miércoles, 24 de marzo de 2021

“La torre de la Boatella”, per En Vicente Blasco Ibáñez

 Ací vos deixem la primera obra lliteraria, en Llengua Llemosina, d'En Vicente Blasco Ibáñez quan tenia 15 anys d'edat, la qual fon publicada en l'Almanac de Lo Rat Penat en l'any 1882.


Ací teniu l'original en Llemosí. Font: Almanac de Lo Rat Penat

Ací vos deixem la traducció al Valencià:

lunes, 22 de marzo de 2021

217 Cites i Resenyes

 "Puesto que conquistada y dominada por los árabes nuestra tierra, se habló durante los varios siglos de su dominación por los propios muslimes un dialecto romance. Se sabe de modo indudable que en la región de Valencia se habló ese romance, del que quedan huellas no sólo en libros arábigos, sino también en la nomenclatura geográfica de la región. Para explicarse bien esa nomenclatura hace falta conocer el latín vulgar valenciano que usaron los moros." (J. Ribera).

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicolec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap-Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix com el descobridor del romanç mossàrap.

En Julià Ribera i Tarragó

viernes, 19 de marzo de 2021

Poesia

 En el regne de Valéncia
du tres colors la Senyera:
El blau del color del cel,
el roig de centmil roselles
i el groc de l´arròs en pell.

Esta es la cosa primera
que tots tenim que saber.

Els colors blau, roig i groc
devem sempre recordar
representen a Valéncia a Castelló i Alacant
i demostren la presencia
de lo que som: ¡Valencians!

Josep Mª Hervàs



lunes, 15 de marzo de 2021

105 Notes Històriques

 "Una noticia sobre el idioma en la época de la conquista nos la da la propia 'Crónica de Jaume I', cuando dice que, llegado el día en que se cumplió el término de los siete meses, pactado por el Conquistador, para la rendición del castillo de Bairén, que había de efectuar el alcaide moro Avincedrel, él mismo y D. Pelegrí de Atrocillo, acompañados por una treintena de sirvientes, iniciaron para tal fin, la marcha hacia el castillo de Cullera donde los esperaba D. Jaume. Dice la crónica:

"E quant foren a 1.ª font que es dejus la roca del castell, dix l'alcayt a Don Pelegri que'l esperas I poch, que ades l'auria. E mentre que ell l'esperava, vee que se despuylava la almexia que vestia, e assech se en la font, e baya's e gita's l'aygua dessus. E quant se fo banyat, envia messatge a Don Pelegri, I sarray qui SABIA NOSTRE LATI, que la febre l'avia pres e que no podia anar". (Crónica, apart. 312).

Es decir, que ese sarraceno, vecino del castillo de Bairén, antes de que lo conquistara D. Jaume en la década de los años cuarenta del siglo XIII, encargado de transmitir verbalmente el anterior encargo del Alcaide moro a D. Pelegrí, resulta que lo hizo en 'el nostre baix llati o romanç'."

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

Foto: Jaume I, del llibre 'Cronologia Històrica de la Llengua Valenciana' (Valéncia, 2007), per Joan Ignaci Culla i Mª Teresa Puerto.

En Jaume I

viernes, 12 de marzo de 2021

216 Cites i Resenyes

 "Los idiomas romances mantuvieron durante siglos su lucha contra la oficialidad del latín, y, en el caso concreto de Valencia, contra la oficialidad del árabe. Se hablaba en valenciano romance, pero se escribía en latín o en árabe, si bien en estos textos van apareciendo gradualmente una serie de palabras extrañas -al latín o al árabe- que son romances, lo que da idea precisamente de esa lucha. De ese modo los documentos o escritos bilingües (escritos en árabe o latín con valencianismos incrustados) obtienen prioridad, y sólo en fechas más tardías aparecen los escritos íntegramente ya en valenciano. [...] '...Ya en la edición latina de los Fueros (1240) hay palabras en valenciano... que se refieren al lenguaje coloquial: utensilios, alimentos, ropas.... y que en un privilegio de 11 de Abril de 1261 concedido por Jaime I, consta la celebración en Valencia de unas Cortes Generales que reconocían haber jurado cuatro días antes los fueros y costumbres. De estas Cortes de 1261 data la traducción general de los Fueros del latín al valenciano...' [...] 'Dicho texto latino, que contiene una serie de palabras en romance, las contiene en 'romance valenciano', ya que incluso algunas de las empleadas lo son en fueros que se remiten a la costumbre en tiempo de los moros, lo que lógicamente presupone que tales palabras ya eran usuales en Valencia antes de la reconquista y 'repoblación'..."

