¿Saps d'a ón deriven les paraules Berena i Almorzar?

Berena

Berena llaugera

Pareix ser que hui en dia es diu que esta paraula està en desús, encara que n'hi ha molts pobles que encara l'utilisen. 

Prové del llatí “mĕrĕnda”.

El Diccionari Universal Llatí-Espanyol fa la següent definició: Menjar de poca cantitat que es fa a migdia.

Com podem comprovar segons esta definició es feya a mitat matí, lo que hui seria l'almorzar, encara que ací en la península ibèrica s'utilisa més per la vesprada. En tot cas, és un menjar que es fa entre els més importants del dia, es dir, entre el desdejuni i el dinar i entre el dinar i el sopar.

Definició de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Berena, -nes:

Fer la berena, fer el berenar, preparar-lo.

Berenar:

Menjar un poc de vesprada, entre el dinar i el sopar.

Antigament menjar al migdia.

Destruir una cosa, devorar-la, fer-la desaparéixer, acabar en la seua existència, eliminar: El corredor s’ha berenat a tots els competidors.

Podem comprovar que ya en 1460 s'utilisava esta paraula.

Cites de Berenar:

1ª doc. com a infinitiu substantivat "berenar" (Roig: Espill, 1460)

"atre berenar més apetitós" (El Tabalet, 1847, p. 96)

(Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya)

Almorzar

Almorzar típic

Esta paraula hem de dividir-la en dos parts, al-morzar.

“Al” nos ve donat per l'àrap (ال) que hui en dia és l'artícul “el”

“Morzar” nos ve donat pel llatí, de “mŏrsum” que significa mòs, tros arrancat en les dents

Per lo que tenim de l'unió d'estes dos paraules: “el-mos”

Definició de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana:

Com a substantiu:

Menjada, generalment llaugera, que es fa a mitan matí, vora les dèu, entre el desdejuni i el dinar: L’almorzar de hui és titaina en botifarretes. Els chiquets es mengen l’almorzar a l’hora del pati en el colege.

Acció d’almorzar: El conveni laboral ha de contemplar mija hora per a l’almorzar. El desdejuni, l’almorzar, el dinar, el berenar, el sopar i el resopó, són les menjades tradicionals valencianes.

El significat d’almorzar com a la menjada de migdia és un castellanisme semàntic, puix en valencià esta menjada es diu dinar (Dinar de treball, de negocis...)

Com a verp:

Prendre l’almorzar: És una costum molt nostra almorzar a mitan matí.

Menjar en l’almorzar alguna cosa: Hui hem almorzat llomello en tomata fregida. Tots els dies almorze una pataqueta de faves tendres en allets.

Cites d'Almorzar
1ª doc. "la gent no almorza" (Ferrer, St. Vicent: Sermons, c. 1400)
"almorsar" (Roig: Espill, 1460)
"almorsar" (Llull: Blanquerna, traduit al valenciá, 1521)
"al llit puchen l'almorsar" (Ros, C.: Segona part de les penes, c. 1745)
"li vaig donar almorsar" (Coloqui dels serenos, c. 1780)
"¿asó es almorsar, caballers?, profit y salut" (El Mole, 1841, p. 243)
"l'almorsar aquell" (Bernat: Un ensayo fet en regla, 1845, p. 20)
"voré hasta almorsar" (Mentres pasa la diana, Alcoy, 1855, p. 11)
"pera almorsar de matí" (Baldoví: La tertulia de Colau, 1867, p. 17)
"y s'angaldix p'almorsar" (Bellido: Un francés de Rusaza, 1876, p. 16)
"a almorsar, bones chulles" (Tafalla, V.: Un defensor de Melilla, Alacant, 1893, p. 14)
"demá... tots a almorsar" (Soler, Santiago: ¡Mos quedem!, Castelló, 1907, p. 50)
"pera anar a almorsar a Sant Roc de Canet" (Breva Branchadell, Vicent: Anem a la Madalena, Barcelona, 1930, p. 5)
"almorsar, soc masa serio yo en estes coses" (Valls: Matí de Gloria, Alcoy, 1932, p. 7)
"sen anaven a almorsar" (Valls: La verbena del barrio, Alcoy, 1935, p. 4)

(Diccionari Històric de l'Idioma Valencià Modern (DHIVAM) de Ricart Garcia Moya)