lunes, 22 de mayo de 2017

111-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Eduart Genovés i Olmos (Xàbia ¿?- Valéncia, 1922), eclesiàstic i Rector del Colege de Sant Joan de Ribera de Valéncia, en l'any 1911 publica:

"Catalech descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana desde 1474 fins 1700"

També publicà, entre atres obres, la "Memoria sobre les relacions entre les Germanies de Valéncia i Mallorca", l'any 1905.

Font: Revista Renou, nº 72 de març 2012, de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto: Iberlibro


viernes, 19 de mayo de 2017

55-Notes històriques

"La división provincial, y no 1707, acabó con el Reino de Valencia y lo desvalencianizó. El Reino de Valencia no desaparece a efectos jurídicos en 1707 sino con la división provincial de 1833.

Éste es uno de los objetivos del libro: corregir un error que está muy extendido. Lo que desaparece con el decreto de 29 de junio de 1707 son las leyes forales y las Corts Valencianes. Pero el Reino de Valencia permanece como entidad política y administrativa, aunque tenga las leyes de Castilla por decisión de Felipe V. Y será con la división provincial de 1833 cuando desaparece. Ahí ya no existe el Reino de Valencia, sino tres provincias en plano de igualdad con respecto al poder central [de Madrid]. Eso sí: el decreto de 1833 mantiene la palabra Reino de Valencia como denominación histórica, antigua."

* Federico Martínez Roda, autor del llibre "La división provincial y el final del Reino de Valencia (1810-1833)" (RACV, Valéncia, 2011).

lunes, 15 de mayo de 2017

54-Notes històriques

"En la Corona d´Arago es donava una circumstancia que en alguna ocasio va motivar confusions tant en heraldica com en vexilologia, unes vegades per ignorancia pero atres, sense dubte, per conveniencia.

Els reis de la Corona d´Arago tenien heraldica i bandera propies, pero els estats que la formaven tambe tenien escuts i banderes que els diferenciaven dels demes estats de la Corona.

L´heraldica del rei era: un drago alat sobre un escut en les barres (simbol que la nostra Generalitat ha pres com a propi). La bandera portava les quatre barres roges en fondo groc (abans del sigle XIV, dos barres).

L´heraldica real la podem trobar en qualsevol dels estats de la Corona, pero sempre representant al rei o a Arago, reine cap de la Corona, (Drago = D´Arago) pero no a cap dels atres estats de la Corona.

Tots els estats pertenyents a la Corona d´Arago tenien heraldica propia, simbols particulars que els distinguien dels demes, pero les barres formaven part de tots ells, com a prova del vincul en la Corona. Valencia tenia el Losange Coronat i Lo Rat Penat i de bandera, barres coronades sobre blau. Catalunya la Creu de Sant Jordi quartelada en barres i de bandera, la de Santa Eulalia. Mallorca un castell quartelat en barres i de bandera, barres en franja blava en diagonal, etc..."

Font: "Heraldica en la Corona d´Arago", per Domingo Gimeno Peña. Revista Renou nº 56. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

Foto:
Escut de la Corona d´Aragó.

Escut de la Corona d´Aragó

viernes, 12 de mayo de 2017

110-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"'La pretensió de molts catalans i també d´alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valenciá, nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensió desgavellada i molt fòra de raó." (Lluis Fullana, 1918). 

Font: Revista Renou nº 59, novembre 2007. Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló.

* Lluis Fullana i Mira (Benimarfull, 1871-Madrid, 1948). Catedràtic de Llengua i Lliteratura valencianes. Professor de francés. Estudià filosofia i teologia. Investigador històric i filològic. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Fon acadèmic de la RAE en representació de la Llengua Valenciana i publicà moltes obres sobre la llengua valenciana.

Lluis Fullana i Mira

lunes, 8 de mayo de 2017

53-Notes històriques

Entrevista a Joan Ignasi Culla en motiu de la presentació del llibre 'Cronologia Historica de la Llengua Valenciana' del que és coautor.

