92-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlarem en el carrer sent chiquets i després en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l´esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l´escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d´ells'. I és perque dins de l´escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador." 

Font: '¿Parlen valencià en l´escola? (Las Provincias, 21.5.2009). Manuel Casaña Taroncher. 

* Manuel Casaña Taroncher. Escritor i articuliste. Membre de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Manuel Casaña Taroncher

40-Notes històriques

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España" 

Font: Jordi Pujol, en un ple parlamentari (10.06.1979) de la Generalitat catalana.

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930). Doctor en medicina i polític. Fon president de la Generalitat catalana durant 23 anys.

91-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

DECALEC DEL VALENCIAPARLANT

1. ¡DECIDIX-TE!

Trenca en l´indiferencia i parla habitualment en valencià. Començaras a revitalizar el millor i el mes caracteristic referent del nostre poble: la llengua valenciana.

2. ¡PARLA!

Dirigix-te, per principi, en valencià a tots. Si t´entenen, continua parlant-los en valencià, puix aci, en Valencia, no comets cap desconsideracio ni faltes a ningu. 

3. ¡RESPECTA!

Sigues respectuos i tolerant en els que parlen una atra llengua o d´una atra manera, pero demana el mateix respecte i tolerancia per a tu i per a la llengua valenciana.

4. ¡ANIMA!

En els teus coneguts que encara no comprenen be el valencià, mostra una actitut positiva, anima´ls a entendre´l i a usar-lo.

5. ¡AJUDA!

Si veus ad algu que s´esforça en parlar valencià, ajuda´l i demostra-li que valores molt positivament el seu esforç. 

6. ¡DESCOBRIX!

Quan viajes i parles en persones de distintes comarques valencianes, fruix del descobriment de les variants i expressions locals que enriquixen la llengua valenciana.

7. ¡MILLORA!

Si deprengueres la llengua dels teus majors, no renuncies a l´expressivitat que aixo representa. Polix simplement les incorreccions i les expressions d´unes atres llengües que s´han introduit recentment en l´idioma valencià.

8. ¡LLIG!

Llig, sempre que pugues, llibres escrits en les Normes d´El Puig, i tria programes de radio i de televisio en valencià, pero sigues critic en els mijos que contaminen de barbarismes la llengua valenciana. 

9. ¡ESCRIU!

Si ya el parles i el lliges, escriure en valencià, en les Normes d´El Puig, es facil. A poc a poc dependras a realizar-lo correctament. Ajuda´t fent els cursos que organicen entitats valencianistes.

10. ¡PARTICIPA!

Participa en els actes que promoguen la cultura valenciana i l´us de l´idioma valencià, perque sería tristissim que per vergonya, debilitat, deixadea o inconsciencia no donares testimoni de la teua valencianitat. Pensa que el treball que fan les entitats valencianistes nomes podrá donar fruit en la colaboracio de tots i cada u dels valencians que s´estimen la llengua valenciana. 

SI COMPLIXES ESTE DECALEC, PODRAS SENTIR-TE ORGULLOS…

… de ser usuari d´una de les llengües que mes pronte alcançà un Segle d´Or d´entre totes les neollatines.

… d´enriquir el patrimoni llingüistic de l´humanitat, que no una atra cosa es la llengua valenciana.

… de conservar per a les futures generacions esta preciosa herencia que nos han llegat els nostres antepassats.

… de no patir la coentor que fa a uns atres valencians menysprear la llengua valenciana per considerar-la una manifestacio de poble, preferint parlar d´una atra manera per a pareixer mes “cults”.

… d´haver resistit a les forçes falsament progressistes i falsament cientifiques que busquen, començant per la llengua, la despersonalisacio del poble valencià.

… de contribuir, en definitiva, en el conreu de la seua manifestacio cultural mes important, a la pervivencia del poble valencià com a tal, i…

… ¡de ser valencià, en totes les seues conseqüencies!

Pots descarregar-te el Decàlec en la següent direcció:

http://www.rogleconstantillombart.com/ROGLE/Decalec-Alta%20Calitat%20d'Image.pdf

DECALEC DEL VALENCIAPARLANT

90-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Es en l´epoca arap quan la nacionalitat valenciana es consolida adquirint forma i fondo propis, produint-se un desenroll cultural que fa que la llengua valenciana siga reconeguda per tot lo mon. Aixina, dins de la Nacio Valenciana es produixen una serie de fets que nos consoliden com a una potencia cultural:

- Les primeres lleis maritimes, el 'Llibre del Consolat del Mar' veu el mon en Valencia l’any 1283.

