miércoles, 12 de octubre de 2016

Centenari de Ribera en Valéncia

El 12 de giner de 1888 se li fa un homenage en el Cap i Casal a José de Ribera més conegut com el Spagnoletto.





















En Vicente Blasco Ibáñez se fa resó i publica en "La ilustración Ibérica" el 4 de febrer de 1888, un artícul de l'homenage que se li rendí tant en Valéncia com en el seu poble de naiximent, Xàtiva.

Artícul en valencià:

Artícul en espanyol:

José de Ribera i Cucó naixqué en Xàtiva (Valéncia) el 12 de giner de 1591 i mor en Nàpols (Itàlia) el 2 de setembre de 1652.


Fon un pintor del sigle XVII molt destacat en l'escola espanyola, el qual podem situar-lo cronológicament el primer dels grans mestres valencians a nivell espanyol sorgits a mitan del sigle XVII.

Conseguí ser una de les figures més importants de la pintura, tant en Espanya com en tota Europa.

Algunes de les seues obres:

lunes, 10 de octubre de 2016

33-Notes històriques

"El testament de Don Jaume [Jaume I] repartia sos estats, pero no mutilava la Corona d´Aragó, perqué, l´essència de la qual la constituïen Aragó, Valéncia i Catalunya, legalment Barcelona. Recorde´s que per això son els unics estats que concorrien a les Corts Generals; els unics als que afectà el privilegi de Jaume II, d´unió indisoluble de la Corona d´Aragó; els unics que constituïren i decidiren el Compromís de Casp. I el testament de Don Jaume no mutilava tampòc Catalunya al deixar les terres ultrapirinenques a l´Infant Don Jaume. Perqué el territori ultrapirinénc no estava consideràt com a Catalunya. Per això - açò ho amaguen els catalans tot lo que poden - Ramón Berenguér III, el comte al que els catalans li diuen El Gran, a mes de repartir també sos estats, com després faria Don Jaume, separà igualment de Catalunya les terres ultrapirinenques. I recorde´s també que el comtàt del Rosselló tenia Generalitat pròpia i independent de la de Catalunya, lo qual tambe procuren amagar els catalans." 

Font: "L´espirit juridic del rei Don Jaume" (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert. 

* Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Testament Jaume I

viernes, 7 de octubre de 2016

32-Notes històriques

"L'espirit juridic de Don Jaume [Jaume I] respecte a la constitució del Regne de Valéncia i a la promulgació dels Furs no es limita a eixes constitució i promulgació, sinó que es proyecta a cóm foren. Defraudades les ilusions aragoneses per la constitució del Regne de Valéncia, este quedava com un estàt mes de la Corona d´Aragó; i dotàt d´una organisació jurídica-política en la qual, des dels primers moments, predominaven els ciutadants front als nobles i eclesiastics.

Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen. 

Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'."

Font: 'L´espirit juridic del rei Don Jaume' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert.

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Jaume I


martes, 4 de octubre de 2016

"A Maria", sonet d'En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, escrigué el 22 de giner de 1887 un sonet, A Maria, publicat pel diari "La Ilustración Ibérica".

Enllaç per a abaixar-se'l traduït al valencià: https://es.scribd.com/document/323635743/A-Maria-val?secret_password=JkKutgvsLdJJ46VROomD


lunes, 3 de octubre de 2016

31-Notes històriques

Per als nostres amics mallorquins (balears) i companyers de lluita:

En el Congreso de Lenguas Románicas celebrado en Palma de Mallorca en el año 1980 (del 7 al 12 de abril), 'XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas', al que acudieron 800 especialistas en filología románica, representando a 33 países, 760 de los asistentes se pronunciaron en favor de la denominación mallorquín-balear para la lengua en uso en Baleares.

Font: Del llibre "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" (Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto.


viernes, 30 de septiembre de 2016

30-Notes històriques

"Aprovechando el acontecimiento [75 años de las 'Normes de Castelló o del 32'] el Levante-El Mercantil Valenciano del 17 de diciembre de 2007 publicó una entrevista al octogenario lingüísta de Castellón, Germán Colón, donde vierte una serie de opiniones que hieren la sensibilidad de muchos valencianos y se posiciona por la unidad de la lengua. [...]
El Dr. G. Colón achaca a los 'grupos blaveros' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, copia de las 'Normes de l´Institut d´Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer. [...]
Arremete contra el Pare Fullana y asevera que el Fullana de 1932, académico de la RAE no era el Fullana catalanista de 1906, y alude a un lingüísta alemán, Bernnarhd Schädel, para afirmar que 'Fullana ignoraba todo de la ciencia filológica y que prefirió ser cabeza de ratón que cola de león'.
El ególatra Germán Colón se vanagloria de no estar enterado de lo que hace la AVL, dando a entender que no le interesa el tema lingüístico valenciano y dice taxativamente: 'desde el principio vi que todo era una maniobra política, que a dedo se designaba ciertos señores con el pomposo título de académicos, los cuales estaban ayunos de filología'. [...]
Cuando el periodista le interroga que dé su opinión sobre ciertos personajes valencianos pontifica que Joan Fuster fue el referente fundamental del despertar y lo eleva a los altares; sobre Sanchis Guarner dice que le hicieron la vida imposible, e ignora soberanamente a Xavier Casp, sobre el que prefiere no pronunciarse.
El autor entrevistado publicó la obra 'El léxico catalán en la Romanía' (Madrid, 1976) y lo hizo en lengua castellana, para que según su deseo tuviera más difusión; obra reeditada posteriormente dentro de la 'Col.lecció Biblioteca Lingüística Catalana' (Valencia, 1993), traducida por el Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València'. Nos interrogamos, ¿cuáles fueron los motivos por los que se la tradujeron? ¿Que su autor no sabe redactar en la lengua de los valencianos, que tanto desprecia?"