"Si els catalanistes llegiren este llibre a més d´u li cauria la bena dels ulls"

"Els catalans tenen molta por que ixca a la llum tot este tipo de documentació perque desmonta totes les seues tesis llingüístiques"

Font: Joan Ignaci Culla (Valéncia Hui, 22.7.2007).

* Joan Ignaci Culla i Hernández (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

Entrevista a Joan Ignaci Culla

viernes, 5 de mayo de 2017

52-Notes històriques

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya, digué en juliol de l´any 2012 que les comunitats autònomes desapareguen, excepte Galícia, País Vasc i Catalunya, per ser 'comunitats històriques'. 

"¿Dónde están y cuándo comienzan los 'derechos históricos' de Cataluña? Por antigüedad, valor e historia tienen más 'derechos históricos' que Cataluña los astures, cántabros y gallegos, iniciadores indómitos de la Reconquista; Castilla y Aragón, artífices de la unidad de España; Toledo, Andalucía, Valencia y Mallorca, focos admirables de cultura y poderío de los reinos árabes...

¿Cómo pudo Cataluña dar lengua, cultura y esencia a Mallorca (1229) y a Valencia (1238) si entonces no existía ni geográfica ni políticamente?"

Font: '¿Qué derechos históricos?' (DV, 5.2.2006), per Juan Vanrell Nadal.

* Juan Vanrell Nadal, natural d´Algàida, Mallorca. Filòlec, Catedràtic de francés i President de l´Acadèmia de la Llengua Balear.

Juan Vanrell

lunes, 1 de mayo de 2017

Frase d'En Vicente Blasco Ibáñez-1922

El 3 de novembre de 1922, "La novela de hoy" publicava la novela de Vicente Blasco Ibáñez titulada "La familia del Doctor Pedraza".

Com a pròlec apareix una chicoteta entrevista al noveliste i en la qual contesta a la pregunta:

"- ¿No ha parlat vosté mai en el Rei?"

"- ... Fòra d'Espanya no hi ha política; tots som espanyols"


51-Notes històriques

"Un político muy original, el presidente de las Cortes Valencianas declaraba: Hay que dejarse de banderitas y de invasiones catalanas y hablar de los duros. Pero el frente pancatalanista no se rindió ante la sentencia de la Audiencia y organizó una manifestación para la normalización del uso del catalán en la Universidad... mientras la Universidad de Barcelona expresaba su solidaridad con el rector Lapiedra en un comunicado por el que pedía la intervención de las demás universidades españolas y calificaba la decisión de la Audiencia como grave atentado a los derechos fundamentales de los pueblos." 

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític.En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Foto: Joan Lerma i Blasco (Valéncia, 1951). Fon president de la Generalitat Valenciana durant els anys 1982-1995.

Joan Lerma i Blasco

viernes, 28 de abril de 2017

109-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Bernardí Vallmanya (s. XV), apart d´atres obres en vers, traduí en prosa diverses obres del castellà: 

- 'Lo carcer d´amor', imprés en Barcelona l´any 1493, diu:

'... traduit de lengua castellana en estil de valenciana prosa'

- 'Lo cordial de l´anima' de l´any 1495, en el colofó, diu:

'... de vulgar lengua castellana en stil de valenciana prosa'. 

- 'Revelacio del benaventurat Apostol Sanct Pau', de l´any 1495, diu: 

'... de vulgar ydioma castella en valenciana prosa'.

Font: 'En torn a la llengua valenciana' per D. Josep Mª Guinot.

* Bernardí Vallmanya (¿?-1495). D´orige valencià, fon escrivent i secretari del Comte d´Oliva.

Foto: 'Lo cordial de l´anima' (1495).

Lo cordial de l'anima

lunes, 24 de abril de 2017

50-Notes històriques

En este análisis, Lapiedra es calificado por De la Cierva como 'otro fanático pancatalanista, que dictó una orden de catalanización en la Universidad que fue impugnado por el grupo Alternativa Universitaria, cuyo presidente Juan García Sentandreu, de quien me atrevo a pronosticar un brillantísimo futuro político, con la dirección letrada del insigne abogado Vicente Giner Boira y su colega Juan Manuel Ricart Lumbreras, ganado en la Audiencia de Valencia, que estimó que el acuerdo de la Junta de Gobierno sobre la declaración del catalán como lengua de la Universidad 'adolece de vicio de inconstitucionalidad'.