- La primera 'Lletra de Canvi' apareix en Valencia en l´any 1371."

* 'Recopilacio Historica sobre la Denominacio Llengua Valenciana', del professor de Llengua Valenciana, Salvador Faus i Sabater, editat per l´ajuntament de Valéncia (Valéncia, 1994).

Foto: Todocoleccion.net

39-Notes històriques

"Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos."

Font: (Las Provincias, 30.8.1987). Claudio Sánchez Albornoz.

* Claudio Sánchez Albornoz (Madrit, 1893-Àvila, 1984). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Real Acadèmia de l´Història. També fon polític.

Claudio Sánchez Albornoz

89-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En 1932, los valencianistas caen en una bien preparada trampa de los pancatalanistas. El Institut d´Estudis Catalans convoca a los valencianos a una reunión, que se celebró en Castellón, para discutir y aprobar la unidad ortográfica del valenciano y catalán según patrones catalanistas."

(En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Ed. Planeta, 1990). Recollida la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).

Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític.

Ricardo de la Cierva y Hoces

38-Notes històriques

"En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes." (Las Provincias, 17.12.1998. Citat en el llibre: 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)).  

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1937-Barcelona, 2000). Economiste, historiador i polític.

Ernest Lluch i Martín

88-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe...."

Font: 'Los almorávides, el idioma romance y los valencianos'. (Temas valencianos, 29; pags. 7, 11 y 14. Año 1978). Antonio Ubieto. 

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.

Ubieto

37-Notes històriques.

"¿Por que 'País' y no 'Reino'? El valenciano sabe que la denominación que se pretende imponer, 'País Valencià', no es indiferente ni ingenua. La palabra 'Reino' estorba al proyecto 'pancatalanista' por la simple razón de que un 'Reino' no puede englobarse en un principado. Un 'país', en cambio, sí puede 'añadirse' a un mapa de 'paísos'. Pero, como hace pocos días declaraba Julián Marías: 'Eso de 'país' es algo artificial, que no procede del uso, que no aporta nada real; un calco de la denominación 'País Vasco', que, a su vez, es traducción del francés 'Pays Basque'. Y hay algo sorprendente: los que favorecen la denominación de 'países catalanes', ¿por qué nunca le llaman 'país' a Cataluña? Es raro que, además, lo propongan sólo 'en plural'...'

El valenciano sabe que, desde 'don Jaume el Conquistador', hace setecientos años ya, Valencia es Reino, diferenciado e independiente del Reino de Aragón y del Principado catalán."

* Pilar Urbano Casaña (Valencia, 1940). Periodista y escritora.

Font: (Las Provincias, 23.1.1982). Citat en el llibre: 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Pilar Urbano

87-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Una volta mes direm que no hi ha normativa mes ajustada a la parla viva i culta que l´estudiada, publicada i documentada per la seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV (Normes d´El Puig), pero son molts anys de lluita fraticida i en “l´hora del compromis” (¡ara, mare!) pense que tots hem de cedir en algunes coses si el resultat es una normativa de consens per a la Llengua Valenciana in-de-pen-dent."

Font: Revista Cresolet d´AELLVA. Bolletí nº 18, octubre 2002. Aureli López. Associació d´Escritors en Llengua Valenciana.

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´Associació Cardona Vives de Castelló.

Aureli López

86-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No volem passar per muts, ni mancos, els escritors valencians de la AELLVA, deixant sense resposta un destarifo més, entre tants dels que s´encadenen, per a confondre als parlants de la llengua valenciana i ara estan duent al corralet anexioniste la bona fe dels que lligen i pronuncien tal qual veuen escrit.
Açò fa referència a l´accent greu sobre la È de Valéncia...[...]
¿Qué són una dotzena d´anys de València front a dos milers de Valéncia? [...]
Els socialistes s´opongueren a la valencianisació que hem senyalat, quan el govern municipal passà a mans del PP/UV i, per a que no donaren la murga se tornà a l´orige: Valencia, sense accent gràfic, ni per a tu ni per a mi. [...]
Sabem que Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana be han manifestat en diverses ocasions el fonament científic que, refermat per la costum, avalen lo que nosatros reclamem en tot dret, davant de l´Ajuntament de Valéncia com també de la Diputació, pero no tenim constància de que hagen obtingut resposta alguna les seues justes indicacions.
Per tant, i més ara, front a les pressions i a l´entreguisme, nosatros seguirem escrivint i publicant tal com la raó nos mana."

