobre la È de Valéncia...[...]
¿Qué són una dotzena d´anys de València front a dos milers de Valéncia? [...]
Els socialistes s´opongueren a la valencianisació que hem senyalat, quan el govern municipal passà a mans del PP/UV i, per a que no donaren la murga se tornà a l´orige: Valencia, sense accent gràfic, ni per a tu ni per a mi. [...]
Sabem que Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana be han manifestat en diverses ocasions el fonament científic que, refermat per la costum, avalen lo que nosatros reclamem en tot dret, davant de l´Ajuntament de Valéncia com també de la Diputació, pero no tenim constància de que hagen obtingut resposta alguna les seues justes indicacions.
Per tant, i més ara, front a les pressions i a l´entreguisme, nosatros seguirem escrivint i publicant tal com la raó nos mana."

Font: 'Acatalanant el nom de Valéncia', Mª Jesús Coves (LP, 6.11.2009).

* Mª Jesús Coves Torralba. Presidenta de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Maria Jesús Coves

lunes, 14 de noviembre de 2016

36-Notes històriques

"La enseñanza del catalán en el extranjero es casi imposible, porque primero es prioritario extender y consolidar el catalán en Catalunya, Valencia y Baleares."

Font: Miguel Siguán (El Periódico, 8.4.1989).

* Miguel Siguán Soler (Barcelona, 1918-2010), considerat el pare de l´immersió llingüística. Psicòlec, llingüíste i escritor.

Miguel Siguán

viernes, 11 de noviembre de 2016

85-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Portada del llibre Blanquerna, del mestre en sacra teologia, el mallorqui Ramón Lull (Palma de Mallorca, 1235-1315).

"…Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana…"

per l´eclesiàstic i escritor Joan Bonlabi (Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l´any 1521.

Blanquerna

lunes, 7 de noviembre de 2016

84-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Recentment, en el sigle XIX, quan va esclatar la Renaixença lliteraria de la llengua valenciana en Valencia, i la de la llengua dels catalans en Barcelona, comproven que els primers renaixentistes que utilisaren la denominacio de llemosi o llengua llemosina foren els catalans, no els valencians. Aixina demostraven els catalans la resistencia que han manifestat sempre per a nomenar valenciana la llengua classica que ells no tenen i que ha influit i millorat el seu parlar."

Font: 'Pomell de valencianitat' (Alacant, 1987). Josep Boronat Gisbert. 

* Josep Boronat Gisbert (Alcoy, 1922-Valéncia, 2002). Mestre i Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Ciències Químiques.

Pomell de Valencianitat

viernes, 4 de noviembre de 2016

83-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No perque nostra llengua valenciana esta hui arrimada, puix a penes s´escriu en ella, ham de pensar que es roin."

Font: "Tratat de adages y refrans valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana" (1736).

Per a descarregar-se'ls: http://llibres-valencia.blogspot.com.es/2014/09/tractat-dadages.html

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Tratat de Adages

martes, 1 de noviembre de 2016

A mi Valencia

Luís Linares Becerra, escrigué el 16 de maig de 1909 un poema en “El Pueblo, diario republicano de Valencia” titulat
“A mi Valencia”

Retall del diari
"El Pueblo. Diario republicano de Valencia"
16 de maig de 1909

Luís Linares Becerra, (Madrit 1887-Madrit 16 d'octubre de 1931).
  • Llicenciat en Lletres. Doctor en Dret
  • Aficionat a la lliteratura s'involucrà en el gènero del teatre, obtenint diversos èxits. Estrenà sainets, comèdies i sarsueles. També escrigué obres policíaques i formà companyies.
  • Compaginà el teatre i el periodisme.
  • Mostrà el seu talent com a periodiste en el “Diario Universal”.
  • Fundà junt a Alejandro Miquis la revista “Teatro de Arte” de la qual fon secretari.
  • Fon inspector de l'Ensenyança en Madrit.
  • Junt a Andrés González Blanco treballà colze a colze en el diari “La Jornada”.
  • Fon gerent de la Societat d'Autors.
  • Presidí la Societat Protectora d'Animal i Plantes, fent una gran llabor.
Algunes de les seues obres:
  • Los dos cienos (drama)
  • El castillo de las águilas (drama líric)
  • El amigo de la casa (sainet)
  • El buen amor (comedia)

lunes, 31 de octubre de 2016

35-Notes històriques

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Font: Julián Marías. "Consideración sobre Cataluña" (Barcelona, 1966).

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofia.

Julián Marías

viernes, 28 de octubre de 2016

82-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Una lengua, en buena parte, también es literatura, éste es un hecho universalmente admitido. Lo cierto es que la gran literatura de la época de oro, siglos XIV y XV, se desarrolla en la Valencia clásica y no en otro sitio. La literatura en catalán se produjo en una época más tardía..."

Font: Gustavo Villapalos (LP, 10.12.1987).

* Gustavo Villapalos Salas (Madrid, 1949). Catedrático de Historia del Derecho y de las Instituciones. Rector de la Universidad Complutense de Madrid.

Gustavo Villapalos

miércoles, 26 de octubre de 2016

Ànima valenciana, per En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, publicà en l'any 1904 en Alma Española "Ànima valenciana" que descrivia la vida valenciana de les seues gents.

L'autor és capaç de pintar un quadro excepcional utilisant a soles les paraules com a pincell. Esta característica pertany a la classe dels grans artistes i En Vicente  pertanyia ad eixa classe.