El rector abochornado, se mostró en desacuerdo total y replicó en otra de sus históricas frases: recurriremos. Con mucho más sentido común, Alternativa Universitaria le señalaba al derrotado rector el único camino digno: dimitir.' 

Y prosigue: 'En la primavera de 1987 el Tribunal Supremo ratificaba la sentencia de la Audiencia valenciana y quitaba de nuevo la razón a los pancatalanistas. El rector Lapiedra emitía un largo e inútil lamento índio en las columnas cómplices del diario gubernamental español.'

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític. En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).

Foto: Carta de Lapiedra a Ovidi Montllor per l´homenage de l´Universitat de Valencia a Estellés. Ramón Lapiedra Civera, (Almenara, 1940). Fon rector de la UV durant els anys 1984-1994.


viernes, 21 de abril de 2017

49-Notes històriques

"Entre los años 1984 y 1986 el comando pancatalanista instalado en la Universidad de Valencia planeó un asalto general para instaurar la lengua catalana en el venerable centro, del que prentendían expulsar prácticamente al castellano. Un grupo juvenil, Alternativa Universitaria, del que seguramente forman parte los futuros líderes del centro-derecha en el Reino de Valencia, se opuso clarividentemente a la intentona, y contó para ello con el apoyo verdaderamente emocionante de la opinión pública más sana de la ciudad."

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític. En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Foto: Del blog de Juan García Sentandreu.

Alternativa Universitaria

lunes, 17 de abril de 2017

48-Notes històriques

¿Quan comença la catalanisació de la nostra terra? Be, teniu l´opinió de l´historiador Ricardo de la Cierva.

Tras hacer un breve y esquemático recorrido histórico-cultural del Reino de Valencia, Ricardo de la Cierva hace un análisis de la campaña pancatalanista en este territorio de la que dice "no se ha dado cuenta aún la opinión pública española".

Campaña iniciada en 1907. 

"Esta comienza en 1907, cuando Prat de la Riba crea en Barcelona el Institut d´Estudis Catalans, uno de cuyos objetivos es la normalización de la lengua catalana...
[...]
Fué un químico cubano metido a filólogo, Pompeyo Fabra, quien establece un criterio para la lengua catalana y adopta en 1913 el Institut d´Estudis Catalans.
Mosén Alcover, que al principio colaboró con la idea, dimitió de su trabajo y regresó a la isla de Mallorca, 'disconforme con las arbitrariedades de Fabra', y contra 'el centralismo lingüístico de Fabra, que pretendía imponer en todas partes [a mosatros, tambe] no ya el habla de Cataluña, sino el de Barcelona, con talante dogmático y con arbitraria eliminación de las formas que se asemejaban al castellano'."

Font: Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrid, 1926). Historidador i polític. En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Arreplegada la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).
* Pompeu Fabra i Poch (Villa de Gracia, Barcelona, 1868-Prades, 1948).

Pompeu Fabra

viernes, 14 de abril de 2017

47-Notes històriques

"No fue fácil perseverar en esta posición y toma de partido en lingüística. Se me atacó, aun no siendo valenciano, furibundamente, incluso por colegas universitarios, que no por políticos en ejercicio de tal función. Prefiero no mencionar a aquellos por su nombre, para escarnio, al no querer procurarles notoriedad inmerecida. ¡Que los nacionalistas catalanes se lo paguen con creces!

El Estatut valenciano, recién aprobado por las Cortes Españolas, se basa, para el reconocimiento de la valenciana como lengua propia, por distinta de las demás españolas, en esta doctrina sustentada por mí mismo y la Real Academia de Cultura Valenciana, por no citar otras entidades en olvido de posibles otras." 

