¿Saps d'a ón deriva la paraula CHIC?

Estiu (1904)
Joaquin Sorolla i Bastida

La paraula Chic deriva del llatí, de l'expressió “ciccum”. El seu significat és: res, insignificant, de poca valia, de fet fa referència a la pelleta que envolta la llavor i que la separa del frut. Com a nota direm que en algunes zones a on se cultivava arrós (i no fa massa temps, fins mitat del sigle passat) li deyen "chic" a eixa pelleta que envolta al gra.

Chic de l'arrós

N'hi ha una expressió llatina “Ciccum non interduim” que podríem traduir-la com: “No m'importa res”, "Això són bufes de pato" (Diccionari Universal Llatí-Espanyol de Manuel de Valbuena)

La fonètica de la paraula “Ciccum” és: [ ʧ i k u n ], es dir, “chicun”, els mossàraps (711-1238) ya ho pronunciaven aixina, aplegant al dia de hui com la coneixem.

De fet el símbol fonètic de la CH és [ ʧ ]

Té la seua llògica, ya que com als chiquets (diminutiu de chic) solem donar-los poca importància a lo que diuen o fan, pot ser que començaren a nomenar-los d'esta manera, com també a eixa pelleta que en aquella época no tenia importància. En la Llengua Valenciana trobem la paraula "chic" com una forma antiga de nomenar ad alguna cosa menuda, chicoteta, de poca importància.

Definicions de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Chic: Chicon, jove, persona de no massa edat.

Chiquet: Persona de poca edat, encara en edat infantil. 

Chicon: (derivat de chic): Persona jove. El més jove dels germans. Nóvio. 

Trobem referències d'esta paraula des de 1460 (Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya):

• "lo chic potret... cuquet chic, del forment" (Roig: Espill, 1460)
• "chic de cos" (Esteve: Liber elegantiarum, 1472)
• "peix de mar si sen trobará chic" (Alcanyis, Lloys: Regiment, Valencia, 1490)
• "del chich fins al Rey" (Fenollar: Lo procés de les olives, 1497)
• "sobre l'asquena... d'un chic" (Sant Johan, Ausias de: Obres a llaor de St. Cristófol, 1498)
• "de chic te volgut be" (Amiguetum, Hieronimun: Sinonima... in valentinum, 1502)
• "un colomí novell... que sia chic" (En el valenciá Animals de caçar, c. 1510)
• "lo mostren als chics" (Llull: Blanquerna, traducció al valenciá, 1521, f. CII)
• "era molt chich" (Beuter, Pere: Hist. de Valencia, c. XX, 1538)
• "un branquinyo chich de or" (A. Patriarca. R. 3250, Prot. Not. Miquel Eiximeno, 1558)
• "per tan chich sant tan gran festa" (Fernandez de Heredia, J.: Obras, Valencia, 1562)
• "chic de mamella. Puer lactens" (Pou: Thesaurus, Valencia 1575)
• "tot en un espay molt chich y breu" (Aguilar, Gaspar: Sonet a Nofre Ginart, 1608, v. 8)
• "de chics exposits" (Exulve: Praeclarae, Valencia, 1643)
• "este chic" (BNM, Ms. 3746, Matheu y Sanç: Romanç, 1643, v. 7)
• "eres tu chic de mamella" (BSM, Ms. 6781, Mulet: Gayferos y Melisenda, c. 1660)
• "y un chic del veinat" (BUB, Ms. Ayerdi, J.: Noticies de Valencia, agost 1661)
• "chic... rode la bola" (Valda: Fiestas Inmaculada, 1663, p. 498)
• "aplegá el temps de desmamar lo chic" (Ballester, J. Batiste: Ramellet, 1667, p. 14)
• "este gran chic" (Ballester, J. B.: Ramellet del bateig, 1667, p. 6)
• "gran gabia pera tan chic pardal" (Dolz, E.: Oración fúnebre a Gregorio Riudaura, 1706, p. 13)
• "chichs y grans" (BUV. Coloqui de les campanes, 1729, v. 57)
• "los chichs van com a mosques" (Ros: Romans dels pobres festechans, 1733, p. 1)
• "chics y chiques" (Constitucions Real Casa de Orfens, Valencia, 1748, p. 5)
• "ha parit un chic" (Bib. Nic. Primitiu, Coloqui de Llaudomia, s. XVIII)
• "els chics quant ixen de casa" (Coloqui dels serenos, c. 1780)
• "amanollar y manollar el chic" (Mayans: Voc. valenciá, 1787)
• "si, chic, que tú ..." (León, Carlos: Arenga crítica, 1789, p. 3)
• "tots arreu hasta els chics" (En obsequi dels Voluntaris Honrats del Reyne, 1794, p. 7)
• "ningún chic per los carrers" (El Chorlit, 13 de febrer de 1841)
• "ha enfitat a més d'un chic en barretes d'alfanic" (Liern: La mona de Pascua, 1862, p. 30)
• "es un chic com un espill" (Badía y Adell, J.: La Matiná de Sen Roc, 1864, f. 13)
• "deixar als chics" (BNM, Ms. 14458, Merelo, J.: Novio mut es més volgut, 1868, f. 8)
• "com dos chics" (Torromé, Leandro: Les choyes de Roseta, 1874, p. 12)
• "no hiá atre chic de més talent" (Colom: El benefisi de Mora, 1881, p. 11)
• "¡... este chic!" (Pastor, Vicent: Un meche per afisió, Alacant, 1905, p. 3)
• "es un chic ric" (Soler, Santiago: ¡Mos quedem!, Castelló, 1907, p. 18)
• "ya tenim un chic" (Martínez Ruiz, A.: Canyisaes, Monóver, 1911, p. 174)
• "de lo dels chics" (Peris, J.: La matansa del serdo, Castelló, 1911, p. 20)
• "este chic..." (Breva, Vicent: Ilusions d'un soldat, Castelló, 1916, p. 2)
• "Nelet es bon chic" (Peris Igual: El banquet de l'alquería, Castelló, 1928, p. 7)
• "un chic en un carretó" (Llibret Foguera Benalúa, Alacant, 1928, p. 4)
• "cuant el meu chic torne" (Alcaraz, J.: Vullc besarte, 1931, p. 17)
• "al chic estem esperant" (Valls: La verbena, Alcoy, 1935, p. 4)
• "¡Será estudiós el chic!" (Román, A.: Tots de la mateixa familia, Alcoy, 1937, p. 20)
• "els chics de la Comisió" (Llibret Foguera Pérez Galdós, Alacant, 1944)
• "¡Te pegaría una bascollá! Deixa al chic" (Llibret Foguera Ayuntamiento, Alacant, 1952)