Font: "Un apologista del catalán: Germán Colón", per José Vicente Gómez Bayarri (VH, 8.1.2008).

* Germà Colón i Domènech (Castelló, 1928).

Germà Colón

miércoles, 28 de septiembre de 2016

Venjança moruna, per En Vicente Blasco Ibáñez

Anteriorment documentàrem de com el títul de "Venjanza moruna" fon amprat per a més tart per a fer un conte, ya que este fon el naiximent de l'obra magna d'En Vicente Blasco Ibáñez, "La Barraca".

Ací vos deixem l'enllaç del conte traduït al valencià per a que pugau llegir-lo i abaixar-se'l

Venjança moruna: https://es.scribd.com/document/325149152/Venjanca-Moruna-val?secret_password=9zbeS7eySFSs9e7AxUrg

També el podeu trobar en espanyol:

Venganza moruna: https://es.scribd.com/document/325212942/Venjanza-moruna-esp?secret_password=sabpBJ38rQ8CoVLrLJo7

Foto: Historia de trenes

lunes, 26 de septiembre de 2016

79-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Els Furs del Regne de Valéncia, que es troben en la vitrina d´honor del Saló Foral de l´Ajuntament de Valéncia, varen ser escrits originariament en llati. Despuix, per a que els valencians de tot el Regne els entengueren i pogueren complir-los, Jaume I (Montpellier, 1208-1276), va ordenar que es traduïren a la llengua que el poble parlava: el “Romanç”. Ell els revisà, els aprovà, els signà i els jurà el 7 d´abril de 1261.

Cent cinc voltes apareix en els Furs “...arromançat per lo senyor rey...”; mai no es nomena un atre idioma. Posteriorment es tornaren a traduir al llati, no faltant la consabuda explicacio:

“...Istum forum romansavit dominus rex...” (Fur XXV), o “...Istum forum correxit et in romantio posuit dominus rex...” (Fur XXVIII), o “...enmendavit in romantio dominus rex...” (Fur XXXII).

* Edició dels Furs del Regne de Valéncia de l´any 1547. Biblioteca Valenciana.

Furs

viernes, 23 de septiembre de 2016

29-Notes històriques

"Es Valencia la ciudad que calificamos de primigenia:

1.- Las primeras constituciones 'democráticas' de nuestra Península son las otorgadas por Jaime I, tras la conquista de la Ciudad y Reino de Valencia en 1238.
2.- El Tribunal de las aguas datado en 960 es la institución de justicia más antigua que existe en Europa.
3.- El orígen del parlamentarismo europeo fue promulgado en Valencia por Pedro I el Grande en 1283.
4.- El acta municipal más antigua de España que se conserva fue redactada por el Consell valenciano en 1306.
5.- La campana más antigua de todo el orbe cristiano fue fundida en Valencia en el siglo XIII.
6.- El primer reloj de torre se monta en Valencia en 1378 e iba a regir la vida sin trabajo organizado por los gremios de artesanos.
7.- La institución del primitivo Consulado de Mar fue establecido en Valencia en 1336, antes que en Mallorca, Barcelona o Perpiñán.
8.- La letra de cambio más antigua de España fue librada en Valencia en 1371.
9.- El primer manicomio del mundo fue creado en Valencia en 1410.
10.- En valenciano dióse a la imprenta en 1495 el primer Tratado de ajedrez que se conoce en Europa del segorbino Francesc Vicent.
11.- El primer Colegio Autónomo, con plenas competencias administrativas y legislativas de España, fue el Real Colegio de Boticarios de la Ciudad y Reino de Valencia, que se fundó en 1441.
Y no es de extrañar que la primera obra de farmacia fue escrita por el valenciano Arnaldo de Vilanova e impresa en Valencia en 1495 al tiempo que las primeras farmacopeas oficiales impresas en España lo fueran la Officina Medicamentorum de 1601.
12.- La primera obra impresa de albeitería [veterinaria] editada en España lo fue en Valencia, en 1495.
13.- El primer libro impreso en la Península Ibérica, como ya dijimos, fueron Les trobes en lahors de la Verge María, editadas por Alfonso Fernández de Córdova en 1474."

Font: "Reflexiones sobre la personalidad histórica valenciana", per  Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valéncia, 2008)

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Catedràtic de Geografia i Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Croniste oficial i Fill Predilecte de Torreblanca.