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Corunya, 1934). Lingüíste. Catedràtic de l´Universidad Complutense de Madrit. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica llingüística.

Manuel Mourelle de Lema

lunes, 10 de abril de 2017

108-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el llibre 'La llengua dels valencians', autor Manuel Sanchis Guarner, edició de Valéncia de l´any 1960, en la pàgina 10, diu aixina:

"Nosaltres hem nascut a València i som valencians. El País Valencià, el Poble Valencià, té una personalitat ben definida pels quatre factors abans esmentats; Geografia, Història, Economia i Cultures pròpies. Té també un idioma autòcton. Amb aquestes premisses es dedueix lògicament i forçosa el següent postulat, que, exposat d´aquesta senzilla forma, sembla irrefutable: 

La Llengua dels Valencians és el valencià. Som Valencians i el nostre idioma és el valencià; en ell devem parlar i en ell devem escriure. Devem i podem, i perquè devem, volem."

¿Qué vol dir? ¿Per qué dona este personage un canvi més tart?
* Manuel Sanchis Guarner (Valéncia, 1911-1981).

Font: 'En torn a la llengua valenciana' per D. Josep Mª Guinot.

Manuel Sanchis Guarner

viernes, 7 de abril de 2017

46-Notes històriques

"Desde el ya lejano 1978, en el que se discutía en el Senado el artículo referente a las lenguas españolas (art. 3 del título preliminar), aun no siendo quien esto firma valenciano de natura, si bien de corazón, me hube de ocupar en distinguir científicamente la identidad de la lengua de Valencia respecto del catalán, lengua, esta, que comenzaba a balbucir en el siglo XII cuando se glosaban tímidamente las Homilies d´Organyà. 
[...]
Me consta que este libro ['La Identidad Etnolingüística de Valencia. Desde la Antigüedad hasta el Siglo XIV' (Madrid, 1996)] llegó a manos de personalidades políticas que hubieron de intervenir tanto en la redacción del Estatut valenciano cuanto de catalanes que pusieron en cuestión la diferencia, genética y diacrónica, entre lenguas valenciana y catalana no sólo en el proceso de redacción del Estatut catalán en Barcelona, sino , hace poco, cuando se discutió y aprobó en Madrid el Estatut de Valencia. Me siento, pues, satisfecho de haber contribuido, en el grado que fuere, al esclarecimiento de esta importante cuestión para el pueblo valenciano y, como resultado final, a que, en el Estatut, figure la nacida en Valencia como propia de los valencianos junto a la nacional española." 

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Corunya, 1934). Lingüíste. Catedràtic de l´Universitat Complutense de Madrit. Ha publicat diversos llibres sobre temàtica llingüística.  

Manuel Mourelle de Lema

lunes, 3 de abril de 2017

45-Notes històriques

"Millones de españoles, fuera del Reino de Valencia, ignoran que durante el siglo XX se ha desencadenado, y ahora ruge con más fuerza que nunca, una campaña para una nueva reconquista de Valencia, denominada ya, aviesamente, país valenciano; una reconquista aviesa y falsaria porque jamás hubo conquista en ese contexto: una invasión, de momento cultural, del Reino de Valencia y hasta el alma de Valencia por las nuevas mesnadas del pancatalanismo rampante, que se empeñan en convertir al reino ancestral, que nos revitalizó y nos legó el rey don Jaime el Conquistador, en nombre de no se qué inexistentes y ficticios Paises Catalanes." 

* Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrid, 1926). Historiador y político.

Font: En su libro 'Misterios de la Historia' (Cap. IX). Recogida la cita en el libro 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).


Ricardo de la Cierva y Hoces

lunes, 20 de marzo de 2017

107-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"El pare Costa [Joan Costa i Català], aporta les proves històriques de l´existència del sant valencià [Sant Pere Pasqual] i rebat de forma clara i contundent les sospites interessades sobre la veracitat de sa existència i contrasta les afirmacions gratuïtes de Jaume Riera i Saus, recordant lo que sí són falsificacions flagrants, com el 'Libre dels feyts d´armes de Catalunya' o les 'Trobes' de Jaume Febrer. El pare Costa reivindica l´obra de Sant Pere Pasqual, autor que sense solució de continuïtat és el màxim exponent de la permanència d´un romanç llatí que va prenent forma de llengua valenciana."