V.L. Simó Santonja: ¿Valenciano o Catalán?, pág. 209, 219, 221 y 223. Año 1975.

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Vicent Lluis Simó Santonja (Alcoy, 1932 - Valéncia, 2014). Catedràtic de Dret. Juriste, investigador, escritor i articuliste. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC). Fon vicepresident de Lo Rat Penat. Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat més de 80 llibres.

En Vicent Lluis Simó Santonja

lunes, 8 de marzo de 2021

104 Notes Històriques

"Devem ser nosatres, els valencians i no atres, els que proyectem la manera de viure valenciana en el futur, perque si som lo que som, serem. Si som lo que son, no serem. I nosatres volem ser, ara i sempre, Valencians."

* Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

viernes, 5 de marzo de 2021

215 Cites i Resenyes

 "Tant dolça, espiritual y polida degué semblar la nostra llengua al mes portentós enginy de les lletres castellanes, al inmortal Cervantes, que li feu esclamar en la seua obra “Pérsiles y Segismunda”, que la valenciana parla la reputaba la mes graciosa del mond; y el concepte ventajós que de la nostra literatura en la XVI centuria tenien format tant Cervantes com Garcilaso de la Vega (princep dels poetes castellans), se pot condensar en los elogis que de la nostra obra mestra “Tirant lo Blanch” ne fa’l primer en “Don Quixot de la Mancha” y en lo fet que’l darrer copiá testualment en ses églogues molts versos y esparses del divinal poeta valencià Ausias March."

Font: 'Valencià imitant altres llengües' ('Revista de Castellón', 1913), per Gaetà Huguet.

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva


lunes, 1 de marzo de 2021

214 Cites i Resenyes

 "El millor mossarabiste que ha tingut el Regne de Valencia, Lleopolt Peñarroja, en 'El Mozárabe de Valencia' i 'Cristianos bajo el Islam', afirma: 'La Historia, con datos pormenorizados, confirma que el valenciano no es un producto de la reconquista o repoblación medieval. Pensarlo hoy así es, a lo sumo, un acto de fe, no una deducción científica' ."

Font: Joan Ignaci Culla ('Levante', 8.1.2005).

* En Joan Ignaci Culla Hernàndez (Valéncia, 1959). Escritor, articuliste, conferenciant i investigador. President de Renaixença Valencianista.

En Joan Ignaci Culla Hernàndez

viernes, 26 de febrero de 2021

213 Cites i Resenyes

 "Es la mateixa percepció diferencial que té Carles Ros quan arreplegà els refrans catalans del Dr. Carles Amat per a traduir-los i acomodar-los al valencià o José Brusola al fer -1853- la traducció al valencià de l´obra catalana de Narcís Fages de Romà: Aforismes Rurals per a donar-los a coneixer als nostres llauradors."

Font: 'Nom Històric de la Llengua Valenciana'. Testimonis arreplegats per A. Vila Francés i A. Vila Moreno. (Revista Renou nº 52, juliol 2005, de l´associació cultural Cardona i Vives de Castelló).

lunes, 22 de febrero de 2021

212 Cites i Resenyes

 "Dés de lo sigle XIII ha vingut anomenant-se ab lo nom generich de llemosina y més tart de valenciana, sens que mai los escriptors classichs valencians l´hagen baptejada ab lo nom de catalana. Crech per lo tant que los moderns que res ó molt poch encara havem fet per son poliment y conreu no tenim lo dret de cambiar-li el nom, qual cambi implicare lo regoneiximent de la propia impotencia pera continuar l’obra gloriosa dels nostres predecesors."

Font: Revista 'Ayer y Hoy' (1902).

* En Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

En Gaetà Huguet i Breva

viernes, 19 de febrero de 2021

211 Cites i Resenyes

 "Nuestro valenciano -tal como lo afirma J. San Valero- es un conjunto lingüístico constituido por elementos derivados básicamente del bajo latín hablado por todo el pueblo hasta el siglo VIII, enriquecido del VIII al XIII con arabismos y desde el XIII hasta hoy con aragonesismos, catalanismos, provenzalismos, castellanismos, etc..., con unos cultismos modernos y muestra tendencias fonéticas, palabras y expresiones que van desde el ibérico hasta los tecnicismos actuales, pasando por el visigodo, lenguas norteafricanas no arábigas, italiano y francés medievales o modernos, etc..".

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* En Julià San Valero i Aparisi (Valéncia, 1913-1998). Catedràtic d´Història de la Cultura. Catedràtic de Prehistòria Universal i Mija. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres. Professor, conferenciant i escritor. Fon Decà de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV). Ha escrit diverses obres.

En Julià San Valero i Aparisi


lunes, 15 de febrero de 2021

210 Cites i Resenyes

 "Nomes han passat unes decades des de la desaparicio de P. Fabra, C. Salvador o Sanchis Guarner; estos habitualment usaren el terme “valencià” per a la nostra llengua, no obstant el seu plantejament, mes comercial i politic que gramatical, d´intentar impondre un nou mit: el de l´ “unitat de la llengua” trencada i seccionada, segons les seues teories, per la reaccio airada, pero pacifica, d´un poble que tan sols preten conservar lo que sempre ha tingut per seu: la llengua valenciana. Hui, ya declaren, sens ambages, que els valencians parlem catala."

Font: 'L´unitat de la llengua: Falsetat i mit.', per Alfons Vila Moreno.

* Alfons Vila Moreno (Canals, 1941). Doctor en Història. Llicenciat en Filosofia i Lletres. Magisteri i Pedagogia. Acadèmic de la Real Academia de Cultura (RACV). Ha escrit diversos llibres sobre història i sobre la llengua valenciana. Actualment, per desgràcia, és membre de la catalanista Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL).

En Alfons Vila Moreno


viernes, 12 de febrero de 2021

209 Cites i Resenyes

 "Consideramos -dice A. Ubieto- que la lengua romance hablada en el siglo XII en Valencia persistió durante el siglo XII y XIII, desembocando en el 'Valenciano medieval'. Sobre esta lengua actuarían en muy escasa incidencia las de los conquistadores, ya que, como he señalado en otra ocasión, el aumento de la población del Reino de Valencia no llegó a un 5% con la inmigración aragonesa y catalana. Y esta inmigración iba aproximadamente por mitad y mitad.....".

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.

D. Antonio Ubieto Arteta


lunes, 8 de febrero de 2021

208 Cites i Resenyes

 "En Josep Maria no pensava aixina, sempre defengué al Regne de Valéncia, sempre pensà que Alacant, Castelló i Valéncia tenien llengua, costums, interessos, història i tradició comuns que nos havien convertit en un sol poble des de feya sigles. Artana, Castelló i el Regne de Valéncia eren... la seua vida. La Llengua Valenciana, per ell demostradament diferenciada del català, era l´argamassa que unia i donava raó de ser al poble valencià. Éll dia que la llengua materna era part intrinseca de la família i pensava, com home eminentment religiós, que tenia obligació de defendre-la, ya que u dels manaments de l´Iglésia es el de "honrar pare i mare" i la considerava sa segona mare."

Font: 'Ha mort un gran valencià de Castello' (Revista Renou nº 52, juliol, 2005), per Fernando Masip Loras.

* En Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüística.

En Josep Mª Guinot i Galan

viernes, 5 de febrero de 2021

207 Cites i Resenyes

 "Por el contrario, dado su pedigrí histórico SÍ que hay que hablar de LENGUA VALENCIANA: El ilustre gramático español Ramón Menéndez Pidal, en su "Gramática Histórica” (Madrid ,1977) siempre reconoció la independencia y categoría histórica de la Lengua Valenciana, en su trayectoria evolutiva, respaldada por los tres elementos indispensables que fundamentan una lengua:

1. Sus etimologías genuinas.

2. Su trayectoria de acuerdo con los principios y Leyes de la Gramática Histórica.

3. La autoridad indiscutible de unos Clásicos que la han desarrollado y consagrado a lo largo de un SIGLO DE ORO LITERARIO (Siglo y medio, en el caso de la Lengua Valenciana).

La LENGUA VALENCIANA tiene esos 3 elementos indispensables junto a otros, también, de esencial calibre:

1. Posee desde el siglo XV una koiné o sustrato lingüístico con plena autonomía fonética, léxica, morfosintáctica, fonética y semántica;

2. Posee gramáticas que la estructuran como lengua (Gramática de Andreu Sempere. Alcoy, 1546)

3. Posee diccionarios ("Líber Elegantiarum"..."el mes antic llexic d´una llengua romanç", del valenciano Joan Esteve, 1472);

4. Posee una Biblia traducida del latín ("Biblia de Frai Bonifaci Ferrer", 1478);

5. Posee un "Kempis", traducido del latín por Miquel Perez (1482); y..., sobretodo,

6. Posee el primer Siglo de Oro Literario de una lengua neolatina europea durante el cual centenares de autores proclaman en el prólogo o en el colofón de sus obras su: ”estic escrivint en nostra vulgar llengua materna valenciana".

Muy al contrario, el infame e infecto dialecto barceloní, así definido por el gran gurú de la investigación catalana Padre Batllori, no tiene todo el arsenal lingüístico antes mencionado ya que no alcanza su estándar lingüístico hasta 1906, cuando el químico Pompeu Fabra lo fabrica en su laboratorio esperántico “creando una lengua bombarda plagada de galicismos, arcaísmos y neologismos” (Unamuno dixit).

Ese es el neocatalaní que ahora se IMPONE en la Comunidad Valenciana para SUPLANTAR a la LENGUA VALENCIANA."

Font: 'Lengua Valenciana. Una lengua suplantada' (Valencia, 2006), per Mª Teresa Puerto.

* Mª Teresa Puerto Ferre. Catedràtica d´Anglés. Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filologia Anglesa i Francesa). Màster en Llengües Anglo-Romàniques. Membre del Colectiu Fullana.

Mª Teresa Puerto Ferré M


miércoles, 3 de febrero de 2021

103 Notes Històriques

 Recordem nostra història: El Centenar de la Ploma.

El Centenar de la Ploma custodiava la Senyera del Regne de Valéncia.

En 1365, Pere II de Valéncia i IV d´Aragó otorgà el privilegi real de formar una milicia valenciana permanent per a defendre i custodiar la Senyera del Regne de Valéncia. Esta milicia rebé el nom de "Centenar de la Ploma", per estar formada per 100 hòmens que durien una ploma en l´elm en el que es cobrien el cap.

El "Centenar de la Ploma" passà a estar format per 200 hòmens a partir de 1390: 100 ballesters a peu més una força d´atres 100 cavallers per a reforçar al Centenar, tots dirigits per "Lo Justicia Criminal de Valencia". A les seues órdens estaven els "Caps del Centenar" i, seguint la jerarquia, els "Caps de dehena" que manaven sobre 10 hòmens.

El "Centenar de la Ploma" acompanyava a la Real Senyera Valenciana en les batalles, pero també en les festes i celebracions."

Font: L´Enciclopèdia


Real Senyera i Centenar de la Ploma

viernes, 13 de noviembre de 2020

200- Cites i Resenyes

 "La afirmación de que el valenciano no es una lengua independiente, sino un dialecto del catalán, de momento envuelve las siguientes consecuencias: los valencianos podemos hablar en valenciano en la vida privada, en la cocina, en la calle, entre los amigos, pero al escribir debemos hacerlo en el catalán más puro, porque siendo el valenciano un dialecto del catalán, debe ajustarse a la codificación lingüística de éste, renunciar a su nombre de "lengua" y a tener una codificación lingüística propia (¡fuera gramáticas y diccionarios!), no debe ser cultivado a nivel literario, ni usado en la Universidad y en los centros de enseñanza primaria y secundaria, ni en la administración ni en los medios sociales de comunicación, ahora tan importantes. De este modo el valenciano, privado de todo soporte cultural, poco a poco irá desapareciendo del mapa, reemplazado por el catalán de Barcelona."