Francisco Roca Traver

lunes, 19 de septiembre de 2016

28-Notes històriques

Publiquem un dels articuls d´Agustí Galbis, investigador alacantí, que creguem que no te gens de desperdici. Els seus artículs solen ser molt aclaridors i estan molt ben documentats. 

  * "La consciència de poble diferenciat", per Agustí Galbis (VH, 22.7.2007).

La consciència de poble diferenciat

viernes, 16 de septiembre de 2016

27-Notes històriques

Extracte d'un artícul que parla sobre la JQCV (Junta Qualificadora de Coneixements -sic- del Valencià) i el llenguage que ha de deprendre el poble valencià:

"[...] Portem molt de temps soportant l'introducció de l'idioma català en les nostres cases, en les nostres terres, en les nostres vides. Massa anys portem soportant estoicament l'insult continuat de fer-nos creure als valencians, a tots els valenciaparlants que integrem esta 'Comunitat', que no sabem parlar ni escriure en la nostra antiga i bella llengua materna, comunicada oralment de pares a fills de generació en generació, transmesa espontàneament en les nostres núcleus familiars, veïnals, d'interrelació personal i modificada gradualment segons les necessitats dels propis usuaris i de la pròpia evolució natural que comporta tota llengua. [...]

La normativa que oficialment es vol impondre actualment per a codificar el valencià, continua sent la mateixa que s'aplicava des d'abans d'estar constituïda i en ple funcionament la "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és dir; s'està aplicant des de fa, per eixemple... quinze anys, la de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC). [...]

La "Acadèmia Valenciana de la Llengua" (AVL), és un ent que permet que la catalanisació de Valéncia continue. La "Conselleria de Cultura, Educació i Esports", no ha modificat pràcticament un àpiç la seua llínia educativa en quant al contingut dels llibres de text. [...]

La "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", inserida en l'àrea de Cultura de dita Conselleria, martafalla a qui gose presentar-se a les proves de "valencià" en infinitat de catalanismes, grafies impossibles, flexions verbals desconegudes en valencià, lèxic foràneu o arcaisat, expressions ignotes en terres valencianes i demés... segons ells, "cultismes" per a depurar el valencià de vulgarismes i "castellanismes" impropis, en l´unic fi d´eliminar les diferències llingüístiques que ho separen del català i fan del valencià lo que és: una llengua romànica independent. Creant i inventant aquelles que ho unixquen al català per a anexionar-ho a la seua tutela tot poderosa, omnímoda, omnipotent, omniscient, i omnipresent. [...]."

  Font: "La vergonya de la "Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià", per Pere Martí i Martínez (VH, 7.11.2007).


lunes, 12 de septiembre de 2016

Naiximent de la novela La barraca d'En Vicente Blasco Ibáñez

L'obra més coneguda d'En Vicente Blasco Ibáñez al voltant de tot lo món fon, és i serà:

La barraca
Vicente Blasco Ibáñez
Esta novela no naixqué com les atres que escrigué, esta novela té una història molt particular i molt dura darrere d'ella.

Lo que tot començà sent un escrit per a que el pas lent de les hores no pesaren tant, més tart se convertiria, sense que el propi autor aplegara ni a imaginar mentrimentres l'escrivia baix un atre nom, en l'obra per la qual sempre aniria vinculat el seu nom, en l'obra per la qual el reconeixerien, en l'obra magna d'En Vicent Blasco Ibáñez.

Ací teniu dos enllaços, un en valencià i l'atre en espanyol:

Enllaç en valencià: https://es.scribd.com/document/323522955/Naiximent-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-val?secret_password=hCHlwDY24HetvSAsVK7i

Enlace en español: https://es.scribd.com/document/323522953/Nacimiento-de-la-novela-La-Barraca-de-Vicente-Blasco-Ibanez-esp?secret_password=QMGjGZyRypxPqPbDAvDX

viernes, 9 de septiembre de 2016

26-Notes històriques

"Tot poble que no ame la seua llar, que no delere pels gloriosos recórds de sa propia i peculiar historia, i que facilment se dexe borrar les linies que marquen son geni, son carácter i les condicions privatives de sa raça, no es digne ni de llibertat, ni d´independencia… este poble será sempre un poble mort, dispost a servir de materia conquistable a atres pobles mes mascles o mes ambiciosos."

* Gaetà Huguet i Breva (Castelló, 1848-1926). Llicenciat en Filosofia i Lletres, fon professor en Amèrica llatina i en els EE.UU., coneixedor de diversos idiomes. Empresari, articuliste i mecenes, i un dels pares del valencianisme.

Gaetà Huguet Breva

miércoles, 7 de septiembre de 2016

Discursos en el nomenament de "Honoris Causa" d'En Vicente Blasco Ibáñez per la RACV

Breu història de la RACV:

    Fins 1978, l'Estat Espanyol estava caracterisat per una organisació centralista, seguint la tradició iniciada en 1700 en l'instauració de la dinastia dels Borbons, en un model absolutiste imperant en la major part dels Estats europeus.