Font: Paco Tarazona Santabalbina (Sedaví, 1971). 

* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-1300). Bíblia Parva. Introducció i transcripció de Joan Costa i Català. Ed. Lo Rat Penat (Valéncia, 1998). 

Foto: Missa de Sant Pere Pasqual per Jeroni Jacint Espinosa, 1660.

Sant Pere Pasqual

domingo, 19 de marzo de 2017

Amor de Filla, per Mª Luisa Camilleri

Hui dia del pare compartim en tots vosatros un poema de Mª Luisa Camilleri titulat "Amor de Filla" dedicat als pares.

Mª Luisa Camilleri
De Na Mª Luisa Camilleri es sap que fon una escritora del Sigle XX i possiblement naixcuda en Valéncia, ya que escrigué obres les quals foren estrenades en el Cap i Casal i foren escrites en Llengua Valenciana.
  • El repatriat: entremés en prosa, sainet, dramàtic, no està clara la data de l'estren de l'obra pero si saben que fon impressa dins de la colecció de Teatre Valencià (nº 4, 1925).
  • Els viveros: sainet dramàtic estrenat en 1925 del qual no hi ha res impres. Pareix ser que describia l'ambient dels Vivers de Valéncia.
  • Modernismes: estrenada en Valéncia el 17 de novembre de 1925 (no s'ha trobat encara eixemplar imprés).
  • Un ratet de pronòstic: estrenada en Valéncia el 31 de decembre de 1925 (no s'ha trobat encara eixemplar imprés).
Mª Luisa també escrigué atra obra junt a Amichatis i Miñana:
  • Furtanines: farsa grotesca i sentimental en un acte, dividit en tres quadros (1925)

Publicat en la Revista Semanal Literaria "Teatro Valensiá" en el "Almanach 1926".
Imprés en Valéncia el 31 de decembre de 1925

viernes, 17 de marzo de 2017

44-Notes històriques.

"Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.

El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.' [...]

'Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.' [...]

'El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio..."

Font: 'Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499)'. Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valéncia, 2004).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Fco. A. Roca Traver

lunes, 13 de marzo de 2017

106-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"El concepte que este sabi escritor tenia de la llengua valenciana el va resumir el filosof Julián Marías en un articul publicat en la Revista Gaceta Ilustrada (13 de març de 1972):

'... que la llengua valenciana es llengua germana i no filla de la catalana'."

Font: 'En torn a la llengua valenciana' per D. Josep Mª Guinot.

* Gregori Mayans i Siscar (Oliva, 1699-Valéncia, 1781). Historiador, llingüíste i escritor.

Gregori Mayans

viernes, 10 de marzo de 2017

105-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La llengua valenciana es la primera de les d´Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l´Edat seua d´Or."

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torella, 2006). Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), traduí al valencià els quatre evangelis i el missal romà, feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena; autor, entre atres obres, de 'El Crit de la Llengua'.

Nota: Des de 1978, es pot donar la missa en Llengua Valenciana, gràcies al treball de Mossén Alminyana.


miércoles, 8 de marzo de 2017

Dedicatoria de l'autor Enrique Mollá Ripoll a son germà

Enrique Mollá Ripoll, autor de l'obra de teatre "El punt de Cañamaso" la qual li la dedicà a son germà Paco.

Esta obra s'estrenà en el Saló de Novetats del Cap i Casal el 14 de giner de 1920. És un sainet en un acte i en prosa.

Se publicà per la Revista Semanal Lliteraria "Nostre Teatro" nº 50, en Valéncia el 21 de maig de 1922.

Autor d'atres obres de teatre:

  • Per la casa de socorro: joguet cómic bilingüe, en un acte, en prósa. Estrenada el 08 d'abril de 1918 en el Saló Novetats. Publicada per La Comedia Levantina.
  • El chulo de baratillo: sainet en un acte, en prosa. Estrenada el 23 de decembre de 1920 en el Saló Novetats. Publicada per la Revista Semanal Lliteraria "Nostre Teatro".
  • The film Blasco Ibáñez o La gloria de Valensia: apropósit en un prólec i un acte, dividit en dos quadros, en prosa. Estrenada el 19 de maig de 1921 en el Saló Novetats. Publicada per la Revista Semanal Lliteraria "Nostre Teatro".

Dedicatoria de l'autor Enrique Mollá Ripoll a son germà Paco, 1920

lunes, 6 de marzo de 2017

104-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"... es él, el primero que escribe en pura lengua valenciana, la de su pueblo, liberada por completo del lenguaje trovadoresco que se ha venido llamando provenzal; por eso es él, el que eleva a categoría literaria su lengua de cada día, la de su tierra, desde él, ya para siempre lengua valenciana en la historia de nuestra cultura, por obra y gracia de su monumental personalidad." 

Xavier Casp parlant en castellà, sobre Ausías March.

* Francesc Xavier Casp i Verger (Carlet, 1915-Valéncia, 2004). Escritor i poeta. Fundà junt a Miquel Adlert l´editorial Torre. Membre de Lo Rat Penat i del CVC. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i impulsor de les Normes d´El Puig. Premi Nacional de Lliteratura en Llengua Valenciana, 1994. Publicà diverses obres.

Xavier Casp

viernes, 3 de marzo de 2017

103-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Ramon Llull (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín 'Liber amici et amati', que se encuentra en el folio 34v del manuscrito 'N. 250. sup' de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana: 

'Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...'." (De la web Idioma Valencià)

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Traduí a la llengua valenciana els quatre evangelis i el missal romà. També feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

Foto: 'El Crit de la Llengua' (Valéncia, 1981) per Josep Alminyana i Vallés.


lunes, 27 de febrero de 2017

102-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l´atra com eren l´arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç mes llatina en els territoris cristians i mes mesclada d´arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d´uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d´ella havera canviat de religió."

Font: 'Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià'. VV.AA. (AELLVA. Valéncia, 2007). Llibre referenciat per Paco Tarazona: 'Identitat de la Llengua Valenciana' per Joan Costa. Série Filològica nº 2 (RACV. Valéncia, 1987).

* Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935-Valéncia, 2005). Jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüiste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d´Or i ha publicat diverses obres sobre religió i cultura valenciana.

Joan Costa

viernes, 24 de febrero de 2017

43-Notes històriques

"Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.

El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.' [...]

'Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.' [...]

'El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio..."

Font: 'Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499)'. Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valencia, 2004).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Francisco A. Roca Traver

lunes, 20 de febrero de 2017

42-Notes històriques

"Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria."

Font: 'La lengua valenciana' per Torcuato Luca de Tena (Artícul publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923-1999). Escritor, periodiste i membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

Torcuato Luca de Tena

viernes, 17 de febrero de 2017

101-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Es pues, la lengua valenciana un sistema de comunicación del grupo iberorrománico que, originada remotamente en substratos prerromanos de índole peculiar y próximamente en un estilo de hablar el latín vulgar diferenciado, se configuró como tal lengua paralelamente al catalán y a otras lenguas de la Península Ibérica, siguiendo una diacronía (evolución) propia."

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Lingüísta. Catedrático de la Universidad Complutense de Madrid. Ha publicado diversos libros.

Mourelle de Lema

lunes, 13 de febrero de 2017

100-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el colofó (Deo gracias) de la segona part del 'Cartoixa', es pot llegir: 

"…traduhida de latina lengua en valenciana prosa…" 

L´autor, Joan Roiç de Corella. Esta edició fon feta en Valéncia l´any 1500.

* Joan Roiç de Corella (Gandia¿? 1435-Valéncia, 1497). Poeta, cavaller i sacerdot valencià que escrigué en nostra llengua, la llengua valenciana. Fon amic del nostre gran poeta, Ausías March.

