viernes, 3 de marzo de 2017

103-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Ramon Llull (1335) en el comentario expositivo de su obra en latín 'Liber amici et amati', que se encuentra en el folio 34v del manuscrito 'N. 250. sup' de la Biblioteca Ambrosiana de Milán, se aclara que esta exposición fue sacada de un gran volumen compuesto en lengua valenciana por cierto discípulo de Ramón (Llull). Empezado en Valencia el mes de diciembre y terminado el mes de marzo de 1335. Dios sea loado. De momento es la referencia a la lengua Valenciana más antigua que se conoce, anterior a cualquiera de las que hacen referencia a la lengua catalana: 

'Ista expositio excerpta fuit ex magno volumine in LINGUA VALENTINA composito per quemdam discipulum Raymundi. Inceptum Valentie mense decembris et finito mense Martii anni 1335. Laus Deo...'." (De la web Idioma Valencià)

* Josep Alminyana i Vallés (Cerdà, 1916-Torrella, 2006). Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Traduí a la llengua valenciana els quatre evangelis i el missal romà. També feu un estudi sobre Sor Isabel de Villena, entre atres obres.

Foto: 'El Crit de la Llengua' (Valéncia, 1981) per Josep Alminyana i Vallés.


lunes, 27 de febrero de 2017

102-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"La digam 'promiscuitat' entre moros i cristians espanyols era tan gran, tan masiva i tan quotidiana, que resulta impossible pensar que parlaren respectivament i en exclusivitat llengües tan diferents i tan estranyes una a l´atra com eren l´arap i el llati. Una certa 'koiné' romanç mes llatina en els territoris cristians i mes mesclada d´arabismes en els musulmans, era la que permetia eixa ininterrompuda comunicació de grans grups, que igual anaven junts que guerrejaven entre ells. Aixo sense tindre en conter la massa rural no guerrera que patia alternativament el domini o les incursions d´uns i atres. I eixa 'koiné' era basicament romanç perque era el llati la llengua originaria de la majoria, encara que una bona part d´ella havera canviat de religió."

Font: 'Tres referents valencians. Joan Costa. Pere Delmonte. Josep Melià'. VV.AA. (AELLVA. Valéncia, 2007). Llibre referenciat per Paco Tarazona: 'Identitat de la Llengua Valenciana' per Joan Costa. Série Filològica nº 2 (RACV. Valéncia, 1987).

* Joan Costa i Català (Palma de Gandia, 1935-Valéncia, 2005). Jesuïta. Llicenciat en Filosofia i Teologia. Llingüiste, escritor, articuliste i conferenciant. Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha investigat els texts bíblics valencians i els clàssics de la lliteratura valenciana del Sigle d´Or i ha publicat diverses obres sobre religió i cultura valenciana.

Joan Costa

viernes, 24 de febrero de 2017

43-Notes històriques

"Sin entrar en el organigrama del consell - que queda fuera de nuestro propósito - es oportuno resaltar el amplio campo de trabajo y de autoridad que les corresponde a jurats y oficiales del municipio en cuanto a las funciones y competencias que, en el ámbito valenciano, deben asumir porque en estas tierras 'estrenaban' fueros y cotidianamente iban aprobando ordenances i stabliments, de manera que si - unas y otros -, todos ellos eran en cierto modo semejantes, en cada caso y lugar regulan una forma de vida.

El Justicia ordena al saig convoque a sesión a jurados y consejeros, para un día y hora determinada, en la Sala de la casa de la villa, a la que deberán acudir todos con la debida puntualidad y sin más demora que el tiempo que duraba en arder una vela de un palmo de larga so pena en incurrir en falta.' [...]

'Una de las más graves preocupaciones del consell fue siempre el orden público, mayormente en los primeros momentos de la constitución de los municipios cristianos, cuando aquéllos iban conformando sus ordenances y stabliments y cantidad de familias, en permanente aluvión, iban asentándose en el Reino.' [...]

'El órgano rector del municipio foral valenciano es el Consell, del que ofrecemos muchísimas referencias de sus funciones en la documentación que presentamos. Y su máxima autoridad es el Justicia, que preside todas aquellas sesiones que deben sustanciar cualquier asunto de índole municipal o sentenciar en un juicio..."

Font: 'Historia de la Cultura Valenciana (1263-1499)'. Francisco A. Roca Traver. (RACV. Valencia, 2004).

* Francisco A. Roca Traver (Torreblanca, 1921). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Societat Castellonenca de Cultura. Acadèmic de la Real Acadèmia de l´Història i de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Francisco A. Roca Traver

lunes, 20 de febrero de 2017

42-Notes històriques

"Corre la especie de que los valencianos recibieron su lengua de los catalanes cuando Jaime I de Aragón ocupó con sus tropas el reino moro de Valencia. Según esto, el valenciano sería una derivación o un dialecto del catalán que se hablaba en el siglo XIII. Tal afirmación es tan burda que no puede sufrir la mínima confrontación ni a la luz de la historia política ni de la historia literaria."