    En el sigle XIX es consolidà este procés centralisador, en la Revolució Francesa, imponent-se el proyecte d'Estat-Nació. En Espanya este concepte Estat-Nació continuà tot el sigle XIX en el desenroll de l'Estat Lliberal.

    No obstant, apareix un moviment fonamentalment cultural i lliterari en un principi, que té com a característica principal la recuperació de l'identitat pròpia, fet que es produïx en aquelles nacionalitats que disponen d'idioma autòcton diferent al castellà o espanyol. En este sentit, els valencians són els primers dins de l'Estat Espanyol en iniciar este procés d'autoafirmació cultural i inclús política que comença en terres valencianes en el sigle XIX, conegut en el nom de Renaixença, que en els orígens tenia el seu centre neuràlgic en la centenària associació Lo Rat Penat.

    La Real Acadèmia de Cultura Valenciana és una fundació pública de la Diputació Provincial de Valéncia. El seu orige hem de buscar-lo en 1915, quan esta corporació provincial pensà en crear una entitat que treballara i estudiara la llengua i cultura pròpies dels valencians i és conseqüència llògica de la consolidació de la Renaixença Valenciana.

    Fon el 15 de giner de 1915 quan, de la mà del llavors President de la Diputació de Valéncia, José Martínez Aloy i del diputat Juan Pérez Lucia, es fundà el que en aquell temps rebé la denominació de Centre de Cultura Valenciana.

    A pesar del seu orige en la Diputació de Valéncia, l'Ajuntament de la ciutat de Valéncia pronte es sumà ad este proyecte, fent costat a la nova entitat cultural creada. D'esta manera i ya en 1917, la corporació municipal colaborà en la cessió, per a lloc social, del Saló del Consulat de Mar de La Llonja de la Seda de Valéncia, joya única del gòtic civil valencià i edifici declarat Patrimoni de l'Humanitat. En este saló es fan a hores d'ara els actes més solemnes de l'entitat acadèmica, envoltats per la sobrietat d'un entorn carregat d'història.

Nomenament Honoris Causa, Vicente Blasco Ibáñez:

El 16 de maig de 1921 es celebra el nomenament de Director Honoris Causa de Vicente Blasco Ibáñez.

N'hi hagueren dos dircursos, el primer fet pel Dr En Pedro Gómez Martí:
  • Llicenciat en Medicina i Cirugia
  • Doctor en Medicina
  • Especialisat en enfermetats dels chiquets i mentals.
  • Durant sa vida fon nomenat:
    • Professor agregat de l'Institut de Medicina Llegal, Toxicologia i Siquiatria de Madrit.
    • Professor de Sicologia de la Facultat de Medicina de Valéncia.
    • Professor en l'Institut d'Estudis Penals de la Facultat de Dret de Valéncia.
    • Professor de l'Institució per a l'Ensenyança de la Dòna.
  • Llicenciat en Filosofia i Lletres.
  • Investigador.
  • Conferenciant.
  • Publiciste.
  • Director del Centre de Cultura Valenciana (hui en dia Real Acadèmia de Cultura Valenciana).
  • Acadèmic de número de la Real Acadèmia de Medicina de Valéncia.
  • Conseller de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat.
  • Soci fundador i president de la Societat Filharmónica de Valéncia.
  • Càrrecs en diverses entitats benèfiques de Valéncia:
    • Asil de Sant Joan Batiste.
    • Sanatori de la Malvarrosa.
    • Tribunal Tutelar de Menors.
    • Mege director en l'Escola de Reforma de Burjassot.
    • Professor en l'Escola d'artesans, etc...
  • Perfeccionà el Laboratori de Sicotècnia de la colònia reformatori de Sant Vicent Ferrer.
  • Director de la revista "La Medicina Valenciana" a la mort de son pare.
  • Escriu estudis sobre Siquiatria i Sicologia, alguns d'ells analisant la particularitat dels Valencians:
    • "Los tipos  psicológicos del pueblo valenciano y su representación en el teatro de Escalante".
    • "Psicología del pueblo valenciano según las novelas de Blasco Ibáñez".
  • Crea la Fundació Ciutat Jardí Nostra Senyora dels Desamparats.
Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):

El segon discurs fet per En Vicente Blasco Ibáñez:
  • Naixqué en Valéncia el 29 de giner de 1867 i morí en Menton (França) el 28 de giner de 1928.
  • Advocat.
  • Escritor.
  • Periodiste.
  • Polític valencià.
  • Entusiasta de Don Miguel de Cervantes entorn de l'història i la lliteratura espanyoles.
  • Fundador del dirari "El Pueblo" en 1893.
  • Obtingué un escany en el Congrés dels Diputats pel partit republicà Unió Republicana entre els anys 1898 i 1907.
Enllaços per a poder abaixar-se'l, dos versions (valencià i espanyol):
En Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 5 de septiembre de 2016

25-Notes històriques

"... Una tercera opción fue la del Dr. Galmés de Fuentes, eminente filólogo y lingüista, Académico de la Real Academia Española, quien, aún admitiendo su derivación catalana, al no compartir las tesis del Dr. Penyarroja, reconocía sin duda ninguna que, tras tantos años de evolución autóctona y después de tan brillante Siglo de Oro de la Lengua y Literatura Valencianas, su diferenciación era tan profunda, notable y evidente que se debía considerar como lengua propia, sin admitir lo de dialecto y que, añadía, los valencianos tenían todo el derecho del mundo a normativizar y codificarla como les viniera en gana, sin admitir ingerencias externas de ningún tipo.