Font: 'Acatalanant el nom de Valéncia', Mª Jesús Coves (LP, 6.11.2009).

* Mª Jesús Coves Torralba. Presidenta de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Maria Jesús Coves

36-Notes històriques

"La enseñanza del catalán en el extranjero es casi imposible, porque primero es prioritario extender y consolidar el catalán en Catalunya, Valencia y Baleares."

Font: Miguel Siguán (El Periódico, 8.4.1989).

* Miguel Siguán Soler (Barcelona, 1918-2010), considerat el pare de l´immersió llingüística. Psicòlec, llingüíste i escritor.

Miguel Siguán

85-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Portada del llibre Blanquerna, del mestre en sacra teologia, el mallorqui Ramón Lull (Palma de Mallorca, 1235-1315).

"…Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana…"

per l´eclesiàstic i escritor Joan Bonlabi (Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l´any 1521.

Blanquerna

84-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Recentment, en el sigle XIX, quan va esclatar la Renaixença lliteraria de la llengua valenciana en Valencia, i la de la llengua dels catalans en Barcelona, comproven que els primers renaixentistes que utilisaren la denominacio de llemosi o llengua llemosina foren els catalans, no els valencians. Aixina demostraven els catalans la resistencia que han manifestat sempre per a nomenar valenciana la llengua classica que ells no tenen i que ha influit i millorat el seu parlar."

Font: 'Pomell de valencianitat' (Alacant, 1987). Josep Boronat Gisbert. 

* Josep Boronat Gisbert (Alcoy, 1922-Valéncia, 2002). Mestre i Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Ciències Químiques.

Pomell de Valencianitat

83-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No perque nostra llengua valenciana esta hui arrimada, puix a penes s´escriu en ella, ham de pensar que es roin."

Font: "Tratat de adages y refrans valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana" (1736).

Per a descarregar-se'ls: http://llibres-valencia.blogspot.com.es/2014/09/tractat-dadages.html

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Tratat de Adages

A mi Valencia

Luís Linares Becerra, escrigué el 16 de maig de 1909 un poema en “El Pueblo, diario republicano de Valencia” titulat

“A mi Valencia”

Retall del diari
"El Pueblo. Diario republicano de Valencia"
16 de maig de 1909

Luís Linares Becerra, (Madrit 1887-Madrit 16 d'octubre de 1931).

• Llicenciat en Lletres. Doctor en Dret
• Aficionat a la lliteratura s'involucrà en el gènero del teatre, obtenint diversos èxits. Estrenà sainets, comèdies i sarsueles. També escrigué obres policíaques i formà companyies.
• Compaginà el teatre i el periodisme.
• Mostrà el seu talent com a periodiste en el “Diario Universal”.
• Fundà junt a Alejandro Miquis la revista “Teatro de Arte” de la qual fon secretari.
• Fon inspector de l'Ensenyança en Madrit.
• Junt a Andrés González Blanco treballà colze a colze en el diari “La Jornada”.
• Fon gerent de la Societat d'Autors.
• Presidí la Societat Protectora d'Animal i Plantes, fent una gran llabor.

Algunes de les seues obres:

• Los dos cienos (drama)
• El castillo de las águilas (drama líric)
• El amigo de la casa (sainet)
• El buen amor (comedia)

35-Notes històriques

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Font: Julián Marías. "Consideración sobre Cataluña" (Barcelona, 1966).

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofia.

Julián Marías

82-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Una lengua, en buena parte, también es literatura, éste es un hecho universalmente admitido. Lo cierto es que la gran literatura de la época de oro, siglos XIV y XV, se desarrolla en la Valencia clásica y no en otro sitio. La literatura en catalán se produjo en una época más tardía..."

Font: Gustavo Villapalos (LP, 10.12.1987).

* Gustavo Villapalos Salas (Madrid, 1949). Catedrático de Historia del Derecho y de las Instituciones. Rector de la Universidad Complutense de Madrid.

Gustavo Villapalos

Ànima valenciana, per En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, publicà en l'any 1904 en Alma Española "Ànima valenciana" que descrivia la vida valenciana de les seues gents.