Enllaç en valencià:


_______________________________________

Don Vicente Blasco Ibáñez, publicó en el año 1904 en Alma Española "Alma valenciana" que describía la vida valenciana de sus gentes.

El autor es capaz de pintar un cuadro excepcional utilizando sólo las palabras como pincel. Esta característica pertenece a la clase de los grandes artistas y Don Vicente pertenecía a esta clase.

Enlace en español:


Redes de pesca
(Joaquín Sorolla)

lunes, 24 de octubre de 2016

81-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Es autor d´obres com:

- 'Cualidades y blasones de la lengua valenciana' (1752).
- 'Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano' (1732).
- 'Diccionario valenciano-castellano' (1733), entre atres.
- 'Epítome del origen y grandezas del Idioma Valenciano' (1734).
- 'Breve diccionario valenciano-castellano' (1764).

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Notari i escritor.

Lo Libre de les dones

viernes, 21 de octubre de 2016

80-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El prestigi i història del valencià és motiu suficient com per a considerar-lo un idioma."

"El prestigio e historia del valenciano es motivo suficiente para considerarlo un idioma."

* Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Tierno Galván

viernes, 14 de octubre de 2016

34-Notes històriques

"Joan Reglà, Catedràtic d´Història, català per a més senyes, diu sobre la repoblació posterior a la reconquista: 

"els pioners aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima",

coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d´Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblació cristiana del Regne de Valéncia va haver prevalència d´un fondo indígena. Esta corrent històrica és estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Penyarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcétera."

Foto: Donya Ampar Cabanes junt a D. Josep Mª Guinot.

Ampar Cabanes i Pare Guinot

miércoles, 12 de octubre de 2016

Centenari de Ribera en Valéncia

El 12 de giner de 1888 se li fa un homenage en el Cap i Casal a José de Ribera més conegut com el Spagnoletto.





















En Vicente Blasco Ibáñez se fa resó i publica en "La ilustración Ibérica" el 4 de febrer de 1888, un artícul de l'homenage que se li rendí tant en Valéncia com en el seu poble de naiximent, Xàtiva.

Artícul en valencià:

Artícul en espanyol:

José de Ribera i Cucó naixqué en Xàtiva (Valéncia) el 12 de giner de 1591 i mor en Nàpols (Itàlia) el 2 de setembre de 1652.


Fon un pintor del sigle XVII molt destacat en l'escola espanyola, el qual podem situar-lo cronológicament el primer dels grans mestres valencians a nivell espanyol sorgits a mitan del sigle XVII.

Conseguí ser una de les figures més importants de la pintura, tant en Espanya com en tota Europa.

Algunes de les seues obres:

lunes, 10 de octubre de 2016

33-Notes històriques

"El testament de Don Jaume [Jaume I] repartia sos estats, pero no mutilava la Corona d´Aragó, perqué, l´essència de la qual la constituïen Aragó, Valéncia i Catalunya, legalment Barcelona. Recorde´s que per això son els unics estats que concorrien a les Corts Generals; els unics als que afectà el privilegi de Jaume II, d´unió indisoluble de la Corona d´Aragó; els unics que constituïren i decidiren el Compromís de Casp. I el testament de Don Jaume no mutilava tampòc Catalunya al deixar les terres ultrapirinenques a l´Infant Don Jaume. Perqué el territori ultrapirinénc no estava consideràt com a Catalunya. Per això - açò ho amaguen els catalans tot lo que poden - Ramón Berenguér III, el comte al que els catalans li diuen El Gran, a mes de repartir també sos estats, com després faria Don Jaume, separà igualment de Catalunya les terres ultrapirinenques. I recorde´s també que el comtàt del Rosselló tenia Generalitat pròpia i independent de la de Catalunya, lo qual tambe procuren amagar els catalans." 

Font: "L´espirit juridic del rei Don Jaume" (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert. 

* Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Testament Jaume I

viernes, 7 de octubre de 2016

32-Notes històriques

"L'espirit juridic de Don Jaume [Jaume I] respecte a la constitució del Regne de Valéncia i a la promulgació dels Furs no es limita a eixes constitució i promulgació, sinó que es proyecta a cóm foren. Defraudades les ilusions aragoneses per la constitució del Regne de Valéncia, este quedava com un estàt mes de la Corona d´Aragó; i dotàt d´una organisació jurídica-política en la qual, des dels primers moments, predominaven els ciutadants front als nobles i eclesiastics.

Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen. 

Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'."

Font: 'L´espirit juridic del rei Don Jaume' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert.

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Jaume I


martes, 4 de octubre de 2016

"A Maria", sonet d'En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, escrigué el 22 de giner de 1887 un sonet, A Maria, publicat pel diari "La Ilustración Ibérica".

Enllaç per a abaixar-se'l traduït al valencià: https://es.scribd.com/document/323635743/A-Maria-val?secret_password=JkKutgvsLdJJ46VROomD


lunes, 3 de octubre de 2016

31-Notes històriques

Per als nostres amics mallorquins (balears) i companyers de lluita:

En el Congreso de Lenguas Románicas celebrado en Palma de Mallorca en el año 1980 (del 7 al 12 de abril), 'XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas', al que acudieron 800 especialistas en filología románica, representando a 33 países, 760 de los asistentes se pronunciaron en favor de la denominación mallorquín-balear para la lengua en uso en Baleares.

Font: Del llibre "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" (Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto.