lunes, 27 de febrero de 2017

102-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l´atra com eren l´arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç mes llatina en els territoris cristians i mes mesclada d´arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d´uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d´ella havera canviat de religió."

Font: 'Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià'. VV.AA. (AELLVA. Valéncia, 2007). Llibre referenciat per Paco Tarazona: 'Identitat de la Llengua Valenciana' per Joan Costa. Série Filològica nº 2 (RACV. Valéncia, 1987).

* Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935-Valéncia, 2005). Jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüiste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d´Or i ha publicat diverses obres sobre religió i cultura valenciana.

Joan Costa

viernes, 24 de febrero de 2017

43-Notes històriques

"Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.

El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.' [...]

'Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.' [...]

'El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio..."

Font: 'Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499)'. Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valencia, 2004).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Francisco A. Roca Traver

lunes, 20 de febrero de 2017

42-Notes històriques

"Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria."

Font: 'La lengua valenciana' per Torcuato Luca de Tena (Artícul publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923-1999). Escritor, periodiste i membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

Torcuato Luca de Tena

viernes, 17 de febrero de 2017

101-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Es pues, la lengua valenciana un sistema de comunicación del grupo iberorrománico que, originada remotamente en substratos prerromanos de índole peculiar y próximamente en un estilo de hablar el latín vulgar diferenciado, se configuró como tal lengua paralelamente al catalán y a otras lenguas de la Península Ibérica, siguiendo una diacronía (evolución) propia."

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Lingüísta. Catedrático de la Universidad Complutense de Madrid. Ha publicado diversos libros.

Mourelle de Lema

lunes, 13 de febrero de 2017

100-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el colofó (Deo gracias) de la segona part del 'Cartoixa', es pot llegir: 

"…traduhida de latina lengua en valenciana prosa…" 

L´autor, Joan Roiç de Corella. Esta edició fon feta en Valéncia l´any 1500.

* Joan Roiç de Corella (Gandia¿? 1435-Valéncia, 1497). Poeta, cavaller i sacerdot valencià que escrigué en nostra llengua, la llengua valenciana. Fon amic del nostre gran poeta, Ausías March.

Joan Roiç de Corella

viernes, 10 de febrero de 2017

99-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Colofó de la 'Hystoria de Alexandre' [Historia Alexandri Magni] de Lluís de Fenollet, humaniste i escritor. En el colofó d´esta obra, traduïda del llatí [Quintus Curcius Rufus], edició de Barcelona de l´any 1481, es pot llegir: 

'…en la present lengua valenciana transferida…'.

* Lluís de Fenollet (Xàtiva, ¿?-1505). 

Original conservat en la Biblioteca Històrica de l´Universitat de Valéncia.

Hystoria de Alexandre

lunes, 6 de febrero de 2017

98-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En la dedicatòria de la traducció del llibre ‘Imitacio de Iesuchrist’ de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu:

"Lybre primer de mestre Johan gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon miserable esplanat de lati en valenciana lengua per lo magnifich Miquel perez ciutada […] ... he yo traduit de lati en valenciana prosa..."


L´autor és Miquel Péreç, que, segon l´erudit i autor del llibre ‘Escritores del Reyno de Valencia’ (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d´una de les famílies aragoneses que vingueren junt a D. Jaume a la conquista i s´establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes Bernat Fellonar i Joan Escrivà.

* Miquel Péreç (Valéncia, 1474-1510).

viernes, 3 de febrero de 2017

97-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En el procés històric de l´identificació onomàstica i especifica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes: 

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395). [...]

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l´Humà (1395-1410); l´Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d´Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479). [...]

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s´estén des de l´aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d´Espanya (1516-1556). [...]

Els escritors valencians baix migevals s´expressen, i així ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d´establir una forta tradició lliteraria." [...]

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' (VH, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.

* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d´Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres.

José Vicente Gómez Bayarri

lunes, 30 de enero de 2017

41-Notes històriques

La famosa frase del Comte-Duc d´Olivares i que pareix que siga, desgraciadament, l´idiosincràsia del poble valencià:

"En els valencians faré lo que yo vullga, en els aragonesos lo que podré i en els catalans lo que ells vullguen." (Comte-Duc d´Olivares)

* Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar, conde-duque de Olivares (Roma, 1587-Toro, Zamora, 1645). 

Foto: El Comte-Duc d´Olivares pintat per Velázquez.

Comte-Duc d´Olivares

viernes, 27 de enero de 2017

96-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d´una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d´Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. 

Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l´aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l´àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del segle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l´ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.' [...]

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' (VH, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.


* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d´Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres.

José Vte. Gómez Bayarri

lunes, 23 de enero de 2017

95-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

[...]'Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l´adhesió en el Puig d´un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l´adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l´Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l´accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns menuts retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d´unes atres llengües i facilitant l´us dels texts escrits als castellaparlants que ara s´incorporen a l´ensenyança.'[...]


Font: 'Dia de la llengua valenciana' (LP, 3.3.2006). Vicent Ramón Calatayud.

* Vicent Ramón Calatayud i Tortosa (Vallada, 1942). Escritor, articuliste, conferenciant i professor de valencià. Cofundador de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Vicent Ramón Calatayud

viernes, 20 de enero de 2017

94-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

La Biblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, es un dels documents més antics en nostra Llengua Valenciana. Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia. 

Fray Joaquím Millan Rubio, diu que: 

'....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.' 

* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-Granada, 1300). Bisbe mercedari i màrtir.

Biblia Parva

lunes, 16 de enero de 2017

93-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Jaume Roig, autor de 'L´Espill' o 'Llibre de les dones', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: '...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l´algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...'. Esta obra fon denunciada a l´Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, apareix lo següent: 'adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre...', fins a onze voltes en quinze folis.

* Jaume Roig i Pérez (Valencia, 1400¿?-Benimàmet, 1478). Mege de la Cort i Conseller de la Ciutat.

Lo Libre de les dones

lunes, 26 de diciembre de 2016

92-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlarem en el carrer sent chiquets i després en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l´esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l´escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d´ells'. I és perque dins de l´escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador." 

Font: '¿Parlen valencià en l´escola? (Las Provincias, 21.5.2009). Manuel Casaña Taroncher. 

* Manuel Casaña Taroncher. Escritor i articuliste. Membre de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Manuel Casaña Taroncher

viernes, 23 de diciembre de 2016

40-Notes històriques

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España" 
Font: Jordi Pujol, en un ple parlamentari (10.06.1979) de la Generalitat catalana.

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930). Doctor en medicina i polític. Fon president de la Generalitat catalana durant 23 anys.


lunes, 19 de diciembre de 2016

91-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana



DECALEC DEL VALENCIAPARLANT

1. ¡DECIDIX-TE!
Trenca en l´indiferencia i parla habitualment en valencià. Començaras a revitalizar el millor i el mes caracteristic referent del nostre poble: la llengua valenciana.

2. ¡PARLA!
Dirigix-te, per principi, en valencià a tots. Si t´entenen, continua parlant-los en valencià, puix aci, en Valencia, no comets cap desconsideracio ni faltes a ningu. 

3. ¡RESPECTA!
Sigues respectuos i tolerant en els que parlen una atra llengua o d´una atra manera, pero demana el mateix respecte i tolerancia per a tu i per a la llengua valenciana.

4. ¡ANIMA!
En els teus coneguts que encara no comprenen be el valencià, mostra una actitut positiva, anima´ls a entendre´l i a usar-lo.

5. ¡AJUDA!
Si veus ad algu que s´esforça en parlar valencià, ajuda´l i demostra-li que valores molt positivament el seu esforç. 

6. ¡DESCOBRIX!
Quan viajes i parles en persones de distintes comarques valencianes, fruix del descobriment de les variants i expressions locals que enriquixen la llengua valenciana.

7. ¡MILLORA!
Si deprengueres la llengua dels teus majors, no renuncies a l´expressivitat que aixo representa. Polix simplement les incorreccions i les expressions d´unes atres llengües que s´han introduit recentment en l´idioma valencià.

8. ¡LLIG!
Llig, sempre que pugues, llibres escrits en les Normes d´El Puig, i tria programes de radio i de televisio en valencià, pero sigues critic en els mijos que contaminen de barbarismes la llengua valenciana. 

9. ¡ESCRIU!
Si ya el parles i el lliges, escriure en valencià, en les Normes d´El Puig, es facil. A poc a poc dependras a realizar-lo correctament. Ajuda´t fent els cursos que organicen entitats valencianistes.

10. ¡PARTICIPA!
Participa en els actes que promoguen la cultura valenciana i l´us de l´idioma valencià, perque sería tristissim que per vergonya, debilitat, deixadea o inconsciencia no donares testimoni de la teua valencianitat. Pensa que el treball que fan les entitats valencianistes nomes podrá donar fruit en la colaboracio de tots i cada u dels valencians que s´estimen la llengua valenciana. 

SI COMPLIXES ESTE DECALEC, PODRAS SENTIR-TE ORGULLOS…

… de ser usuari d´una de les llengües que mes pronte alcançà un Segle d´Or d´entre totes les neollatines.

… d´enriquir el patrimoni llingüistic de l´humanitat, que no una atra cosa es la llengua valenciana.

… de conservar per a les futures generacions esta preciosa herencia que nos han llegat els nostres antepassats.

… de no patir la coentor que fa a uns atres valencians menysprear la llengua valenciana per considerar-la una manifestacio de poble, preferint parlar d´una atra manera per a pareixer mes “cults”.

… d´haver resistit a les forçes falsament progressistes i falsament cientifiques que busquen, començant per la llengua, la despersonalisacio del poble valencià.

… de contribuir, en definitiva, en el conreu de la seua manifestacio cultural mes important, a la pervivencia del poble valencià com a tal, i…

… ¡de ser valencià, en totes les seues conseqüencies!

Pots descarregar-te el Decàlec en la següent direcció:


DECALEC DEL VALENCIAPARLANT

viernes, 16 de diciembre de 2016

90-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Es en l´epoca arap quan la nacionalitat valenciana es consolida adquirint forma i fondo propis, produint-se un desenroll cultural que fa que la llengua valenciana siga reconeguda per tot lo mon. Aixina, dins de la Nacio Valenciana es produixen una serie de fets que nos consoliden com a una potencia cultural:

- Les primeres lleis maritimes, el 'Llibre del Consolat del Mar' veu el mon en Valencia l’any 1283.

- La primera 'Lletra de Canvi' apareix en Valencia en l´any 1371."

* 'Recopilacio Historica sobre la Denominacio Llengua Valenciana', del professor de Llengua Valenciana, Salvador Faus i Sabater, editat per l´ajuntament de Valéncia (Valéncia, 1994).

Foto: Todocoleccion.net


lunes, 12 de diciembre de 2016

39-Notes històriques

"Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos."

Font: (Las Provincias, 30.8.1987). Claudio Sánchez Albornoz.

* Claudio Sánchez Albornoz (Madrit, 1893-Àvila, 1984). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Real Acadèmia de l´Història. També fon polític.


Claudio Sánchez Albornoz

viernes, 9 de diciembre de 2016

89-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En 1932, los valencianistas caen en una bien preparada trampa de los pancatalanistas. El Institut d´Estudis Catalans convoca a los valencianos a una reunión, que se celebró en Castellón, para discutir y aprobar la unidad ortográfica del valenciano y catalán según patrones catalanistas."

(En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Ed. Planeta, 1990). Recollida la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).

Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític.

Ricardo de la Cierva y Hoces

lunes, 5 de diciembre de 2016

38-Notes històriques

"En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes." (Las Provincias, 17.12.1998. Citat en el llibre: 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)).  

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1937-Barcelona, 2000). Economiste, historiador i polític.

Ernest Lluch i Martín