Font: 'La lengua valenciana' per Torcuato Luca de Tena (Artícul publicat en el periòdic ABC, 24.6.1978).

* Torcuato Luca de Tena Brunet (Madrit, 1923-1999). Escritor, periodiste i membre de la Real Acadèmia Espanyola de la Llengua (RAE).

Torcuato Luca de Tena

viernes, 17 de febrero de 2017

101-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Es pues, la lengua valenciana un sistema de comunicación del grupo iberorrománico que, originada remotamente en substratos prerromanos de índole peculiar y próximamente en un estilo de hablar el latín vulgar diferenciado, se configuró como tal lengua paralelamente al catalán y a otras lenguas de la Península Ibérica, siguiendo una diacronía (evolución) propia."

Font: 'La lengua valenciana, su reconocimiento estatutario'. 'A la memoria de los sacerdotes académicos Costa y Guinot (RACV)'. Manuel Mourelle de Lema (LP, 3.3.2006).

* Manuel Mourelle de Lema (Vimianzo, La Coruña, 1934). Lingüísta. Catedrático de la Universidad Complutense de Madrid. Ha publicado diversos libros.

Mourelle de Lema

lunes, 13 de febrero de 2017

100-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En el colofó (Deo gracias) de la segona part del 'Cartoixa', es pot llegir: 

"…traduhida de latina lengua en valenciana prosa…" 

L´autor, Joan Roiç de Corella. Esta edició fon feta en Valéncia l´any 1500.

* Joan Roiç de Corella (Gandia¿? 1435-Valéncia, 1497). Poeta, cavaller i sacerdot valencià que escrigué en nostra llengua, la llengua valenciana. Fon amic del nostre gran poeta, Ausías March.

Joan Roiç de Corella

viernes, 10 de febrero de 2017

99-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Colofó de la 'Hystoria de Alexandre' [Historia Alexandri Magni] de Lluís de Fenollet, humaniste i escritor. En el colofó d´esta obra, traduïda del llatí [Quintus Curcius Rufus], edició de Barcelona de l´any 1481, es pot llegir: 

'…en la present lengua valenciana transferida…'.

* Lluís de Fenollet (Xàtiva, ¿?-1505). 

Original conservat en la Biblioteca Històrica de l´Universitat de Valéncia.

Hystoria de Alexandre

lunes, 6 de febrero de 2017

98-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

En la dedicatòria de la traducció del llibre ‘Imitacio de Iesuchrist’ de Kempis (Valéncia, 1491), Miquel Péreç escriu:

"Lybre primer de mestre Johan gerson canceller de Paris de la imitacio de iesuchrist e del menyspreu de aquest mon miserable esplanat de lati en valenciana lengua per lo magnifich Miquel perez ciutada […] ... he yo traduit de lati en valenciana prosa..."


L´autor és Miquel Péreç, que, segon l´erudit i autor del llibre ‘Escritores del Reyno de Valencia’ (Tom I, pàg. 51) del doctor Vicente Ximeno, diu que Miquel Pereç és natural de la ciutat de Valéncia i descendent d´una de les famílies aragoneses que vingueren junt a D. Jaume a la conquista i s´establiren al poc de temps. Fon Conseller de la ciutat i amic dels poetes Bernat Fellonar i Joan Escrivà.

* Miquel Péreç (Valéncia, 1474-1510).

viernes, 3 de febrero de 2017

97-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En el procés històric de l´identificació onomàstica i especifica 'valenciana' aplicada ad este 'romanç valencià' podem establir les següents etapes: 

1ª Transició. (Des de 1238 a 1395). Comprendria des de la conquista de la ciutat de Valéncia per Jaume I (1238) fins al final del regnat de Joan I (1395). [...]

2ª Consolidació. (Des de 1395 a 1474). Comprén els regnats de Martí l´Humà (1395-1410); l´Interregne fins al Compromís de Casp (1412), i els regnats de Ferrando I d´Antequera (1412-1416), Alfons el Magnànim (1416-1458) i Joan II (1458-1479). [...]

3ª Puixança. (Des de 1474 a 1523). Periodo que s´estén des de l´aparició del primer llibre lliterari imprés en Valéncia fins a la sofocació de la sublevació de les Germanies. Comprén el final del regnat de Joan II (1458-1479); el de Fernando el Catòlic (1479-1516) i part del regnat de Carles I d´Espanya (1516-1556). [...]

Els escritors valencians baix migevals s´expressen, i així ho fan constar, en múltiples ocasions, en 'llengua valenciana' particularisada i singularisada, perque constituïa un sistema llingüístic en alt grau de nivellació i capaç d´establir una forta tradició lliteraria." [...]

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' (VH, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.

* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d´Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres.