L'autor és capaç de pintar un quadro excepcional utilisant a soles les paraules com a pincell. Esta característica pertany a la classe dels grans artistes i En Vicente  pertanyia ad eixa classe.

Enllaç en valencià:

https://www.scribd.com/document/327902711/Anima-Valenciana-val?secret_password=JSs9AyntyVlNjJ0UVXWR

_______________________________________

Don Vicente Blasco Ibáñez, publicó en el año 1904 en Alma Española "Alma valenciana" que describía la vida valenciana de sus gentes.

El autor es capaz de pintar un cuadro excepcional utilizando sólo las palabras como pincel. Esta característica pertenece a la clase de los grandes artistas y Don Vicente pertenecía a esta clase.

Enlace en español:

https://www.scribd.com/document/327903509/Alma-Valenciana-esp?secret_password=3fq21g5JopuQbNNRLqaH

Redes de pesca
(Joaquín Sorolla)

81-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Es autor d´obres com:

- 'Cualidades y blasones de la lengua valenciana' (1752).
- 'Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano' (1732).
- 'Diccionario valenciano-castellano' (1733), entre atres.
- 'Epítome del origen y grandezas del Idioma Valenciano' (1734).
- 'Breve diccionario valenciano-castellano' (1764).

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Notari i escritor.

Lo Libre de les dones

80-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El prestigi i història del valencià és motiu suficient com per a considerar-lo un idioma."

"El prestigio e historia del valenciano es motivo suficiente para considerarlo un idioma."

* Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Tierno Galván

34-Notes històriques

"Joan Reglà, Catedràtic d´Història, català per a més senyes, diu sobre la repoblació posterior a la reconquista: 

"els pioners aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima",

coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d´Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblació cristiana del Regne de Valéncia va haver prevalència d´un fondo indígena. Esta corrent històrica és estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Penyarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcétera."

Foto: Donya Ampar Cabanes junt a D. Josep Mª Guinot.

Ampar Cabanes i Pare Guinot

Centenari de Ribera en Valéncia

El 12 de giner de 1888 se li fa un homenage en el Cap i Casal a José de Ribera més conegut com el Spagnoletto.

En Vicente Blasco Ibáñez se fa resó i publica en "La ilustración Ibérica" el 4 de febrer de 1888, un artícul de l'homenage que se li rendí tant en Valéncia com en el seu poble de naiximent, Xàtiva.

Artícul en valencià:

https://es.scribd.com/document/325238272/El-Centenari-de-Ribera-en-Valencia-val?secret_password=ar72BUongqgdtVH7yZuT

Artícul en espanyol:

https://es.scribd.com/document/325238519/El-Centenario-de-Ribera-en-Valencia-esp?secret_password=HzEmQ5N4KBy634hLAS7X

José de Ribera i Cucó naixqué en Xàtiva (Valéncia) el 12 de giner de 1591 i mor en Nàpols (Itàlia) el 2 de setembre de 1652.

Fon un pintor del sigle XVII molt destacat en l'escola espanyola, el qual podem situar-lo cronológicament el primer dels grans mestres valencians a nivell espanyol sorgits a mitan del sigle XVII.

Conseguí ser una de les figures més importants de la pintura, tant en Espanya com en tota Europa.

Algunes de les seues obres:

• San Martín y el pobre.
• Martirio de san Lorenzo.
• Entierro de Cristo.
• Los cinco sentidos y algunos Filósofos.
• Calvario
• Magdalena penitente.
• San Sebastián curado por las santas mujeres.
• San ­Jerónimo y el ángel.
• Sileno ebrio.
• Martirio de san Bartolomé.
• Martirio de san Andrés.
• Magdalena Ventura con su marido (la mujer barbuda).
• Trinidad de la tierra con san Bruno y otros santos.
• Jacob y el rebaño de ­Labán.
• Martirio de san Sebastián.
• Trinidad.
• Inmaculada Concepción.
• Apolo y Marsias.
• Venus y Adonis.
• Isaac y Jacob.
• Piedad.
• El sueño de Jacob.
• Martirio de san Felipe.
• Bautismo de Cristo.
• Matrimonio místico de santa Catalina.
• San Jenaro sale ileso del horno.
• El tullido.
• Retrato de don Juan de Austria.
• Adoración de los pastores.
• La comunión de los apóstoles.
• El Salvador.
• San Pedro.
• San Pedro libertado por un ángel.
• San Pablo.
• San Pablo Ermitaño.
• San Andrés.
• Santiago el Mayor.
• Santo Tomás.
• San Felipe.
• Santiago el Menor.
• San Simón.
• San Judas Tadeo.
• San Agustín en oración.
• San José y el Niño Jesús.