Font: 'Fonética valenciana y catalana comparadas' (1983) per D. Josep Mª Guinot.

* D. Josep Mª Guinot i Galan (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre tematica religiosa i llingüistica.

En Josep Mª Guinot i Galan

lunes, 9 de noviembre de 2020

103- Notes Històriques

Hemeroteca

El periòdic 'El Mundo' publicà el dumenge (8.9.2013) un suplement titulat 'Crónica' a on parla sobre Pròsper Bofarull, antic archiver del ACA (Archiu de la Corona d´Aragó) de sèu en la ciutat de Barcelona. L´artícul és molt interessant, trau a la llum pública la manipulació que feu d'un dels principals documents històrics valencians.

'El archivero que manipuló el mito catalán.

La exaltación del nacionalismo catalanista la comenzó Próspero de Bofarull en 1847, el día que eliminó de un libro medieval apellidos aragoneses, navarros y castellanos en la conquista del reino de Valencia.
[...]

Don Próspero TACHÓ nombres aragoneses para que los catalanes no fueran minoría.
[...]

El libro de hechos de armas de Cataluña es otro engaño. Se dató en 1420 pero es de dos siglos después... Su autor, Joan Gaspar Roig i Jalpí (1624-1691), ejecutó un engaño extraordinario al asegurar que la obra, en realidad escrita por él en el siglo XVII, era una copia de un incunable de 1420 firmado por Bernard Boadas. El apócrifo ha sido usado como fuente para narrar la historia de la patria catalana durante siglos, hasta que en 1948 el medievalista y lingüista Miquel Coll y Alentorn descubrió el timo.
[...]

El primer testamento del Rey Jaime I, que sólo consideraba a Cataluña condado feudal, desapareció... A las adulteraciones de Próspero de Bofarull se uniría la conveniente desaparición del testamento de Jaime I -legajo 758, según la antigua numeración- que establecía los límites de los reinos de Aragón, Valencia y Mallorca y del Condado de Barcelona.
[...]

Tras descubrir la manipulación de Bofarull, el historiador Ubieto y sus hijos fueron amenazados.
[...]

Otro mito es el de la Senyera: En realidad era el emblema medieval de la Casa de la Corona de Aragón.'

Com podeu comprovar no te cap desperdici. Cosa que molts ya sabiem pero és important que es publique l´engany i la manipulació a nivell nacional. La nostra enhorabona al seu autor, Julio Martín Alarcón.



viernes, 6 de noviembre de 2020

199- Cites i Resenyes

 "Hay un hecho que salta a la vista. Cuando las huestes del Rey D. Jaime llegan a Valencia, se nota un fenómeno que sorprende algo: una gran parte de los nombres geográficos de los poblados de la huerta de Valencia son latinos, mejor dicho, romances...' (Julià Ribera).

También los musulmanes valencianos emplearon en su vida familiar la lengua romance, antes de la conquista del rey D. Jaime. Una de las disposiciones del inmortal Jaume I dice así: 'Els jutges -dice este Rey- diguen en romanç les sentencies que donaran, i donen aquelles sentencies a les parts que les demanaran'.

Si los catalanes aún no nos habían enseñado a 'hablar', ¿Cómo es posible que el propio Rey pida nada más conquistarnos que las sentencias se dicten en romanç?"

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Julià Ribera i Tarragó (Carcaixent, 1858-Madrit, 1934). Filòlec, arabiste i musicòlec. Catedràtic de llengua i lliteratura àrap en les Universitats de Saragossa i Madrit. Director de la Biblioteca Àrap Hispana. Publicà varies obres. Se li reconeix el descobridor del romanç mossarap.

En Julià Ribera

lunes, 2 de noviembre de 2020

197- Cites i Resenyes

 "Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la 'lengua romance' en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe...."

'Los almorávides, el idioma romance y los valencianos' Antonio Ubieto Arteta (Temas valencianos, 29; págs. 7, 11 y 14. Año 1978).

Font: 'Breu historia sobre l´orige de la Llengua Valenciana' per Francesc Moreno (1995).

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.

D. Antonio Ubieto Arteta