José Vicente Gómez Bayarri

lunes, 30 de enero de 2017

41-Notes històriques

La famosa frase del Comte-Duc d´Olivares i que pareix que siga, desgraciadament, l´idiosincràsia del poble valencià:

"En els valencians faré lo que yo vullga, en els aragonesos lo que podré i en els catalans lo que ells vullguen." (Comte-Duc d´Olivares)

* Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar, conde-duque de Olivares (Roma, 1587-Toro, Zamora, 1645). 

Foto: El Comte-Duc d´Olivares pintat per Velázquez.

Comte-Duc d´Olivares

viernes, 27 de enero de 2017

96-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

'El Consell Valencià de Cultura presidit pel Dr. Grisolía, esquivant el ser i sentir d´una gran majoria de valencians que són els que sostenen econòmicament esta Institució, acull la presentació de les jornades que es denominen 'Trobades 2008' impulsades per la 'Federació d´Associacions per la Llengua', sense definir el seu nom. 

Hauriem de recordar que consumada la fragmentació llingüística de la Romania, al trencar-se els lligaments que constrenyien el llatí cult, assistim al naiximent de llengües propies i a l´aparició de consciències idiomàtiques diferenciades. En l´àmbit de la Romania observem que el llatí cult es contraposa als romançs o llengües vulgars. A partir del segle XIII la documentació valenciana refleixa la gradual substitució de l´ús del llatí pel romanç vernàcul valencià.' [...]

Font: 'Identificació onomàstica valenciana' (VH, 25.4.2008). José Vte. Gómez Bayarri.


* José Vicente Gómez Bayarri (Valéncia, 1948). Doctor en Història. Catedràtic d´Institut. Professor i escritor. Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Ha publicat diversos llibres.

José Vte. Gómez Bayarri

lunes, 23 de enero de 2017

95-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

[...]'Ya han passat vinticinc anys des de que la Real Acadèmia de Cultura Valenciana rebera l´adhesió en el Puig d´un escollit miler de firmants, representatius de les entitats i personalitats de tot lo Regne, refermant unes normes ortogràfiques, creades des del respecte històric, el coneiximent llingüistic i l´adequació actual de la tradició i el viu parlar dels valencians. Aquelles normes serviren per a elevar a llei en la primera transcripció al valencià, la Constitució i l´Estatut. Les normatives, que deuen ser evolutives són causa de retocs tècnics i la nostra el tingué, majorment en l´accentuació, dut com sempre des de la pròpia secció de Llengua de la Real Acadèmia en el 1982. Passats vint anys, també des del sí de la mateixa s´arribà a un acort majoritari i en 'un nou pas regulador' s´aprovà seguir evolucionant en uns menuts retocs que, no afectant ni desvirtuant la base ya assentada, servixen a la pròpia accentuació, per a concretar la nostra fonètica, distinguint-la d´unes atres llengües i facilitant l´us dels texts escrits als castellaparlants que ara s´incorporen a l´ensenyança.'[...]


Font: 'Dia de la llengua valenciana' (LP, 3.3.2006). Vicent Ramón Calatayud.

* Vicent Ramón Calatayud i Tortosa (Vallada, 1942). Escritor, articuliste, conferenciant i professor de valencià. Cofundador de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA) i Acadèmic de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Vicent Ramón Calatayud

viernes, 20 de enero de 2017

94-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

La Biblia Parva ('parva' té un significat de chicoteta o menuda) de Sant Pere Pasqual, es un dels documents més antics en nostra Llengua Valenciana. Sant Pere Pasqual naixqué onze anys abans de l'entrada de Jaume I a la ciutat de Valéncia. 

Fray Joaquím Millan Rubio, diu que: 

'....los manuscritos más antiguos y más numerosos están en valenciano y se remontan a fechas cercanas a los tiempos del santo. De modo que habló y escribió en valenciano.... Aunque sabía griego, hebreo, latín, árabe, romance castellano, utiliza la lengua de su infancia, porque la prefería y porque la entendían los más a que se dirigía.' 

* Sant Pere Pasqual (Valéncia, 1227-Granada, 1300). Bisbe mercedari i màrtir.

Biblia Parva

lunes, 16 de enero de 2017

93-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Jaume Roig, autor de 'L´Espill' o 'Llibre de les dones', obra de 16.359 versos. En els versos 686-690 diu: '...sera en romanç, noves rimades, comediades (...) al pla teixides de l´algemia e parleria de Paterna, Torrent, Soterna...'. Esta obra fon denunciada a l´Inquisició en 1792, el llibre passà de mà a mà dels religiosos del Tribunal, apareix lo següent: 'adjunto libro impreso en IDIOMA VALENCIANO, intitulado Libre...', fins a onze voltes en quinze folis.

* Jaume Roig i Pérez (Valencia, 1400¿?-Benimàmet, 1478). Mege de la Cort i Conseller de la Ciutat.

Lo Libre de les dones

lunes, 26 de diciembre de 2016

92-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Com yo, millers, parlen i escriuen el valencià que escoltaren per casa. Que el parlarem en el carrer sent chiquets i després en el treball, més que tots els normalisats de hui que ya ne són una barbaritat, eixos que quan els escoltes, te donen ganes de riure o de plorar. De riure, per l´esforç que fan volent obrir o tancar vocals (al dir, dèu i Deu, o dos i arròs), i de plorar, pel pobre i estrany vocabulari que empleen, que si els nostres besyayos l´escoltaren, segur que dirien: 'éstos són forasters; no vos fieu molt d´ells'. I és perque dins de l´escola passa tot, com quan no se cern be la farina o no se cola la llet en un colador." 

Font: '¿Parlen valencià en l´escola? (Las Provincias, 21.5.2009). Manuel Casaña Taroncher. 

* Manuel Casaña Taroncher. Escritor i articuliste. Membre de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Manuel Casaña Taroncher

viernes, 23 de diciembre de 2016

40-Notes històriques

"Hay que cambiar no ya cuarenta años, sino quinientos años de la Historia de España" 
Font: Jordi Pujol, en un ple parlamentari (10.06.1979) de la Generalitat catalana.

Jordi Pujol i Soley (Barcelona, 1930). Doctor en medicina i polític. Fon president de la Generalitat catalana durant 23 anys.


lunes, 19 de diciembre de 2016

91-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana



DECALEC DEL VALENCIAPARLANT

1. ¡DECIDIX-TE!
Trenca en l´indiferencia i parla habitualment en valencià. Començaras a revitalizar el millor i el mes caracteristic referent del nostre poble: la llengua valenciana.

2. ¡PARLA!
Dirigix-te, per principi, en valencià a tots. Si t´entenen, continua parlant-los en valencià, puix aci, en Valencia, no comets cap desconsideracio ni faltes a ningu. 

3. ¡RESPECTA!
Sigues respectuos i tolerant en els que parlen una atra llengua o d´una atra manera, pero demana el mateix respecte i tolerancia per a tu i per a la llengua valenciana.

4. ¡ANIMA!
En els teus coneguts que encara no comprenen be el valencià, mostra una actitut positiva, anima´ls a entendre´l i a usar-lo.

5. ¡AJUDA!
Si veus ad algu que s´esforça en parlar valencià, ajuda´l i demostra-li que valores molt positivament el seu esforç. 

6. ¡DESCOBRIX!
Quan viajes i parles en persones de distintes comarques valencianes, fruix del descobriment de les variants i expressions locals que enriquixen la llengua valenciana.

7. ¡MILLORA!
Si deprengueres la llengua dels teus majors, no renuncies a l´expressivitat que aixo representa. Polix simplement les incorreccions i les expressions d´unes atres llengües que s´han introduit recentment en l´idioma valencià.

8. ¡LLIG!
Llig, sempre que pugues, llibres escrits en les Normes d´El Puig, i tria programes de radio i de televisio en valencià, pero sigues critic en els mijos que contaminen de barbarismes la llengua valenciana. 

9. ¡ESCRIU!
Si ya el parles i el lliges, escriure en valencià, en les Normes d´El Puig, es facil. A poc a poc dependras a realizar-lo correctament. Ajuda´t fent els cursos que organicen entitats valencianistes.

10. ¡PARTICIPA!
Participa en els actes que promoguen la cultura valenciana i l´us de l´idioma valencià, perque sería tristissim que per vergonya, debilitat, deixadea o inconsciencia no donares testimoni de la teua valencianitat. Pensa que el treball que fan les entitats valencianistes nomes podrá donar fruit en la colaboracio de tots i cada u dels valencians que s´estimen la llengua valenciana. 

SI COMPLIXES ESTE DECALEC, PODRAS SENTIR-TE ORGULLOS…

… de ser usuari d´una de les llengües que mes pronte alcançà un Segle d´Or d´entre totes les neollatines.

… d´enriquir el patrimoni llingüistic de l´humanitat, que no una atra cosa es la llengua valenciana.

… de conservar per a les futures generacions esta preciosa herencia que nos han llegat els nostres antepassats.

… de no patir la coentor que fa a uns atres valencians menysprear la llengua valenciana per considerar-la una manifestacio de poble, preferint parlar d´una atra manera per a pareixer mes “cults”.

… d´haver resistit a les forçes falsament progressistes i falsament cientifiques que busquen, començant per la llengua, la despersonalisacio del poble valencià.

… de contribuir, en definitiva, en el conreu de la seua manifestacio cultural mes important, a la pervivencia del poble valencià com a tal, i…

… ¡de ser valencià, en totes les seues conseqüencies!

