"En Josep Maria no pensava aixina, sempre defengué al Regne de Valéncia, sempre pensà que Alacant, Castelló i Valéncia tenien llengua, costums, interessos, història i tradició comuns que nos havien convertit en un sol poble des de feya sigles. Artana, Castelló i el Regne de Valéncia eren... la seua vida. La Llengua Valenciana, per ell demostradament diferenciada del català, era l´argamassa que unia i donava raó de ser al poble valencià. Éll dia que la llengua materna era part intrinseca de la família i pensava, com home eminentment religiós, que tenia obligació de defendre-la, ya que u dels manaments de l´Iglésia es el de "honrar pare i mare" i la considerava sa segona mare."
Font: 'Ha mort un gran valencià de Castello' (Revista Renou nº 52, juliol, 2005), per Fernando Masip Loras.
* En Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüística.
 |
| En Josep Mª Guinot i Galan |
