Un poquet d´ortografia de nostra Llengua Valenciana:
79. La F.
Esta consonant labio-dental es pot usar en principi, en mig i al final de paraula, sempre que sone com tal: i en composició en la L o la R (FL, FR): fanc, fege, ficha, fugir, foguer, sofrir, buf, baf, serf, frau, flan.
Al final de paraula es posa F i no V, encara que al derivar (en el plural se conserva) se transforme en V: serf (encara que servir).
80. G i J (So africat sonor)
El so africat sonor palatal, es representa per estes lletres baix esta regla: G, davant de E, I; J, davant de A, O, U: jagant, gepa, gitar-se, joc, jugar. (El signe G te a mes a mes una atra accepció, per a representar el so G velar sonor, el de gat).
El so africat sonor prepalatal.
S´escriu en G, en els següents casos:
1. En posició inicial de paraula i en l´interior, davant de E, I: gema, genoll, mege, giner.
2. En el grup IG en mig de paraula, seguit d´una atra G (formes en GIR, finals de verps): afigga, rigga, frigga.
3. No s´escriura mai TG per a representar este so: viage, no viatge; juge, no jutge; llenguage, no llenguatge; etc... La T no fa falta perque en moltes paraules no es etimologica, i en valencia no es menester per a que la G siga africada: ho es sempre.
81. S´escriu J, en els casos següents:
1. En principi i en l´interior de paraula: jagant, jonec, pujar, rajolar, ajuntar.
2. Davant de -ECC, -ECT: objecte, objeccio, si no sona com Y (Cfr. 97.3)
3. Davant de E, per excepció, en alguns noms, com majestat, Jesús i sos derivats, aixina com en algunes paraules d´orige grec o hebreu: Jeroni, Jeremies, Jerusalem, Jeconies i algunes poquets mes, com jerarquia, jeroglific. Darrere del prefix AD-: adjectiu.
4. No s´escriurà mai TJ, sino J: plaja, no platja; pijor, no pitjor; desijos, no desitjos.
82. La G (en valor sonor)
El so velar sonor (la G de got i guerra) es representa en valencia per la lletra G, quan va seguida de A, O, U, i per GU (ab la lletra U muda) davant de E o I.
Les regles per a l´us de la G velar, son les mateixes que en castellà i en català, a saber:
1. En principi i en mig de paraula davant de A, O, U: gabia, gorra, gust; i seguida d´una U davant de E, I: aguila, reguer.
2. En els grups consonantics GR, GL: glop, gràcies, agranar, aglomerar.
3. Davant de D, M, N: magdalena, insignificant, fragmentar.
S´exceptuen certs cultismes: acné, dracma, estricnina, tècnic, sinecdoque, i els seus derivats.
4. No s´usarà mai la G en final de paraula (a on el so es sort), encara que al derivar es presente una G: amic, amarc, pròlec, rec, etc..., encara que deriven en amigable, amargor, prologació, regar, etc...
5. Per a que es pronuncie la U del grup GUE GUI, es posa una dieresis damunt de la U: aigües, llingüistic.
La representació del grup GS o GZ, es fa per mig de la consonant doble X: examen, exportació.
83. La H.
Esta lletra no representa ningun so: te sols valor etimologic i nomes s´escriu davant de vocal, no mai a la fi de paraula.
S´escriurà ab H:
1. Les paraules que la tenen en so orige i s´han conservat per l´us: home, de homine; haver de habere, etc...
2. Els derivats o composts que porten H en la paraula primitiva: deshonor, deshabitat.
3. Les d´orige grec que comencen per:
Hemi, hemo: hemicicle, hemisferic, hemorragia, hemostasia
Hepta: heptaedro, heptametro
Hetero: heterodox, heteroclit.
Hexa: hexametro, hexagon
Hidr: hidrat, hidrogen.
Higr: higrometro, higrometria.
Himen: himeneu, himenograf.
Hiper: hiperdulia, hipertrofia.
Hipo: hipocrif, hipocrita.
Hipn: hipnologia, hipnotic.
Hist: historia, histrionic.
Homo: homofonia, homologacio.
Holo: holograf, holometria.
4. S´escriuen sens haig les paraules que encara que la tinguen en son orige llatí, l´us l´ha suprimida des del principi, com avorrir, ert, erta, ertor, ara, encara, Espanya, oroneta, orfe, orchata, os, eura (hedra) oval, ovoide, orfandat.
5. S´escriuen en haig per tradició, hui, huit, huitanta, huitava, ahir, hivern.
Sobre moltes paraules no es poden donar regles segures, per lo que en cas de dubte, s´ha de consultar el vocabulari.
Font: 'Gramatica normativa de la Llengua Valenciana' (2ª part. Ortografia. Capitul III), per Josep Mª Guinot. Editat per Lo Rat Penat, dins de la Coleccio Didactica, l´any 1987.
* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.
 |
| En Josep Mª Guinot i Galan |