La última opción es la del Catedrático de Filología Griega y Latina de la Facultad de Filología de la Universidad de Valencia, Dr. Xaverio Balllester, que desde su profundo conocimiento de la Lengua Ibérica, la primera lengua conocida del Pueblo Valenciano, que no los encuentra en el catalán por supuesto, tal y como se verá en el libro que se publicará en breve en la Serie de Lenguas y Epigrafía Antigua de la Sección de Estudios Ibéricos de la Real Academia de Cultura Valenciana..."

* "Lengua valenciana: resistencia" (LP, 20.5.2010), per José Aparicio Pérez.

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Doctor en Història per l´Universitat de Valéncia.

José Aparicio Pérez

viernes, 2 de septiembre de 2016

24-Notes històriques

Sobre la valenciania d´Àusias March, el nostre gran poeta, que escrigué la seua poesia en nostra Llengua Valenciana:

"Por Felipe Perles, cronista de Gandia, sabemos que Ausias March era valenciano, oriundo de Gandia, Pere March I (Ausias March fue su tataranieto); su hijo Pere March II; su hijo Jaime I que hereda las posesiones valencianas (su hermano Pere March III murió sin sucesión y Jaime I lo heredó); su hijo Pere March IV que hereda propiedades en Valencia y la Safor (su hermano Jaime II heredó la Aramprunyà). Pere March IV fue el padre de Ausias March y su madre Elionor Ripoll, hija de Francesc Joan Ripoll, señor de Genovés."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991), de Francisco Lliso i Genovés.

Àusias March

lunes, 29 de agosto de 2016

78-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Llengua polida (la Llengua Valenciana), dolça i bonica" de la que diu Menéndez i Pidal: "Ya fue clásica antes de que entrara el Renacimiento en España", i a la que li dedicà un dia estes paraules el mateixíssim Cervantes: 'Graciosa lengua con quien solo la portuguesa puede competir en ser dulce y agradable".

Font: "El Crit de la Llengua" per Josep Alminyana i Vallés.

* Ramón Menéndez Pidal (La Coruña, 1869-Madrid, 1968). Filòlec, historiadori escritor. Fon membre de la RAE.

Ramón Menéndez Pidal

viernes, 26 de agosto de 2016

77-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Mai la llengua catalana fruí d´un prestigi lliterari tan gran com el que aplegà la llengua valenciana en el seu sigle d´Or."

"Nunca la lengua catalana gozó de un prestigio literario tan grande como el que llegó a tener la lengua valenciana en su siglo de Oro."

1949. Enrique Tierno Galván.

* Enrique Tierno Galván (Madrit, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Enrique Tierno Galván

jueves, 25 de agosto de 2016

23- Notes històriques

En Vicent Blasco Ibáñez escrigué sobre la guerra de Cuba en son diari "El Pueblo", en un artícul de tants que es titulava "La guerra" digué:

"La nació que s'acostuma a defendre's pel seu propi esforç, deprén a governar-se per sí mateixa"

Font: "Artículos contra la Guerra de Cuba" de J.L. León Roca (1978).

Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 22 de agosto de 2016

76-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

El llibre del Consolat de Mar, recollia les lleis marítimes dictades pel Tribunal Marítim del Regne de Valéncia, i varen ser fetes en romanç valencià.

Nota: El text original és del S. XIII, datat en l'any 1283.

Consolat de Mar

viernes, 19 de agosto de 2016

75-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El valenciano procede del sustrato ibérico común a todas las lenguas desde el sur del Ródano hasta Alicante. Son escasos los catalanes que llegaron con Jaime I, por lo que el Siglo de Oro de las letras valencianas a los cien años de la reconquista no puede ser influencia de las letras catalanas sólo conocidas a partir del siglo XIX."

Font: Conferència titulada: "Llengua valenciana, ¿o dialecte barceloní?", per Mª Teresa Puerto.

* Vicente Blasco Ibáñez (Valéncia, 1867-Menton, França, 1928). Escritor, periodiste i polític.

Vicente Blasco Ibáñez

lunes, 15 de agosto de 2016

74-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

1412. L´acta del Compromís de Casp (6 de juny de 1412), està escrita en "ydiomate valentino".

1478. La Biblia valenciana de Bonifaci Ferrer, està traduïda de "llengua llatina a la nostra valenciana".

Nota: Foto treta del blog de Juan García Sentandreu.

Acta i Bíblia

viernes, 12 de agosto de 2016

22-Notes històriques

Hemeroteca. Excelent artícul de Pere Martí i Martínez: "Fent memòria" (DV, 26.12.2005).