Pots descarregar-te el Decàlec en la següent direcció:


DECALEC DEL VALENCIAPARLANT

viernes, 16 de diciembre de 2016

90-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Es en l´epoca arap quan la nacionalitat valenciana es consolida adquirint forma i fondo propis, produint-se un desenroll cultural que fa que la llengua valenciana siga reconeguda per tot lo mon. Aixina, dins de la Nacio Valenciana es produixen una serie de fets que nos consoliden com a una potencia cultural:

- Les primeres lleis maritimes, el 'Llibre del Consolat del Mar' veu el mon en Valencia l’any 1283.

- La primera 'Lletra de Canvi' apareix en Valencia en l´any 1371."

* 'Recopilacio Historica sobre la Denominacio Llengua Valenciana', del professor de Llengua Valenciana, Salvador Faus i Sabater, editat per l´ajuntament de Valéncia (Valéncia, 1994).

Foto: Todocoleccion.net


lunes, 12 de diciembre de 2016

39-Notes històriques

"Valencia ha tenido siempre una propia personalidad histórica y un movimiento literario y artístico peculiar. Y tiene el derecho a conservarlo... Vayan con estas líneas mis férvidos deseos de que mantengan sus derechos."

Font: (Las Provincias, 30.8.1987). Claudio Sánchez Albornoz.

* Claudio Sánchez Albornoz (Madrit, 1893-Àvila, 1984). Llicenciat en Filosofia i Lletres. Doctor en Història. Membre de la Real Acadèmia de l´Història. També fon polític.


Claudio Sánchez Albornoz

viernes, 9 de diciembre de 2016

89-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"En 1932, los valencianistas caen en una bien preparada trampa de los pancatalanistas. El Institut d´Estudis Catalans convoca a los valencianos a una reunión, que se celebró en Castellón, para discutir y aprobar la unidad ortográfica del valenciano y catalán según patrones catalanistas."

(En el seu llibre 'Misterios de la Historia' (Ed. Planeta, 1990). Recollida la cita en el llibre 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia , 1991).

Ricardo de la Cierva y Hoces (Madrit, 1926). Historiador i polític.

Ricardo de la Cierva y Hoces

lunes, 5 de diciembre de 2016

38-Notes històriques

"En mi larga estancia valenciana aprendí que por cada catalanista que se conquista se fabrican diez anticatalanistas: los nacionalismos radicales son con mucha frecuencia contraproducentes." (Las Provincias, 17.12.1998. Citat en el llibre: 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991)).  

Ernest Lluch i Martín (Vilassar de Mar, 1937-Barcelona, 2000). Economiste, historiador i polític.

Ernest Lluch i Martín

lunes, 28 de noviembre de 2016

88-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Se presenta a los Almorávides como los causantes de la pérdida de la lengua romance en Valencia en el siglo XII y como los impulsores del dominio de la lengua árabe. Es tan burda esta interpretación que no resiste el menor intento de crítica. Los primitivos almorávides hablaban bereber y desconocían por completo el árabe. Difícilmente podían propiciar la lengua árabe...."

Font: 'Los almorávides, el idioma romance y los valencianos'. (Temas valencianos, 29; pags. 7, 11 y 14. Año 1978). Antonio Ubieto. 

* Antonio Ubieto Arteta (Saragossa, 1923-Valéncia, 1990). Historiador migevalista. Catedràtic d´Història. Doctor en Filosofia i Lletres.

Ubieto

viernes, 25 de noviembre de 2016

37-Notes històriques.

"¿Por que 'País' y no 'Reino'? El valenciano sabe que la denominación que se pretende imponer, 'País Valencià', no es indiferente ni ingenua. La palabra 'Reino' estorba al proyecto 'pancatalanista' por la simple razón de que un 'Reino' no puede englobarse en un principado. Un 'país', en cambio, sí puede 'añadirse' a un mapa de 'paísos'. Pero, como hace pocos días declaraba Julián Marías: 'Eso de 'país' es algo artificial, que no procede del uso, que no aporta nada real; un calco de la denominación 'País Vasco', que, a su vez, es traducción del francés 'Pays Basque'. Y hay algo sorprendente: los que favorecen la denominación de 'países catalanes', ¿por qué nunca le llaman 'país' a Cataluña? Es raro que, además, lo propongan sólo 'en plural'...'
El valenciano sabe que, desde 'don Jaume el Conquistador', hace setecientos años ya, Valencia es Reino, diferenciado e independiente del Reino de Aragón y del Principado catalán."

* Pilar Urbano Casaña (Valencia, 1940). Periodista y escritora.

Font: (Las Provincias, 23.1.1982). Citat en el llibre: 'Judes valentins' de J.P. Valencianos (Valéncia, 1991).

Pilar Urbano

lunes, 21 de noviembre de 2016

87-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana.