33-Notes històriques

"El testament de Don Jaume [Jaume I] repartia sos estats, pero no mutilava la Corona d´Aragó, perqué, l´essència de la qual la constituïen Aragó, Valéncia i Catalunya, legalment Barcelona. Recorde´s que per això son els unics estats que concorrien a les Corts Generals; els unics als que afectà el privilegi de Jaume II, d´unió indisoluble de la Corona d´Aragó; els unics que constituïren i decidiren el Compromís de Casp. I el testament de Don Jaume no mutilava tampòc Catalunya al deixar les terres ultrapirinenques a l´Infant Don Jaume. Perqué el territori ultrapirinénc no estava consideràt com a Catalunya. Per això - açò ho amaguen els catalans tot lo que poden - Ramón Berenguér III, el comte al que els catalans li diuen El Gran, a mes de repartir també sos estats, com després faria Don Jaume, separà igualment de Catalunya les terres ultrapirinenques. I recorde´s també que el comtàt del Rosselló tenia Generalitat pròpia i independent de la de Catalunya, lo qual tambe procuren amagar els catalans." 

Font: "L´espirit juridic del rei Don Jaume" (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert. 

* Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Testament Jaume I

32-Notes històriques

"L'espirit juridic de Don Jaume [Jaume I] respecte a la constitució del Regne de Valéncia i a la promulgació dels Furs no es limita a eixes constitució i promulgació, sinó que es proyecta a cóm foren. Defraudades les ilusions aragoneses per la constitució del Regne de Valéncia, este quedava com un estàt mes de la Corona d´Aragó; i dotàt d´una organisació jurídica-política en la qual, des dels primers moments, predominaven els ciutadants front als nobles i eclesiastics.

Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen. 

Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'."

Font: 'L´espirit juridic del rei Don Jaume' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert.

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Jaume I

"A Maria", sonet d'En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, escrigué el 22 de giner de 1887 un sonet, A Maria, publicat pel diari "La Ilustración Ibérica".

Enllaç per a abaixar-se'l traduït al valencià: https://es.scribd.com/document/323635743/A-Maria-val?secret_password=JkKutgvsLdJJ46VROomD

31-Notes històriques

Per als nostres amics mallorquins (balears) i companyers de lluita:

En el Congreso de Lenguas Románicas celebrado en Palma de Mallorca en el año 1980 (del 7 al 12 de abril), 'XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas', al que acudieron 800 especialistas en filología románica, representando a 33 países, 760 de los asistentes se pronunciaron en favor de la denominación mallorquín-balear para la lengua en uso en Baleares.

Font: Del llibre "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" (Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto.

30-Notes històriques

"Aprovechando el acontecimiento [75 años de las 'Normes de Castelló o del 32'] el Levante-El Mercantil Valenciano del 17 de diciembre de 2007 publicó una entrevista al octogenario lingüísta de Castellón, Germán Colón, donde vierte una serie de opiniones que hieren la sensibilidad de muchos valencianos y se posiciona por la unidad de la lengua. [...]
El Dr. G. Colón achaca a los 'grupos blaveros' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, copia de las 'Normes de l´Institut d´Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer. [...]
Arremete contra el Pare Fullana y asevera que el Fullana de 1932, académico de la RAE no era el Fullana catalanista de 1906, y alude a un lingüísta alemán, Bernnarhd Schädel, para afirmar que 'Fullana ignoraba todo de la ciencia filológica y que prefirió ser cabeza de ratón que cola de león'.
El ególatra Germán Colón se vanagloria de no estar enterado de lo que hace la AVL, dando a entender que no le interesa el tema lingüístico valenciano y dice taxativamente: 'desde el principio vi que todo era una maniobra política, que a dedo se designaba ciertos señores con el pomposo título de académicos, los cuales estaban ayunos de filología'. [...]
Cuando el periodista le interroga que dé su opinión sobre ciertos personajes valencianos pontifica que Joan Fuster fue el referente fundamental del despertar y lo eleva a los altares; sobre Sanchis Guarner dice que le hicieron la vida imposible, e ignora soberanamente a Xavier Casp, sobre el que prefiere no pronunciarse.
El autor entrevistado publicó la obra 'El léxico catalán en la Romanía' (Madrid, 1976) y lo hizo en lengua castellana, para que según su deseo tuviera más difusión; obra reeditada posteriormente dentro de la 'Col.lecció Biblioteca Lingüística Catalana' (Valencia, 1993), traducida por el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València'. Nos interrogamos, ¿cuáles fueron los motivos por los que se la tradujeron? ¿Que su autor no sabe redactar en la lengua de los valencianos, que tanto desprecia?"