Fent memòria

lunes, 8 de agosto de 2016

73-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En la Lengua Valenciana se encuentran vivos muchos vocablos procedentes del árabe... Hibridación y seudomorfosis son fenómenos lingüísticos resultantes de una larga convivencia de dos culturas: la ibero-latina valenciana y la árabe."

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Lingüíste. Catedràtic de l´Universitat Complutense de Madrit.

Mourelle de Lema

viernes, 5 de agosto de 2016

72-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua no la fan ni les Acadèmies ni els governs. L´idioma és del poble." 

* Antonio Tovar Llorente (Valladolid, 1911-Madrid, 1985). Filòlec, llingüíste i historiador.

Antonio Tovar Llorente

lunes, 1 de agosto de 2016

71-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Les evidències històriques desmentixen completament que l´idioma Valencià siga conseqüència d´una repoblació de catalans. 

"La conclusió és clara: el 16,8 % d´una minoria repobladora no podia impondre, en tal situació, son dialecte català occidental. I esta tendència se confirma, de forma coincident, en les comarques i poblacions més populoses del Regne, com ara Xàtiva, on es detecta quasi un 60 % de repobladors de parla aragonesa i castellana front a un insignificant 14 % de parla catalana occidental. I com que estes son les úniques dades històriques comprovables, la Filologia científica no se´n pot desentendre d´elles. Es dir: hui per hui, la teoria que interpreta el valencià com el producte d´una repoblació catalana no és històricament demostrable. Es una opinió, no un coneiximent científic.'

Font: 'De l´orige de la nostra llengua', per Lleopolt Peñarroja.

* Lleopolt Peñarroja Torrejón (Vall d´Uxó, 1954), és llicenciat en Filosofia i Lletres, Doctor en Història, Catedràtic de Llengua i Lliteratura Espanyola i Acadèmic de la RACV. Es membre de la Societat Espanyola de Llingüística. Exmembre del Consell Valencià de Cultura (CVC).

Lleopolt Peñarroja Torrejón

viernes, 29 de julio de 2016

21-Notes històriques

"Climent lleva viviendo de la sopa boba del catalanismo desde su más tierna juventud, si su aparato propagandístico de 'El Temps', Edicions del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga, Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, Acció Cultural del País Valencià y algunas más tuvieran que competir en un mercado libre, estarían todas en quiebra, en su momento fue el representante político de Convergència i Unió en Valencia ahora sin solución de continuidad lo es de Esquerra Republicana de Cataluña, que en los tres años que ha permanecido en el tripartito le ha dado algo más de cuatro millones de euros para que continúe haciendo apostolado del catalán en la Comunitat. La verdad es que con los magros resultados obtenidos por la escasa conversión del personal a las ideas y tradiciones del catalanismo le deberían retirar del asunto por inútil. Anda ahora el bueno (sic) de Eliseu empeñado en que Esquerra Unida, el Bloc y Els Verds se presenten unidos en las próximas elecciones autonómicas para tratar de superar el famoso 5% que los nacionalistas no consiguen rebasar..."

Font: 'Eliseu Climent, un vividor del catalanismo', per Eduardo Alcalde (LP, 29.5.2006).

* Eliseu Climent i Corberà (Llombay, 1940).

Eliseu Climent i Corberà

lunes, 25 de julio de 2016

70-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No hablaba más que valenciano, dulce y lacónico [...] dijo Nelet - adelantat y espéranos en la font, al peu del mont. Arreplega llenya y fes una bona fogata. Pren estes provisions, y si pots conseguir criailles, fetnos un bon guisado."

Font: Benito Pérez Galdós. 'Episodios nacionales. La campaña del Maestrazgo'. 1908. Citat en el llibre 'Historias del Idioma Valenciano' (Valéncia, 2003), per Ricart García Moya.

* Benito María de los Dolores Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria, 1843-Madrid, 1920). Noveliste, dramaturc i croniste. El major representant de la novela realista del sigle XIX en Espanya i un dels millors escritors en castellà.

Benito Mª de los Dolores Pérez Galdós

viernes, 22 de julio de 2016

69-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"La llengua valenciana es la primera de les d´Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de Llengua Lliteraria, en la consecucio ben mereixcuda de l´Edat seua d´Or."

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1943-Torrella, 2006). Llicenciat en Filosofia i Lletres i Teologia. Membre de diferents associacions religioses i culturals de les quals cap destacar Amunt el Cor i Lo Rat Penat. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat en Llengua Valenciana, entre atres obres religioses, el Missal Romà i els quatre Evangelis. 

Foto: Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana per Mossén Alminyana.

Ordinari de la Missa en Llengua Valenciana
per Mossén Alminyana

lunes, 18 de julio de 2016

20-Notes històriques

El movimient polític-cultural català, nomenat “la Renaixença”, va fer seua l´idea d´Enric Prat de la Riba (1870-1917):

"… hagamos como los ingleses con su Gran Bretaña, flor de imperio que está a punto de surgir; hablemos de la Cataluña grande, que no es el Principado solamente, ni Mallorca, ni el Rossellón, ni Valencia, sinó Valencia y Mallorca y el Principado y el Rossellón y todos a una. Todos somos unos, todos somos catalanes. [...] y para llevar a cabo esta filosofía, hay que dominar por la fuerza de la cultura, servida y sostenida por la fuerza material; es el imperialismo moderno, el imperialismo integral, el de las grandes razas fuertes de ahora."