"Una volta mes direm que no hi ha normativa mes ajustada a la parla viva i culta que l´estudiada, publicada i documentada per la seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV (Normes d´El Puig), pero son molts anys de lluita fraticida i en “l´hora del compromis” (¡ara, mare!) pense que tots hem de cedir en algunes coses si el resultat es una normativa de consens per a la Llengua Valenciana in-de-pen-dent."

Font: Revista Cresolet d´AELLVA. Bolletí nº 18, octubre 2002. Aureli López. Associació d´Escritors en Llengua Valenciana.

* Aureli López i Muñoz (Paterna, 1943). Escritor i Professor de Llengua Valenciana de Lo Rat Penat. President de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA). Acadèmic de la RACV. Vicepresident de l´Ateneu Cultural de Paterna. Premi Vinatea 1997. Premi 'Fadrí-D. Josep Mª Guinot a les lletres valencianes' 2012 de l´Associació Cardona Vives de Castelló.

Aureli López

viernes, 18 de noviembre de 2016

86-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No volem passar per muts, ni mancos, els escritors valencians de la AELLVA, deixant sense resposta un destarifo més, entre tants dels que s´encadenen, per a confondre als parlants de la llengua valenciana i ara estan duent al corralet anexioniste la bona fe dels que lligen i pronuncien tal qual veuen escrit.
Açò fa referència a l´accent greu sobre la È de Valéncia...[...]
¿Qué són una dotzena d´anys de València front a dos milers de Valéncia? [...]
Els socialistes s´opongueren a la valencianisació que hem senyalat, quan el govern municipal passà a mans del PP/UV i, per a que no donaren la murga se tornà a l´orige: Valencia, sense accent gràfic, ni per a tu ni per a mi. [...]
Sabem que Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana be han manifestat en diverses ocasions el fonament científic que, refermat per la costum, avalen lo que nosatros reclamem en tot dret, davant de l´Ajuntament de Valéncia com també de la Diputació, pero no tenim constància de que hagen obtingut resposta alguna les seues justes indicacions.
Per tant, i més ara, front a les pressions i a l´entreguisme, nosatros seguirem escrivint i publicant tal com la raó nos mana."

Font: 'Acatalanant el nom de Valéncia', Mª Jesús Coves (LP, 6.11.2009).

* Mª Jesús Coves Torralba. Presidenta de l´Associació d´Escritors en Llengua Valenciana (AELLVA).

Maria Jesús Coves

lunes, 14 de noviembre de 2016

36-Notes històriques

"La enseñanza del catalán en el extranjero es casi imposible, porque primero es prioritario extender y consolidar el catalán en Catalunya, Valencia y Baleares."

Font: Miguel Siguán (El Periódico, 8.4.1989).

* Miguel Siguán Soler (Barcelona, 1918-2010), considerat el pare de l´immersió llingüística. Psicòlec, llingüíste i escritor.

Miguel Siguán

viernes, 11 de noviembre de 2016

85-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Portada del llibre Blanquerna, del mestre en sacra teologia, el mallorqui Ramón Lull (Palma de Mallorca, 1235-1315).

"…Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana…"

per l´eclesiàstic i escritor Joan Bonlabi (Rocafort de Queralt, sigle XV). Fon editat en Valéncia l´any 1521.

Blanquerna

lunes, 7 de noviembre de 2016

84-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Recentment, en el sigle XIX, quan va esclatar la Renaixença lliteraria de la llengua valenciana en Valencia, i la de la llengua dels catalans en Barcelona, comproven que els primers renaixentistes que utilisaren la denominacio de llemosi o llengua llemosina foren els catalans, no els valencians. Aixina demostraven els catalans la resistencia que han manifestat sempre per a nomenar valenciana la llengua classica que ells no tenen i que ha influit i millorat el seu parlar."

Font: 'Pomell de valencianitat' (Alacant, 1987). Josep Boronat Gisbert. 

* Josep Boronat Gisbert (Alcoy, 1922-Valéncia, 2002). Mestre i Llicenciat en Filosofia i Lletres i en Ciències Químiques.

Pomell de Valencianitat

viernes, 4 de noviembre de 2016

83-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"No perque nostra llengua valenciana esta hui arrimada, puix a penes s´escriu en ella, ham de pensar que es roin."

Font: "Tratat de adages y refrans valencians y practica pera escriure ab perfecció la lengua valenciana" (1736).