Font: "Un apologista del catalán: Germán Colón", per José Vicente Gómez Bayarri (VH, 8.1.2008).

* Germà Colón i Domènech (Castelló, 1928).

Germà Colón

Venjança moruna, per En Vicente Blasco Ibáñez

Anteriorment documentàrem de com el títul de "Venjanza moruna" fon amprat per a més tart per a fer un conte, ya que este fon el naiximent de l'obra magna d'En Vicente Blasco Ibáñez, "La Barraca".

Ací vos deixem l'enllaç del conte traduït al valencià per a que pugau llegir-lo i abaixar-se'l

Venjança moruna: https://es.scribd.com/document/325149152/Venjanca-Moruna-val?secret_password=9zbeS7eySFSs9e7AxUrg

També el podeu trobar en espanyol:

Venganza moruna: https://es.scribd.com/document/325212942/Venjanza-moruna-esp?secret_password=sabpBJ38rQ8CoVLrLJo7

Foto: Historia de trenes

79-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Els Furs del Regne de Valéncia, que es troben en la vitrina d´honor del Saló Foral de l´Ajuntament de Valéncia, varen ser escrits originariament en llati. Despuix, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.

Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:

“...Istum forum romansavit dominus rex...” (Fur XXV), o “...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...” (Fur XXVIII), o “...enmendavit in romantio dominus rex...” (Fur XXXII).

* Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l´any 1547. Biblioteca Valenciana.

Furs

29-Notes històriques

"Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia:

1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.
2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.
3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.
4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.
5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.
6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.
7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.
8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.
9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.
10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.
11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441.
Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano Arnaldo de Vilanova e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.
12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.
13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474."

Font: "Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana", per  Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valéncia, 2008)

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Catedràtic de Geografia i Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Croniste oficial i Fill Predilecte de Torreblanca.

Francisco Roca Traver

28-Notes històriques

Publiquem un dels articuls d´Agustí Galbis, investigador alacantí, que creguem que no te gens de desperdici. Els seus artículs solen ser molt aclaridors i estan molt ben documentats. 

  * "La consciència de poble diferenciat", per Agustí Galbis (VH, 22.7.2007).

La consciència de poble diferenciat

27-Notes històriques

Extracte d'un artícul que parla sobre la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements -sic- del Valencià) i el llenguage que ha de deprendre el poble valencià:

"[...] Portem molt de temps soportant l'introducció de l'idioma català en les nostres cases, en les nostres terres, en les nostres vides. Massa anys portem soportant estoicament l'insult continuat de fer-nos creure als valencians, a tots els valenciaparlants que integrem esta 'Comunitat', que no sabem parlar ni escriure en la nostra antiga i bella llengua materna, comunicada oralment de pares a fills de generació en generació, transmesa espontàneament en les nostres núcleus familiars, veïnals, d'interrelació personal i modificada gradualment segons les necessitats dels propis usuaris i de la pròpia evolució natural que comporta tota llengua. [...]

La normativa que oficialment es vol impondre actualment per a codificar el valencià, continua sent la mateixa que s'aplicava des d'abans d'estar constituïda i en ple funcionament la "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és dir; s'està aplicant des de fa, per eixemple... quinze anys, la de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC). [...]

La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és un ent que permet que la catalanisació de Valéncia continue. La "Conselleria de Cultura, Educació i Esports", no ha modificat pràcticament un àpiç la seua llínia educativa en quant al contingut dels llibres de text. [...]

La "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", inserida en l'àrea de Cultura de dita Conselleria, martafalla a qui gose presentar-se a les proves de "valencià" en infinitat de catalanismes, grafies impossibles, flexions verbals desconegudes en valencià, lèxic foràneu o arcaisat, expressions ignotes en terres valencianes i demés... segons ells, "cultismes" per a depurar el valencià de vulgarismes i "castellanismes" impropis, en l´unic fi d´eliminar les diferències llingüístiques que ho separen del català i fan del valencià lo que és: una llengua romànica independent. Creant i inventant aquelles que ho unixquen al català per a anexionar-ho a la seua tutela tot poderosa, omnímoda, omnipotent, omniscient, i omnipresent. [...]."