Joan Roiç de Corella

viernes, 10 de febrero de 2017

99-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Colofó de la 'Hystoria de Alexandre' [Historia Alexandri Magni] de Lluís de Fenollet, humaniste i escritor. En el colofó d´esta obra, traduïda del llatí [Quintus Curcius Rufus], edició de Barcelona de l´any 1481, es pot llegir: 

'…en la present lengua valenciana transferida…'.

* Lluís de Fenollet (Xàtiva, ¿?-1505). 

Original conservat en la Biblioteca Històrica de l´Universitat de Valéncia.

Hystoria de Alexandre

lunes, 6 de febrero de 2017

98-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En la dedicatòria de la traducció del llibre ‘Imitacio de Iesuchrist’ de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu:

"Lybre primer de mestre Johan gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon miserable esplanat de lati en valenciana lengua per lo magnifich Miquel perez ciutada […] ... he yo traduit de lati en valenciana prosa..."


L´autor és Miquel Péreç, que, segon l´erudit i autor del llibre ‘Escritores del Reyno de Valencia’ (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d´una de les famílies aragoneses que vingueren junt a D. Jaume a la conquista i s´establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes Bernat Fellonar i Joan Escrivà.

* Miquel Péreç (Valéncia, 1474-1510).

viernes, 3 de febrero de 2017

97-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En el procés històric de l´identificació onomàstica i especifica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes: 

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395). [...]

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l´Humà (1395-1410); l´Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d´Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479). [...]

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s´estén des de l´aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d´Espanya (1516-1556). [...]

Els escritors valencians baix migevals s´expressen, i així ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d´establir una forta tradició lliteraria." [...]

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' (VH, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.

* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d´Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres.

José Vicente Gómez Bayarri

lunes, 30 de enero de 2017

41-Notes històriques

La famosa frase del Comte-Duc d´Olivares i que pareix que siga, desgraciadament, l´idiosincràsia del poble valencià:

"En els valencians faré lo que yo vullga, en els aragonesos lo que podré i en els catalans lo que ells vullguen." (Comte-Duc d´Olivares)

* Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar, conde-duque de Olivares (Roma, 1587-Toro, Zamora, 1645). 

Foto: El Comte-Duc d´Olivares pintat per Velázquez.

Comte-Duc d´Olivares

viernes, 27 de enero de 2017

96-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d´una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d´Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. 

Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l´aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l´àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del segle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l´ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.' [...]

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' (VH, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.


* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d´Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres.

José Vte. Gómez Bayarri

lunes, 23 de enero de 2017

95-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

[...]'Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l´adhesió en el Puig d´un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l´adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l´Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l´accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns menuts retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d´unes atres llengües i facilitant l´us dels texts escrits als castellaparlants que ara s´incorporen a l´ensenyança.'[...]


Font: 'Dia de la llengua valenciana' (LP, 3.3.2006). Vicent Ramón Calatayud.

* Vicent Ramón Calatayud i Tortosa (Vallada, 1942). Escritor, articuliste, conferenciant i professor de valencià. Cofundador de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Vicent Ramón Calatayud

viernes, 20 de enero de 2017

94-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

La Biblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, es un dels documents més antics en nostra Llengua Valenciana. Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia. 

Fray Joaquím Millan Rubio, diu que: 

'....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.' 

* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-Granada, 1300). Bisbe mercedari i màrtir.

Biblia Parva

lunes, 16 de enero de 2017

93-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Jaume Roig, autor de 'L´Espill' o 'Llibre de les dones', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: '...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l´algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...'. Esta obra fon denunciada a l´Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, apareix lo següent: 'adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre...', fins a onze voltes en quinze folis.

* Jaume Roig i Pérez (Valencia, 1400¿?-Benimàmet, 1478). Mege de la Cort i Conseller de la Ciutat.

Lo Libre de les dones

lunes, 26 de diciembre de 2016

92-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlarem en el carrer sent chiquets i després en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l´esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l´escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d´ells'. I és perque dins de l´escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador." 