Font: 'Nacionalismo catalán. Una gran farsa'. Michael Braveheart.



viernes, 15 de julio de 2016

68-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El filólogo catalán, Mariano Grandía, comenta: 'Muy al contrario de lo que asegura el P. Bonell, durante los cinco siglos de dominación sarracena permanecieron los cristianos en Valencia y en Mallorca conservando su lengua'."

Font: 'Valencia y su reino' (Valencia, 2004). Francisco Almela y Vives.

* Francisco Almela y Vives (Vinaròs, 1901-Valéncia, 1967). Llicenciat en Filosofia i Lletres en l´especialitat d´Història. Investigador, poeta i publiciste. President de l´entitat 'La Nostra Parla'. Fundador de la revista lliteraria 'Taula de Lletres Valencianes'. Membre de les acadèmies: RAE, de l´Història, de Belles Arts, de Bones Lletres i de l´Hispanic Society de Nova York. Archiver de l´Archiu Municipal de Valéncia i Croniste de la ciutat. Escrigué diverses obres.

Foto: Todocoleccion.

Valencia y su reinoFrancisco Almela y Vives

lunes, 11 de julio de 2016

67-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l´Academia de Cultura Valenciana. 

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l´Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l´Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat "Documentacio formal de l´ortografia de la llengua valenciana" publicat en 1981, van rebre l´adhesio d´un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981. 

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s´adheriren a l´Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello. 

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d´amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'." 

Font: 'Les normes de Castello de 1932', per Josep Mª Guinot.

* D. Josep Mª Guinot i Galàn (Artana, 1907-Castelló, 2005). Llicenciat en Filosofia i Lletres, secció Filologia Romànica, per l´Universitat de Barcelona. Doctor en Sagrada Teologia. Catedràtic de Religió i de Llatí. Vicari de la Trinitat de Castelló i Canonge Magistral de la Catedral de Sogorp. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Fundador de l´Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha escrit diverses obres sobre temàtica religiosa i llingüística.

D. Josep Mª Guinot i Galàn

viernes, 8 de julio de 2016

66-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que´l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera…"

Font: 'De regionalisme i Valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Fausti Barberà.

* Faustí Barberà i Martí (Alaquàs, 1850-Valéncia, 1924). Mege, escritor i polític valencianiste. Fon director del Centre de Cultura Valenciana (RACV) i vicepresident de Lo Rat Penat. És considerat el primer cos teòric del valencianisme i el nacionalisme valencià.

Faustí Barberà i Martí

lunes, 4 de julio de 2016

65-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.

Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.

Segona: sempre ab u en, mai amb.

Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.

Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.

I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."

Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

José Aparicio Pérez

viernes, 1 de julio de 2016

lunes, 27 de junio de 2016

65-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Be, mosatros, seguint l´eixemple, anem a fer lo mateix, parlar i escriure, diariament, junt a l´espanyol, tot lo que pugam en Llengua Valenciana, sense por a pegar espardenyaes, a que diguen u pensen que no parlem el `infecte dialecte barceloní´(Batllori dixit) que volen impondrer els 'cultistes' pancatalanistes des de l´AVL.

Primera regla: emplear sempre el lo neutre, lo que dic, lo que faré, lo nostre, lo camp. Es totalment valencià, desconegut en catala, prohibit per l´Institut d´Estudis Catalans i per l´AVL.

Segona: sempre ab u en, mai amb.

Tercera: sempre agüelo, agüela, mai avi.

Cuarta: sempre desenrollar, mai desenvolupar.

I aixina sempre i en tot. Veja lo que mos diferencia i agarrelo.

Resistir, resistir i no passaran. ¿Lo farem? Ya vorem."

Font: 'Lengua Valenciana: resistencia.' per José Aparicio Pérez (LP, 20.5.2010).

* José Aparicio Pérez (Anna, 1943). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).


José Aparicio Pérez

viernes, 24 de junio de 2016

18-Notes històriques

"La lengua nace del pueblo; que vuelva a él, que se funda en él porque el pueblo es el verdadero dueño de la lengua."

Font: Cuadernos. 'Un recuerdo, un adiós', 'El sillón 'e' quedó vacío' por Eric Gras. (Mediterráneo, 21.3.2010).

* Miguel Delibes Setién (Valladolid, 1920-2010). Licenciado en Comercio. Periodista y novelista. Miembro de la RAE. Escribió bastantes libros de temática diversa.

Miguel Delibes Setién

lunes, 20 de junio de 2016

64-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Entre las diez lenguas románicas, consideradas como tales por los romanistas, se encuentra la valenciana, la valenciana es una lengua románica 'in se et per se', tan independiente como cualquier otra de sus hermanas en la latinidad, tomando lo dicho en que no debe tomarse como subordinada ni genética ni tipológicamente a ninguna de las neolatinas."

Font: "Los valencianos ¿hablan valenciano o catalán? (II)", por José Guillén Milla.