Per a descarregar-se'ls: http://llibres-valencia.blogspot.com.es/2014/09/tractat-dadages.html

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Tratat de Adages

martes, 1 de noviembre de 2016

A mi Valencia

Luís Linares Becerra, escrigué el 16 de maig de 1909 un poema en “El Pueblo, diario republicano de Valencia” titulat
“A mi Valencia”

Retall del diari
"El Pueblo. Diario republicano de Valencia"
16 de maig de 1909

Luís Linares Becerra, (Madrit 1887-Madrit 16 d'octubre de 1931).
  • Llicenciat en Lletres. Doctor en Dret
  • Aficionat a la lliteratura s'involucrà en el gènero del teatre, obtenint diversos èxits. Estrenà sainets, comèdies i sarsueles. També escrigué obres policíaques i formà companyies.
  • Compaginà el teatre i el periodisme.
  • Mostrà el seu talent com a periodiste en el “Diario Universal”.
  • Fundà junt a Alejandro Miquis la revista “Teatro de Arte” de la qual fon secretari.
  • Fon inspector de l'Ensenyança en Madrit.
  • Junt a Andrés González Blanco treballà colze a colze en el diari “La Jornada”.
  • Fon gerent de la Societat d'Autors.
  • Presidí la Societat Protectora d'Animal i Plantes, fent una gran llabor.
Algunes de les seues obres:
  • Los dos cienos (drama)
  • El castillo de las águilas (drama líric)
  • El amigo de la casa (sainet)
  • El buen amor (comedia)

lunes, 31 de octubre de 2016

35-Notes històriques

"Por ejemplo, la expresión 'País Valenciano', que ahora empieza a ponerse de moda ¿Cuándo se ha dicho así? ¿Cuándo han dicho los valencianos, ni en español ni en valenciano tal cosa? 'País Valenciano' no es más que un calco de 'País Vasco', y este nombre a su vez es traducción del francés 'Pays Basque'. La palabra 'país' es en español muy reciente, de fines del siglo XVI o comienzos del XVII, no se ha generalizado hasta mucho después, y nunca se ha aplicado a Valencia cuando esta tenía personalidad política dentro de la Corona de Aragón. Reino de Valencia o simplemente Valencia es lo que se ha dicho."

Font: Julián Marías. "Consideración sobre Cataluña" (Barcelona, 1966).

* Julián Marías Aguilera (Valladolid, 1914-Madrid, 2005). Doctor en Filosofia.

Julián Marías

viernes, 28 de octubre de 2016

82-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"Una lengua, en buena parte, también es literatura, éste es un hecho universalmente admitido. Lo cierto es que la gran literatura de la época de oro, siglos XIV y XV, se desarrolla en la Valencia clásica y no en otro sitio. La literatura en catalán se produjo en una época más tardía..."

Font: Gustavo Villapalos (LP, 10.12.1987).

* Gustavo Villapalos Salas (Madrid, 1949). Catedrático de Historia del Derecho y de las Instituciones. Rector de la Universidad Complutense de Madrid.

Gustavo Villapalos

miércoles, 26 de octubre de 2016

Ànima valenciana, per En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, publicà en l'any 1904 en Alma Española "Ànima valenciana" que descrivia la vida valenciana de les seues gents.

L'autor és capaç de pintar un quadro excepcional utilisant a soles les paraules com a pincell. Esta característica pertany a la classe dels grans artistes i En Vicente  pertanyia ad eixa classe.

Enllaç en valencià:


_______________________________________

Don Vicente Blasco Ibáñez, publicó en el año 1904 en Alma Española "Alma valenciana" que describía la vida valenciana de sus gentes.

El autor es capaz de pintar un cuadro excepcional utilizando sólo las palabras como pincel. Esta característica pertenece a la clase de los grandes artistas y Don Vicente pertenecía a esta clase.

Enlace en español:


Redes de pesca
(Joaquín Sorolla)

lunes, 24 de octubre de 2016

81-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

Escritor i notari de professió, Carlos Ros, ha segut un defensor i propagador apassionat de la Llengua Valenciana, cap del renaiximent lliterari valencià.

Es autor d´obres com:

- 'Cualidades y blasones de la lengua valenciana' (1752).
- 'Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano' (1732).
- 'Diccionario valenciano-castellano' (1733), entre atres.
- 'Epítome del origen y grandezas del Idioma Valenciano' (1734).
- 'Breve diccionario valenciano-castellano' (1764).

* Carlos Ros i Hebrera (Valéncia, 1703-1773). Notari i escritor.

Lo Libre de les dones

viernes, 21 de octubre de 2016

80-Cites i resenyes de nostra Llengua Valenciana

"El prestigi i història del valencià és motiu suficient com per a considerar-lo un idioma."

"El prestigio e historia del valenciano es motivo suficiente para considerarlo un idioma."

* Enrique Tierno Galván (Madrid, 1918-1986). Catedràtic d´Història i Doctor en Filosofia i Lletres.

Tierno Galván

viernes, 14 de octubre de 2016

34-Notes històriques

"Joan Reglà, Catedràtic d´Història, català per a més senyes, diu sobre la repoblació posterior a la reconquista: 

"els pioners aragonesos i catalans de l´esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima",

coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d´Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblació cristiana del Regne de Valéncia va haver prevalència d´un fondo indígena. Esta corrent històrica és estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Penyarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcétera."

Foto: Donya Ampar Cabanes junt a D. Josep Mª Guinot.

