miércoles, 3 de febrero de 2016

En Maximilià Thous.

Maximilià Thous
Gran poeta. Naixqué per casualitat en Muros de Nalón, Astúries (1875) i muigué en Valéncia (1947). Son família provenia de Benidorm (Alacant) pero ya de menut vixqueren en Valéncia. Fon periodiste i escritor.

Fundà les revistes: "El Gladiador", "El Guante Blanco" i "El Sobaquillo".
Treballà en "El Criterio", "El Palleter" i "El Correo Valenciano".
Dirigí "La Correspondencia de Valencia".
Milità en Unió Valencianista Regional.
Obtingué en 1901 la flor natural als Jocs Florals de Valéncia.

En l'any 1909 compongué en el músic En Josep Serrano Simeón, l'Himne Valencià de l'Exposició Regional Valenciana del mateix any.

Fon pioner en territori valencià del cine, rodant en la dictadura de Primo de Rivera les películes: "La bruja", "La Dolores", "La alegría del batallón", i Nit d'albaes.

Quan acabà la Guerra Civil li llevaren els drets d'autor del nostre Himne i a partir d'eixe moment sols escrigué llibrets de falla. Lo Rat Penat li va dedicar un homenage pòstum.

Escrigué diferents obres entre sarsueles, sainets i comèdies:
  • De Carcaixent i dolces (1896)
  • Portfolio de Valéncia (1898)
  • Moros i cristians
  • L'escala de Jacob
  • A la vora del riu, mare (1920)
  • Ama, ¿hi ha foc? (1920)
  • Foc en l'era (1916)
  • L'últim lleó (1921)
  • El dragó del Patriarca (1931)
  • El rei dels auques (1931)
  • La cua de la rabosa (1931)

També escrigué obres en castellà:

  • "La casa blanca" (1904)
  • "La taza de té" (1906)
  • "La banda nueva" (1907)
  • "La feliz pareja" (1907)
  • "Episodios nacionales" (1908)
  • "El pecado venial" (1908)
  • "La herencia roja" (1909)

En 1923 li dedicà una poesia a la Real Senyera:

BANDERA DEL MEU AMOR

Tinc una bella Bandera
que te tots els meus amors.
La tela es de seda fina,
or, roig i blau els colors.

Simbol de la meua terra
anyorant i redemptor
es la seua vera image:
sobre'l camp de blat de l'or
quatre roselles esclaten
baix el blau cel llumenos.

Entre els seus plecs quan la eleve
porta la meua ilusio.
Quan l'or i el grana s'ajunten
al revolar baix el sol
son com vivissima flama
que dona llum al meu cor.


En Maximilià Thous en l'any 1911 i en Llengua Valenciana li dedicà estos poemes al seu amic En Manuel Salvador en la publicació de poemes de L'escala florida.


L'Escala Florida
Poema
Títul: L'Escala Florida
Autor: Maximilià Thous
Any: 1911
Imprés: Imp. de Antonio López y C.ª