Font: '¿Parlen valencià en l´escola? (Las Provincias, 21.5.2009). Manuel Casaña Taroncher. 

* Manuel Casaña Taroncher. Escritor i articuliste. Membre de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Manuel Casaña Taroncher

viernes, 23 de diciembre de 2016

40-Notes històriques

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España" 
Font: Jordi Pujol, en un ple parlamentari (10.06.1979) de la Generalitat catalana.

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930). Doctor en medicina i polític. Fon president de la Generalitat catalana durant 23 anys.


lunes, 19 de diciembre de 2016

91-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana



DECALEC DEL VALENCIAPARLANT

1. ¡DECIDIX-TE!
Trenca en l´indiferencia i parla habitualment en valencià. Començaras a revitalizar el millor i el mes caracteristic referent del nostre poble: la llengua valenciana.

2. ¡PARLA!
Dirigix-te, per principi, en valencià a tots. Si t´entenen, continua parlant-los en valencià, puix aci, en Valencia, no comets cap desconsideracio ni faltes a ningu. 

3. ¡RESPECTA!
Sigues respectuos i tolerant en els que parlen una atra llengua o d´una atra manera, pero demana el mateix respecte i tolerancia per a tu i per a la llengua valenciana.

4. ¡ANIMA!
En els teus coneguts que encara no comprenen be el valencià, mostra una actitut positiva, anima´ls a entendre´l i a usar-lo.

5. ¡AJUDA!
Si veus ad algu que s´esforça en parlar valencià, ajuda´l i demostra-li que valores molt positivament el seu esforç. 

6. ¡DESCOBRIX!
Quan viajes i parles en persones de distintes comarques valencianes, fruix del descobriment de les variants i expressions locals que enriquixen la llengua valenciana.

7. ¡MILLORA!
Si deprengueres la llengua dels teus majors, no renuncies a l´expressivitat que aixo representa. Polix simplement les incorreccions i les expressions d´unes atres llengües que s´han introduit recentment en l´idioma valencià.

8. ¡LLIG!
Llig, sempre que pugues, llibres escrits en les Normes d´El Puig, i tria programes de radio i de televisio en valencià, pero sigues critic en els mijos que contaminen de barbarismes la llengua valenciana. 

9. ¡ESCRIU!
Si ya el parles i el lliges, escriure en valencià, en les Normes d´El Puig, es facil. A poc a poc dependras a realizar-lo correctament. Ajuda´t fent els cursos que organicen entitats valencianistes.

10. ¡PARTICIPA!
Participa en els actes que promoguen la cultura valenciana i l´us de l´idioma valencià, perque sería tristissim que per vergonya, debilitat, deixadea o inconsciencia no donares testimoni de la teua valencianitat. Pensa que el treball que fan les entitats valencianistes nomes podrá donar fruit en la colaboracio de tots i cada u dels valencians que s´estimen la llengua valenciana. 

SI COMPLIXES ESTE DECALEC, PODRAS SENTIR-TE ORGULLOS…

… de ser usuari d´una de les llengües que mes pronte alcançà un Segle d´Or d´entre totes les neollatines.

… d´enriquir el patrimoni llingüistic de l´humanitat, que no una atra cosa es la llengua valenciana.

… de conservar per a les futures generacions esta preciosa herencia que nos han llegat els nostres antepassats.

… de no patir la coentor que fa a uns atres valencians menysprear la llengua valenciana per considerar-la una manifestacio de poble, preferint parlar d´una atra manera per a pareixer mes “cults”.

… d´haver resistit a les forçes falsament progressistes i falsament cientifiques que busquen, començant per la llengua, la despersonalisacio del poble valencià.

… de contribuir, en definitiva, en el conreu de la seua manifestacio cultural mes important, a la pervivencia del poble valencià com a tal, i…

… ¡de ser valencià, en totes les seues conseqüencies!

Pots descarregar-te el Decàlec en la següent direcció:


DECALEC DEL VALENCIAPARLANT