Ampar Cabanes i Pare Guinot

miércoles, 12 de octubre de 2016

Centenari de Ribera en Valéncia

El 12 de giner de 1888 se li fa un homenage en el Cap i Casal a José de Ribera més conegut com el Spagnoletto.





















En Vicente Blasco Ibáñez se fa resó i publica en "La ilustración Ibérica" el 4 de febrer de 1888, un artícul de l'homenage que se li rendí tant en Valéncia com en el seu poble de naiximent, Xàtiva.

Artícul en valencià:

Artícul en espanyol:

José de Ribera i Cucó naixqué en Xàtiva (Valéncia) el 12 de giner de 1591 i mor en Nàpols (Itàlia) el 2 de setembre de 1652.


Fon un pintor del sigle XVII molt destacat en l'escola espanyola, el qual podem situar-lo cronológicament el primer dels grans mestres valencians a nivell espanyol sorgits a mitan del sigle XVII.

Conseguí ser una de les figures més importants de la pintura, tant en Espanya com en tota Europa.

Algunes de les seues obres:

lunes, 10 de octubre de 2016

33-Notes històriques

"El testament de Don Jaume [Jaume I] repartia sos estats, pero no mutilava la Corona d´Aragó, perqué, l´essència de la qual la constituïen Aragó, Valéncia i Catalunya, legalment Barcelona. Recorde´s que per això son els unics estats que concorrien a les Corts Generals; els unics als que afectà el privilegi de Jaume II, d´unió indisoluble de la Corona d´Aragó; els unics que constituïren i decidiren el Compromís de Casp. I el testament de Don Jaume no mutilava tampòc Catalunya al deixar les terres ultrapirinenques a l´Infant Don Jaume. Perqué el territori ultrapirinénc no estava consideràt com a Catalunya. Per això - açò ho amaguen els catalans tot lo que poden - Ramón Berenguér III, el comte al que els catalans li diuen El Gran, a mes de repartir també sos estats, com després faria Don Jaume, separà igualment de Catalunya les terres ultrapirinenques. I recorde´s també que el comtàt del Rosselló tenia Generalitat pròpia i independent de la de Catalunya, lo qual tambe procuren amagar els catalans." 

Font: "L´espirit juridic del rei Don Jaume" (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert. 

* Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Testament Jaume I

viernes, 7 de octubre de 2016

32-Notes històriques

"L'espirit juridic de Don Jaume [Jaume I] respecte a la constitució del Regne de Valéncia i a la promulgació dels Furs no es limita a eixes constitució i promulgació, sinó que es proyecta a cóm foren. Defraudades les ilusions aragoneses per la constitució del Regne de Valéncia, este quedava com un estàt mes de la Corona d´Aragó; i dotàt d´una organisació jurídica-política en la qual, des dels primers moments, predominaven els ciutadants front als nobles i eclesiastics.

Aixi matéix es l'espirít juridic el que mou a Don Jaume, en tants casos com se'n donen en la conquista de Valéncia, a no impondre als que se li entreguen pacíficament, un Dret i una llegislació que els siguen extranys, i els respecta els que ne tenen. 

Don Jaume, en la senzilla denominació que li dona l'amor del poble valencià, es el conquistador, el llibertador, el fundador i pare del Regne de Valéncia; lo que no oblidaven els antics valencians quan el nomenaven, que solien afegir: 'de bona memòria'."

Font: 'L´espirit juridic del rei Don Jaume' (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert.

* Miquel Adlert Noguerol (Paterna, 1911-Valéncia, 1988). Escritor i editor. Estudià Dret i fon juge. Formà part de la directiva de Lo Rat Penat i fundà l´editorial Torre junt a Xavier Casp. Participà en l´elaboració de les Normes d´El Puig. Publicà varies obres. Es un dels més brillants intelectuals del sigle XX.

Jaume I


martes, 4 de octubre de 2016

"A Maria", sonet d'En Vicente Blasco Ibáñez

En Vicente Blasco Ibáñez, escrigué el 22 de giner de 1887 un sonet, A Maria, publicat pel diari "La Ilustración Ibérica".

Enllaç per a abaixar-se'l traduït al valencià: https://es.scribd.com/document/323635743/A-Maria-val?secret_password=JkKutgvsLdJJ46VROomD


lunes, 3 de octubre de 2016

31-Notes històriques

Per als nostres amics mallorquins (balears) i companyers de lluita:

En el Congreso de Lenguas Románicas celebrado en Palma de Mallorca en el año 1980 (del 7 al 12 de abril), 'XVI Congreso Internacional de Lingüística y Filología Románicas', al que acudieron 800 especialistas en filología románica, representando a 33 países, 760 de los asistentes se pronunciaron en favor de la denominación mallorquín-balear para la lengua en uso en Baleares.

Font: Del llibre "Lengua Valenciana, una lengua suplantada" (Valéncia, 2006) per Mª Teresa Puerto.