  Font: "La vergonya de la "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", per Pere Martí i Martínez (VH, 7.11.2007).

Naiximent de la novela La barraca d'En Vicente Blasco Ibáñez

L'obra més coneguda d'En Vicente Blasco Ibáñez al voltant de tot lo món fon, és i serà:

La barraca
Vicente Blasco Ibáñez

Esta novela no naixqué com les atres que escrigué, esta novela té una història molt particular i molt dura darrere d'ella.

Lo que tot començà sent un escrit per a que el pas lent de les hores no pesaren tant, més tart se convertiria, sense que el propi autor aplegara ni a imaginar mentrimentres l'escrivia baix un atre nom, en l'obra per la qual sempre aniria vinculat el seu nom, en l'obra per la qual el reconeixerien, en l'obra magna d'En Vicent Blasco Ibáñez.

Ací teniu dos enllaços, un en valencià i l'atre en espanyol:

Enllaç en valencià: https://es.scribd.com/document/323522955/Naiximent-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-val?secret_password=hCHlwDY24HetvSAsVK7i

Enlace en español: https://es.scribd.com/document/323522953/Nacimiento-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-esp?secret_password=QMGjGZyRypxPqPbDAvDX

26-Notes històriques

"Tot poble que no ame la seua llar, que no delere pels gloriosos recórds de sa propia i peculiar historia, i que facilment se dexe borrar les linies que marquen son geni, son carácter i les condicions privatives de sa raça, no es digne ni de llibertat, ni d´independencia… este poble será sempre un poble mort, dispost a servir de materia conquistable a atres pobles mes mascles o mes ambiciosos."

* Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

Gaetà Huguet Breva

Discursos en el nomenament de "Honoris Causa" d'En Vicente Blasco Ibáñez per la RACV

Breu història de la RACV:

    Fins 1978, l'Estat Espanyol estava caracterisat per una organisació centralista, seguint la tradició iniciada en 1700 en l'instauració de la dinastia dels Borbons, en un model absolutiste imperant en la major part dels Estats europeus.

    En el sigle XIX es consolidà este procés centralisador, en la Revolució Francesa, imponent-se el proyecte d'Estat-Nació. En Espanya este concepte Estat-Nació continuà tot el sigle XIX en el desenroll de l'Estat Lliberal.

    No obstant, apareix un moviment fonamentalment cultural i lliterari en un principi, que té com a característica principal la recuperació de l'identitat pròpia, fet que es produïx en aquelles nacionalitats que disponen d'idioma autòcton diferent al castellà o espanyol. En este sentit, els valencians són els primers dins de l'Estat Espanyol en iniciar este procés d'autoafirmació cultural i inclús política que comença en terres valencianes en el sigle XIX, conegut en el nom de Renaixença, que en els orígens tenia el seu centre neuràlgic en la centenària associació Lo Rat Penat.

    La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige hem de buscar-lo en 1915, quan esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença Valenciana.

    Fon el 15 de giner de 1915 quan, de la mà del llavors President de la Diputació de Valéncia, José Martínez Aloy i del diputat Juan Pérez Lucia, es fundà el que en aquell temps rebé la denominació de Centre de Cultura Valenciana.

    A pesar del seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada. D'esta manera i ya en 1917, la corporació municipal colaborà en la cessió, per a lloc social, del Saló del Consulat de Mar de La Llonja de la Seda de Valéncia, joya única del gòtic civil valencià i edifici declarat Patrimoni de l'Humanitat. En este saló es fan a hores d'ara els actes més solemnes de l'entitat acadèmica, envoltats per la sobrietat d'un entorn carregat d'història.

Nomenament Honoris Causa, Vicente Blasco Ibáñez:

El 16 de maig de 1921 es celebra el nomenament de Director Honoris Causa de Vicente Blasco Ibáñez.