"El romance valenciano se generó tímidamente en los siglos X-XI, época de las jarchas mozárabes (la moaxaja había sido introducida en Hispania ya en el año 900). De los siglos XII y XIII (principios) existen documentos notariales en romance valenciano. Por mi parte, hube de publicar trabajos en torno a los Plancha de San Esteve, los cuales denotan ya un romance valenciano antes de la Reconquista de Jaime I."

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario', Manuel Mourelle de Lema. (LP, 3.3.2006). 

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Llingüíste. Catedràtic de l'Universitat Complutense de Madrit. Ha publicat diversos llibres.

Manuel Mourelle de Lema 

viernes, 17 de junio de 2016

17-Notes històriques

El pare Costa, parlant d´Ausías March:

"Hay un Pere March en Gandía ya en 1249 (Repartiment) y en el documento donde aparece un Pere March, notario de Barcelona, no se dice de donde es y la fecha es de 1261, o sea doce años después del de Gandía.

Ciertamente los March no se convierten en nobles catalanes (una rama) hasta que no adquieren 'con dinero' el Castillo de Aramprunyà."

Font: "Antes y después de la conquista de Valencia" (Valéncia, 1991). Francisco Lliso Genovés.

* Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935-Valéncia, 2005). Jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüíste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d´Or i ha publicat diverses obres.

Joan Costa i Català

lunes, 13 de junio de 2016

63-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Fon fa vinticinc anys, per mà de l´estudiós i docte Josep Almiñana i l´aportació documental de Joan Alarcó, quan aquell esclatar d´alguna burguesia valenciana -sempre massa poregosa- encapçalada per Paco Domingo des de Valencia 2000, li feu d´editor a l´obra ['El crit de la llengua']. Este llibre és peça cantonera imprescindible, per a tot aquell que vullga tindre alguna base documental veraç, a la fi de no seguir, minso corderet, la veu dels falsos pastors, que hui detenten càtedres d´història sense base i que pretenen l´exclusiva del 'cientifisme' per a pontificar si és o no és el nostre idioma. El Valencià, sense precisar de cap d´afegitó, unitat, ni norma forana que al remat el mate. Perque això és lo que es ven en les escoles: la desvalencianisació."

Font: 'Del crit a l´escandalera' (LP, 24.10.2006) per Vicent Ramón Calatayud.

* Vicent Ramón Calatayud i Tortosa (Vallada, 1942). Escritor, articuliste, conferenciant i professor de valencià. Cofundador de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). 

Vicent Ramón Calatayud

viernes, 10 de junio de 2016

16-Notes històriques

"... para el propio autor 'libro de caja' [Nosaltres, els valencians' de Joan Fuster], que por algo era un hombre 'más de precio que de aprecio', según valoración que hiciera de sí mismo, que por algo lo escribió a tanto alzado, por encargo, tú escribes lo que yo quiero leer, yo te pago lo que tú quieras cobrar... que por eso fue franquiciado vitalicio del Omnium Cultural, como la Academia Valenciana de la Lengua lo es hoy de l´Institut d´Estudis Catalans."

Font: Obdulio Jovaní. 'Fuster, l´error valencià del segle'. (ABC, 7.3.2005).

* Obduli Jovaní Puig (Sant Mateu, 1932-Valéncia, 2013). Llicenciat en Dret. Escritor, poeta i ensagiste. Membre de la AELLVA (Associació d´Escritors en Llengua Valenciana) i de l´Associació Cultural Cardona Vives de Castelló. Premi Valéncia de Poesia l´any 1999. Nomenat 'Escritor de l´any', l´any 2006.

Foto: Joan Fuster Ortells (Sueca, 1877-1961).

Joan Fuster

lunes, 6 de junio de 2016

62-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Hoy los escritores catalanes ya no oponen razones 'científicas' a la fuerte personalidad de la lengua valenciana, ni se oye con tanta frecuencia como antes alegar clasificación según la cual da nombre de catalán a todas las lenguas occitanas de España."

Font: Joan Ignaci Culla. 'El català, ¿ciencia o acte de fe?' (Levante, 8.1.2005).

* Manuel de Montoliu i de Togores (Barcelona, 1877-1961). Filòlec.

Manuel de Montoliu

viernes, 3 de junio de 2016

15-Notes històriques

"La España republicana, una vez resueltos los primeros problemas de su vida, cuando sea oportuno arrostrar nuevas reformas, podrá constituirse siguiendo las mismas reglas de los Estados Unidos y otras repúblicas federativas. Existirán en ella, a un mismo tiempo, Estados regionales con Gobierno autónomo y provincias que dependerán del Gobierno central de la República." (Blasco Ibáñez)

Font: 'El Pueblo. Diario republicano de Valencia' (Fundat l´any 1904 per Vicent Blasco Ibáñez). Artícul: 'Valencia, Nación' de Miguel Durán y Tortajada. (Sense data).

* Vicent Blasco Ibáñez (Valéncia, 1867-Mentón, França, 1928). Escritor, periodiste i polític.

Blasco Ibáñez