N'hi hagueren dos dircursos, el primer fet pel Dr En Pedro Gómez Martí:

• Llicenciat en Medicina i Cirugia
• Doctor en Medicina
• Especialisat en enfermetats dels chiquets i mentals.
• Durant sa vida fon nomenat:
• Professor agregat de l'Institut de Medicina Llegal, Toxicologia i Siquiatria de Madrit.
• Professor de Sicologia de la Facultat de Medicina de Valéncia.
• Professor en l'Institut d'Estudis Penals de la Facultat de Dret de Valéncia.
• Professor de l'Institució per a l'Ensenyança de la Dòna.
• Llicenciat en Filosofia i Lletres.
• Investigador.
• Conferenciant.
• Publiciste.
• Director del Centre de Cultura Valenciana (hui en dia Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
• Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia.
• Conseller de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat.
• Soci fundador i president de la Societat Filharmónica de Valéncia.
• Càrrecs en diverses entitats benèfiques de Valéncia:
• Asil de Sant Joan Batiste.
• Sanatori de la Malvarrosa.
• Tribunal Tutelar de Menors.
• Mege director en l'Escola de Reforma de Burjassot.
• Professor en l'Escola d'artesans, etc...
• Perfeccionà el Laboratori de Sicotècnia de la colònia reformatori de Sant Vicent Ferrer.
• Director de la revista "La Medicina Valenciana" a la mort de son pare.
• Escriu estudis sobre Siquiatria i Sicologia, alguns d'ells analisant la particularitat dels Valencians:
• "Los tipos  psicológicos del pueblo valenciano y su representación en el teatro de Escalante".
• "Psicología del pueblo valenciano según las novelas de Blasco Ibáñez".
• Crea la Fundació Ciutat Jardí Nostra Senyora dels Desamparats.

Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):

• Valencià: https://es.scribd.com/document/322989073/Discurs-de-Recepcio-Pel-Dr-en-Pedro-Gomez-Marti-RACV-16-05-1921-Val
• "Español": https://es.scribd.com/document/322989413/Discurso-de-Recepcion-Por-El-Dr-Don-Pedro-Gomez-Marti-RACV-16-05-1921-Esp

El segon discurs fet per En Vicente Blasco Ibáñez:

• Naixqué en Valéncia el 29 de giner de 1867 i morí en Menton (França) el 28 de giner de 1928.
• Advocat.
• Escritor.
• Periodiste.
• Polític valencià.
• Entusiasta de Don Miguel de Cervantes entorn de l'història i la lliteratura espanyoles.
• Fundador del dirari "El Pueblo" en 1893.
• Obtingué un escany en el Congrés dels Diputats pel partit republicà Unió Republicana entre els anys 1898 i 1907.

Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):

• Valencià: https://es.scribd.com/document/322989297/Discurs-d-En-Vicente-Blasco-Ibanez-Valencia-i-Lo-Valencia-RACV-16-05-1921-Val
• "Español": https://es.scribd.com/document/322989480/Discurso-Don-Vicente-Blasco-Ibanez-Valencia-y-lo-valenciano-RACV-16-05-1921-Esp

En Vicente Blasco Ibáñez

25-Notes històriques

"... Una tercera opción fue la del Dr. Galmés de Fuentes, eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del Dr. Penyarroja, reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.

La última opción es la del Catedrático de Filología Griega y Latina de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia, Dr. Xaverio Balllester, que desde su profundo conocimiento de la Lengua Ibérica, la primera lengua conocida del Pueblo Valenciano, que no los encuentra en el catalán por supuesto, tal y como se verá en el libro que se publicará en breve en la Serie de Lenguas y Epigrafía Antigua de la Sección de Estudios Ibéricos de la Real Academia de Cultura Valenciana..."

* "Lengua valenciana: resistencia" (LP, 20.5.2010), per José Aparicio Pérez.

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctor en Història per l´Universitat de Valéncia.

José Aparicio Pérez

24-Notes històriques

Sobre la valenciania d´Àusias March, el nostre gran poeta, que escrigué la seua poesia en nostra Llengua Valenciana:

"Por Felipe Perles, cronista de Gandia, sabemos que Ausias March era valenciano, oriundo de Gandia, Pere March I (Ausias March fue su tataranieto); su hijo Pere March II; su hijo Jaime I que hereda las posesiones valencianas (su hermano Pere March III murió sin sucesión y Jaime I lo heredó); su hijo Pere March IV que hereda propiedades en Valencia y la Safor (su hermano Jaime II heredó la Aramprunyà). Pere March IV fue el padre de Ausias March y su madre Elionor Ripoll, hija de Francesc Joan Ripoll, señor de Genovés."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991), de Francisco Lliso i Genovés.

Àusias March